Compres: Maig de 2019

Ha passat un altre mes, i de fet quan es publica aquesta entrada ja és juny, i toca fer repàs de les adquisicions videojoquístiques d'aquests dies, en aquest cas de l'1 al 31 de maig de 2019, i a l'entrada del mes passat vaig avançar que hi havia un parell de coses que arribarien... i al final no ha estat així.

Això és bo per a la meva intenció de reduir les compres, però n'hi ha hagut de digitals, encara que en un nombre no gaire elevat. Comencem.

No acostumen a posar en oferta els títols de Neo Geo de la línia ACA Neo Geo, i les poques vegades que ho fan acostumen a ser jocs que no són els més recomanats i populars, però jo me'ls miro cada cop, per si tenen res que em cridi l'atenció, i com que sempre hi ha jocs que no poso a la meva llista de desitjos, però que si són molt barats em poden fer gràcia, aquestes ocasions són el moment perfecte per descarregar-los, i aquest cop n'han caigut 4 per a la Xbox One, començant per aquest Baseball Stars Professional

A la Switch ja hi tinc el Baseball Stars 2, considerat molt superior en tots els sentits, però ja que tenia el preu reduït, volia també l'entrega anterior. Li he pogut dedicar un parell de partides, i m'està costant molt aconseguir coses, però ja veurem qui guanya.

Un altre ha estat el The King of Fighters 96, el tercer seguit d'aquesta saga que compro de la mateixa manera: quan estan d'oferta. Segur que ja fa temps que tinc massa videojocs en general i de lluita en particular, però si mai tinc temps per dedicar-los potser en prodré apreciar els matisos, jo que només volia el 98, que tinc a la Switch, i poca cosa més.

Sovint em diuen que els beat'em ups de la Neo Geo no són res de l'altre món, però com que ja fa un temps que el gènere m'interessa molt i hi havia aquesta oferta, em vaig comprar el Robo Army, un títol d'aquest estil protagonitzat per robots en comptes de brètols de roba cenyida i punk. 

El Metal Slug 2 és un joc que no pensava que em compraria mai, perquè tinc entès que el Metal Slug X n'és la versió millorada, però el mateix: estava d'oferta. I després de llegir que hi havia diferències entre les dues versions, a més que hi havia en marxa una competició amistosa al fòrum de Nintendo Life, al final el vaig comprar, i he de dir que de moment m'està agradant molt, amb un humor molt característic que ja havia vist al primer Metal Slug, però que aquí, per a mi, millora.

Passem a consoles de Nintendo, i concretament a l'oblidada Wii U, perquè finalment he completat la -de moment- tetralogia Shantae, amb l'adquisició del Shantae: Risky's Revenge - Director's Cut, la versió definitiva d'un títol originalment per a Nintendo DSi i segon joc de la saga.

Feia gairebé un any i mig que, setmana rere setmana, vigilava si el posaven d'oferta, atès que això havia passat al desembre de 2017 i se m'havia escapat, però no ha estat així i al final l'he comprat al preu complet. La veritat és que el primer títol em va deixar una impressió tan bona (en vaig parlar a Retroscroll) que volia continuar jugant a la sèrie i, és clar, estrenar després d'això les entregues 3 i 4, que tinc des de fa temps.

Ara un altre joc de la Neo Geo, però no de la línia ACA de Hamster, perquè els drets d'aquest clàssic de la consola d'SNK els tenia una altra companyia, DotEmu, i és així com l'he adquirit a la Switch.

El Windjammers és un videojoc que sempre m'ha fascinat per l'agilitat dels seus partits i la senzillesa del seu concepte però alhora l'habilitat que requereix del jugador per tal d'aprofitar-lo al màxim. Doncs bé, jo d'això no en tinc, però ara que posseeixo la versió digital d'aquest clàssic de frisbees que en realitat és una modernització del Pong, vull practicar tant com pugui.

Acabo amb un de digital per a la Xbox One, el Yoku's Island Express, que era un nom que tenia molt vist des que va sortir per a la Switch, i no li havia fet gaire cas, però quan va estar d'oferta per a la consola de Microsoft m'hi vaig interessar més i em va agradar el que vaig veure. 

I això ha estat tot, senyores i senyors. No ha estat un mes en blanc, però m'hi he gastat pocs diners i, en ser format digital, l'espai que ocupen aquests videojocs no és perceptible per a l'ull humà.