El mes passat vaig fer només compres digitals, i ja vaig anticipar que al juny n'hi hauria un parell de físiques, coses que ja estava previst que compraria perquè eren novetats del mes, i ara en parlaré. També hi ha hagut una compra inesperada, per donar emoció a la cosa.
L'estiu es presenta, si no passa res, calmadet, però això no vol dir que la sequera sigui total. I, si ho fos, tampoc passaria res, perquè al setembre ve la bogeria, com en d'altres anys. No em vull avançar als esdeveniments, però, de manera que ens centrarem en juny.
I la compra inesperada és la primera que ha arribat, perquè es tracta del Captain Toad: Treasure Tracker de la Nintendo 3DS.
Ja el tenia en Wii U, però quan es va anunciar que en sortiria una versió per a Switch també es va anunciar el port de la 3DS, i a diferència del dilema que tinc altres vegades, sobre si desfer-me d'una versió per comprar-me'n una altra, aquesta vegada hi havia motius per comprar-me'l "repetit": hi ha unes pantalles basades en el Super Mario Odyssey que a la Wii U no hi són, i a canvi la versió de la Wii U té les del Super Mario 3D World en exclusiva.
Pero per què el volia en 3DS i no en Switch? Pel segon motiu de la compra: les 3D estereoscòpiques, característica especial de la consola que la mateixa Nintendo pràcticament havia abandonat els darrers anys. Però, és clar, continuava sent "repetit". Solució: li van posar un preu molt baix en una promoció nocturna de Media Markt i me'l vaig comprar.
El primer dels que sí que estaven previstos era el Crash Team Racing: Nitro-Fueled, el remake del Crash Team Racing, originalment per a la PlayStation i, com es pot deduir del títol i la imatge de portada, un títol de karts protagonitzat pels personatges de l'univers del bàndicut que antigament -i de manera errònia- es considerava una mena de mascota de la consola de Sony.
Últimament he estat jugant al Crash Bandicoot, a la trilogia Crash Bandicoot - The N. Sane Trilogy a la Switch i, com que aquest clon dels Mario Kart té tan bona fama i ara ja en conec una mica l'univers, l'he volgut comprar, i per a la mateixa màquina, encara que el podria haver tingut en una versió gràficament superior a la Xbox One. D'alguna manera, aquesta saga m'està venint de gust a la Switch.
I, per acabar, el segon previst, el Super Mario Maker 2, que en aquest cas havia de ser a la Switch sí o sí. Després de l'èxit del Super Mario Maker a la Wii U -posteriorment portat a la Nintendo 3DS-, era evident que n'acabaria sortint una seqüela a la nova consola de la Gran N, però l'empresa es va fer pregar pel que fa a anuncis, fins que li va convenir donar la notícia.
Més i millor, es podria dir que és, i jo me l'he comprat tot i que al de la Wii U hi he jugat molt poc, cosa que fa temps que vull solucionar. Ara, amb el de la Switch, em costarà més complir-ho, però espero poder-ho fer igualment. Passa que no m'agrada gaire construir per construir, i cal un joc amb una història com a excusa, com el Dragon Quest Builders, perquè m'endinsi de debò en aquest subgènere. El Super Mario Maker 2 també en té, d'història. Sigui com sigui, li vull donar una altra oportunitat, al concepte, que reconec que és excel·lent, tot i que no per a tothom.
I això ha estat tot aquest mes de juny, així que us emplaço a continuar llegint el blog i, d'aquí a algunes entrades, veurem què em compro al juliol.
El primer dels que sí que estaven previstos era el Crash Team Racing: Nitro-Fueled, el remake del Crash Team Racing, originalment per a la PlayStation i, com es pot deduir del títol i la imatge de portada, un títol de karts protagonitzat pels personatges de l'univers del bàndicut que antigament -i de manera errònia- es considerava una mena de mascota de la consola de Sony.
Últimament he estat jugant al Crash Bandicoot, a la trilogia Crash Bandicoot - The N. Sane Trilogy a la Switch i, com que aquest clon dels Mario Kart té tan bona fama i ara ja en conec una mica l'univers, l'he volgut comprar, i per a la mateixa màquina, encara que el podria haver tingut en una versió gràficament superior a la Xbox One. D'alguna manera, aquesta saga m'està venint de gust a la Switch.
I, per acabar, el segon previst, el Super Mario Maker 2, que en aquest cas havia de ser a la Switch sí o sí. Després de l'èxit del Super Mario Maker a la Wii U -posteriorment portat a la Nintendo 3DS-, era evident que n'acabaria sortint una seqüela a la nova consola de la Gran N, però l'empresa es va fer pregar pel que fa a anuncis, fins que li va convenir donar la notícia.
Més i millor, es podria dir que és, i jo me l'he comprat tot i que al de la Wii U hi he jugat molt poc, cosa que fa temps que vull solucionar. Ara, amb el de la Switch, em costarà més complir-ho, però espero poder-ho fer igualment. Passa que no m'agrada gaire construir per construir, i cal un joc amb una història com a excusa, com el Dragon Quest Builders, perquè m'endinsi de debò en aquest subgènere. El Super Mario Maker 2 també en té, d'història. Sigui com sigui, li vull donar una altra oportunitat, al concepte, que reconec que és excel·lent, tot i que no per a tothom.
I això ha estat tot aquest mes de juny, així que us emplaço a continuar llegint el blog i, d'aquí a algunes entrades, veurem què em compro al juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada