No fa gaire parlava d'un títol finalitzat, el Dragon Quest III, i ara ho torno a fer, aquest cop a la secció de recomanacions, que no vol dir que l'altre no el recomani, però quan parlo de jocs en aquest apartat significa que els considero especialment bons.
El cas és que pertany al mateix univers, perquè empra molts elements de la franquícia, argumentalment i pel que fa a dissenys, però és d'un gènere diferent de l'RPG, almenys tal com el comprenem habitualment.
El Dragon Quest Builders era un joc que m'havia de comprar tant sí com no. Només pel fet que era un joc d'una de les meves franquícies preferides. I com que aquests spin-offs no acostumen a arribar a Occident i encara menys a Europa, quan n'hi ha un que sí s'ha d'aprofitar. Per cert, va sortir el 2016 per a la PS4, i el 2018 va arribar a la Switch, versió que tinc jo.
He de dir que els videojocs de construir coses i gestionar-les no són, per norma general, els meus preferits. Sense un objectiu clar és fàcil que m'avorreixi i els acabi abandonant. Per això, malgrat que ja és el videojoc més venut de la història, no m'he interessat mai pel Minecraft, i he jugat molt menys del que es mereixeria al Super Mario Maker.
Però el joc que avui ens ocupa era diferent: no només estava ambientat en un univers que m'encanta, sinó que hi havia història. Sí: es desenvolupa al voltant d'unes missions, dividides en quatre capítols, i parteix d'una hipòtesi que ens remet al primer Dragon Quest: allà, l'enemic final oferia al protagonista la possibilitat d'unir-se a ell a canvi de donar-li el domini sobre mig món.
Evidentment nosaltres dèiem que no -i si acceptàvem passava com a l'Streets of Rage: cap enrere i tornem-hi, que no ha estat res-, però a Dragon Quest Builders el que tenim és un món en què el protagonista va dir que sí... i en Draconarius el va trair de mala manera. Així, el món és un lloc on la humanitat ja no sap construir res i viu en la foscor, amenaçada per monstres.
Després de configurar l'aspecte i el gènere del nostre personatge ens expliquen que és el Constructor llegendari, l'única persona capaç de construir coses sempre i quan disposi dels materials necessaris i tingui idees o li proporcionin plànols i explicacions.
La seva missió, guiat per la deessa Pamplín -una altra referència recurrent de l'univers Dragon Quest-, és tornar la llum al món tot viatjant a quatre escenaris extrets directament del Dragon Quest i ajudant la gent a reconstruir unes bases que esdevenen micropobles mentre es desfà de les amenaces dels monstres de cada lloc.
Així, ens encarregaran que construïm la base i l'anem millorant amb tota mena d'equipaments, i ho farem amb els materials que aconseguirem viatjant pel mapa a cop de martell i defensant-nos dels enemics amb les armes que tinguem.
Els primers materials que trobem en cada territori seran senzillets, però després n'anirem trobant de millors i podrem millorar, de pas, les parets, les portes, les armes, la roba que duem, etc. I a mesura que complim missions ens trobarem onades de monstres que ens ataquen, i quan els vencem, a més de reconstruir allò que hagin pogut destruir, tindrem accés a noves illes a través dels teleportals, un altre element clàssic de la saga. Allà, és clar, hi haurà materials i elements que on érem fins ara no es podien trobar.
Si el joc fos així i prou, però sense els personatges i l'ambientació de Dragon Quest, objectivament seria un bon joc, ho reconec, però jo no m'hi hauria ficat. Em va caldre aquest al·licient per provar-lo i enamorar-me'n, i com a fan de DQ he pogut gaudir de referències al primer joc de la saga d'RPG en forma de melodies, noms de llocs, esment d'alguns personatges i esdeveniments i trobades amb monstres clàssics per tot el territori.
Evidentment, els dissenys dels personatges i els enemics són de l'Akira Toriyama i la música del gran Kôichi Sugiyama, de manera que la immersió en Dragon Quest és profunda. Una delícia per als seus fans.
Haurem d'aprendre a gestionar els nostres recursos, perquè l'exploració dels escenaris requereix força estona, ja que el (o la) protagonista no corre gaire, i quan es fa de nit costa veure gaire cosa. El millor consell que es pot donar a algú que s'hi posi ara és el següent: agafa tot el que trobis i en tanta quantitat com puguis. Mai se sap quan et farà servei, però te'n farà.
Com deia, un dels punts forts per a mi és que hi ha història. Dins d'aquesta tenim força llibertat per construir el que ens demanen amb més o menys esforç -reconec que jo, per manca d'inventiva o per anar de pressa, soc més aviat de fer el mínim necessari, però no té per què fer-se així-, i podem crear coses que no ens han demanat, també. Tot el que sumi punts per a la base va bé, i de fet un dels requisits per avançar és que fem que pugi al màxim de nivell.
Suposo que ja he fet més de cinc cèntims sobre què és aquest joc, com funciona i per què m'agrada. Però això no és tot: després d'acabar el primer capítol es desbloqueja una modalitat anomenada Terra Incognita, on podem fer el que ens doni la gana sense seguir una història. Construir per construir, per a aquella mena de públic a qui això ja li està bé, per als acostumats al Minecraft, vaja.
És la llibertat total, que augmenta quan anem acabant els episodis de la història, perquè donen accés a noves illes dins de Terra Incognita, i si completem els desafiaments dels capítols -coses que no ens diuen prèviament però que es poden trobar per internet, com ara construir 250 objectes o matar els dracs i altres monstres gegants- es desbloquegen també materials nous.
Val a dir que no he provat aquesta modalitat, tot i que m'atrau una mica. Jo n'he tingut prou amb les 65 hores que li he dedicat a la història, i com que tinc moltíssims altres videojocs per jugar, per a mi el Dragon Quest Builders s'acaba aquí, tot deixant-me un gran regust. Ja tinc ganes que surti el Dragon Quest Builders 2, cosa que passarà d'aquí a poques setmanes.
El Dragon Quest Builders era un joc que m'havia de comprar tant sí com no. Només pel fet que era un joc d'una de les meves franquícies preferides. I com que aquests spin-offs no acostumen a arribar a Occident i encara menys a Europa, quan n'hi ha un que sí s'ha d'aprofitar. Per cert, va sortir el 2016 per a la PS4, i el 2018 va arribar a la Switch, versió que tinc jo.
He de dir que els videojocs de construir coses i gestionar-les no són, per norma general, els meus preferits. Sense un objectiu clar és fàcil que m'avorreixi i els acabi abandonant. Per això, malgrat que ja és el videojoc més venut de la història, no m'he interessat mai pel Minecraft, i he jugat molt menys del que es mereixeria al Super Mario Maker.
Però el joc que avui ens ocupa era diferent: no només estava ambientat en un univers que m'encanta, sinó que hi havia història. Sí: es desenvolupa al voltant d'unes missions, dividides en quatre capítols, i parteix d'una hipòtesi que ens remet al primer Dragon Quest: allà, l'enemic final oferia al protagonista la possibilitat d'unir-se a ell a canvi de donar-li el domini sobre mig món.
Evidentment nosaltres dèiem que no -i si acceptàvem passava com a l'Streets of Rage: cap enrere i tornem-hi, que no ha estat res-, però a Dragon Quest Builders el que tenim és un món en què el protagonista va dir que sí... i en Draconarius el va trair de mala manera. Així, el món és un lloc on la humanitat ja no sap construir res i viu en la foscor, amenaçada per monstres.
Després de configurar l'aspecte i el gènere del nostre personatge ens expliquen que és el Constructor llegendari, l'única persona capaç de construir coses sempre i quan disposi dels materials necessaris i tingui idees o li proporcionin plànols i explicacions.
La seva missió, guiat per la deessa Pamplín -una altra referència recurrent de l'univers Dragon Quest-, és tornar la llum al món tot viatjant a quatre escenaris extrets directament del Dragon Quest i ajudant la gent a reconstruir unes bases que esdevenen micropobles mentre es desfà de les amenaces dels monstres de cada lloc.
Així, ens encarregaran que construïm la base i l'anem millorant amb tota mena d'equipaments, i ho farem amb els materials que aconseguirem viatjant pel mapa a cop de martell i defensant-nos dels enemics amb les armes que tinguem.
Els primers materials que trobem en cada territori seran senzillets, però després n'anirem trobant de millors i podrem millorar, de pas, les parets, les portes, les armes, la roba que duem, etc. I a mesura que complim missions ens trobarem onades de monstres que ens ataquen, i quan els vencem, a més de reconstruir allò que hagin pogut destruir, tindrem accés a noves illes a través dels teleportals, un altre element clàssic de la saga. Allà, és clar, hi haurà materials i elements que on érem fins ara no es podien trobar.
Si el joc fos així i prou, però sense els personatges i l'ambientació de Dragon Quest, objectivament seria un bon joc, ho reconec, però jo no m'hi hauria ficat. Em va caldre aquest al·licient per provar-lo i enamorar-me'n, i com a fan de DQ he pogut gaudir de referències al primer joc de la saga d'RPG en forma de melodies, noms de llocs, esment d'alguns personatges i esdeveniments i trobades amb monstres clàssics per tot el territori.
Evidentment, els dissenys dels personatges i els enemics són de l'Akira Toriyama i la música del gran Kôichi Sugiyama, de manera que la immersió en Dragon Quest és profunda. Una delícia per als seus fans.
Haurem d'aprendre a gestionar els nostres recursos, perquè l'exploració dels escenaris requereix força estona, ja que el (o la) protagonista no corre gaire, i quan es fa de nit costa veure gaire cosa. El millor consell que es pot donar a algú que s'hi posi ara és el següent: agafa tot el que trobis i en tanta quantitat com puguis. Mai se sap quan et farà servei, però te'n farà.
Com deia, un dels punts forts per a mi és que hi ha història. Dins d'aquesta tenim força llibertat per construir el que ens demanen amb més o menys esforç -reconec que jo, per manca d'inventiva o per anar de pressa, soc més aviat de fer el mínim necessari, però no té per què fer-se així-, i podem crear coses que no ens han demanat, també. Tot el que sumi punts per a la base va bé, i de fet un dels requisits per avançar és que fem que pugi al màxim de nivell.
Suposo que ja he fet més de cinc cèntims sobre què és aquest joc, com funciona i per què m'agrada. Però això no és tot: després d'acabar el primer capítol es desbloqueja una modalitat anomenada Terra Incognita, on podem fer el que ens doni la gana sense seguir una història. Construir per construir, per a aquella mena de públic a qui això ja li està bé, per als acostumats al Minecraft, vaja.
És la llibertat total, que augmenta quan anem acabant els episodis de la història, perquè donen accés a noves illes dins de Terra Incognita, i si completem els desafiaments dels capítols -coses que no ens diuen prèviament però que es poden trobar per internet, com ara construir 250 objectes o matar els dracs i altres monstres gegants- es desbloquegen també materials nous.
Val a dir que no he provat aquesta modalitat, tot i que m'atrau una mica. Jo n'he tingut prou amb les 65 hores que li he dedicat a la història, i com que tinc moltíssims altres videojocs per jugar, per a mi el Dragon Quest Builders s'acaba aquí, tot deixant-me un gran regust. Ja tinc ganes que surti el Dragon Quest Builders 2, cosa que passarà d'aquí a poques setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada