Avui, en aquesta secció, toca parlar d'un dels grans clàssics de Pixar, amb una seqüela excel·lent de la qual vaig parlar fa temps, perquè es va estrenar el 2003, una època en què encara era molt habitual que es fessin videojocs basats en pel·lícules o, com a mínim, pensats per a fer-los d'acompanyament o tie-in.
Resulta que no era conscient, fins fa poc, que existien videojocs de Buscant en Nemo, i la veritat és que ho he descobert tot fent cerques de videojocs de segona mà. Per tant, vegem com és la seva adaptació electrònica en aquesta entrada que, com és habitual en aquest blog, redacto a mesura que jo mateix m'informo del tema en qüestió.
Llançat el mateix 2003, el Finding Nemo va sortir per a diversos sistemes als tres territoris principals. Curiosament, però, mentre que la portada americana i la japonesa tenien aquesta imatge, que transmet el to aventurer i infantil de la pel·lícula, a Europa se'n va triar una altra.
Com podem veure, en territori PAL es va optar per reproduir un dels moments de tensió i perill del film.
Això passava en tots els sistemes que van rebre el videojoc, que van ser la Xbox (no pas al Japó, però), la GameCube, la PlayStation 2, la Game Boy Advance i els ordinadors. Però vegem com és:
Aquí el teníem en moviment per a les consoles de sobretaula, que més o menys oferien el mateix producte segons les capacitats tècniques de cadascuna i que desenvolupava Traveller's Tales.
El videojoc repassa els moments essencials de la pel·lícula, tot controlant en Nemo, en Marlin o la Dory, i hi trobem escenes animades i amb les veus dels actors i les actrius que havien posat les veus a la pel·lícula, però va ser criticat, entre altres coses, per una dificultat frustrant en segons quins nivells.
La versió de la Game Boy Advance, com acostuma a passar, és diferent, no només per motius tecnològics i perquè té un desenvolupador diferent (Vicarious Visions), sinó també perquè té unes pantalles alternatives. Ja se sap que els títols basats en franquícies populars se solen vendre bé, independentment de la seva qualitat, però segons la Wikipedia aquest títol va ser el 10è més venut als Estats Units entre 2000 i 2006 pel que fa a consoles portàtils, de manera que alguna cosa bona devia tenir aquesta versió.
Això també devia influir en què el 2004 sortís una seqüela en exclusiva per a la portàtil de Nintendo, aquesta vegada creada per Naltron i sense discrepàncies pel que fa a caràtules, amb el títol de Finding Nemo: The Continuing Adventures.
En aquest cas se'ns convidava a ajudar a escapar els peixos de la peixera del dentista de la pel·lícula tot superant minijocs, i al final esquivar els perills del carrer per tal d'arribar al mar.
Acabem amb aquest tràiler, que és el del tercer joc d'en Nemo que va sortir, també de Naltron. Es tractava del Finding Nemo: Escape to the Big Blue, que va sortir el 2006 per a la Nintendo DS, però que el 2012 es va rellançar en una edició especial i aquest cop també en va sortir una versió per a la Nintendo 3DS, aprofitant l'estrena de la versió 3D de la pel·lícula als cinemes.
Al final era el mateix concepte que en el cas del The Continuing Adventures, un seguit de minijocs i l'objectiu d'ajudar els peixos del dentista a arribar al mar. Tanmateix, és curiós que es tragués tant de suc d'aquell film, però alhora és comprensible, atès que és una de les produccions més estimades de la col·laboració entre Disney i Pixar.
Resulta que no era conscient, fins fa poc, que existien videojocs de Buscant en Nemo, i la veritat és que ho he descobert tot fent cerques de videojocs de segona mà. Per tant, vegem com és la seva adaptació electrònica en aquesta entrada que, com és habitual en aquest blog, redacto a mesura que jo mateix m'informo del tema en qüestió.
Llançat el mateix 2003, el Finding Nemo va sortir per a diversos sistemes als tres territoris principals. Curiosament, però, mentre que la portada americana i la japonesa tenien aquesta imatge, que transmet el to aventurer i infantil de la pel·lícula, a Europa se'n va triar una altra.
Com podem veure, en territori PAL es va optar per reproduir un dels moments de tensió i perill del film.
Això passava en tots els sistemes que van rebre el videojoc, que van ser la Xbox (no pas al Japó, però), la GameCube, la PlayStation 2, la Game Boy Advance i els ordinadors. Però vegem com és:
Aquí el teníem en moviment per a les consoles de sobretaula, que més o menys oferien el mateix producte segons les capacitats tècniques de cadascuna i que desenvolupava Traveller's Tales.
El videojoc repassa els moments essencials de la pel·lícula, tot controlant en Nemo, en Marlin o la Dory, i hi trobem escenes animades i amb les veus dels actors i les actrius que havien posat les veus a la pel·lícula, però va ser criticat, entre altres coses, per una dificultat frustrant en segons quins nivells.
La versió de la Game Boy Advance, com acostuma a passar, és diferent, no només per motius tecnològics i perquè té un desenvolupador diferent (Vicarious Visions), sinó també perquè té unes pantalles alternatives. Ja se sap que els títols basats en franquícies populars se solen vendre bé, independentment de la seva qualitat, però segons la Wikipedia aquest títol va ser el 10è més venut als Estats Units entre 2000 i 2006 pel que fa a consoles portàtils, de manera que alguna cosa bona devia tenir aquesta versió.
Això també devia influir en què el 2004 sortís una seqüela en exclusiva per a la portàtil de Nintendo, aquesta vegada creada per Naltron i sense discrepàncies pel que fa a caràtules, amb el títol de Finding Nemo: The Continuing Adventures.
En aquest cas se'ns convidava a ajudar a escapar els peixos de la peixera del dentista de la pel·lícula tot superant minijocs, i al final esquivar els perills del carrer per tal d'arribar al mar.
Acabem amb aquest tràiler, que és el del tercer joc d'en Nemo que va sortir, també de Naltron. Es tractava del Finding Nemo: Escape to the Big Blue, que va sortir el 2006 per a la Nintendo DS, però que el 2012 es va rellançar en una edició especial i aquest cop també en va sortir una versió per a la Nintendo 3DS, aprofitant l'estrena de la versió 3D de la pel·lícula als cinemes.
Al final era el mateix concepte que en el cas del The Continuing Adventures, un seguit de minijocs i l'objectiu d'ajudar els peixos del dentista a arribar al mar. Tanmateix, és curiós que es tragués tant de suc d'aquell film, però alhora és comprensible, atès que és una de les produccions més estimades de la col·laboració entre Disney i Pixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada