Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció de caràcter anual, que segons el que em trobi, i com ja ha passat, hi ha anys que no surt. Però aquest 2020 té lloc el 30è aniversari d'algunes sagues i, encara que serà una llista curta, val la pena fer-ne esment per fer-los un petit homenatge.
Començarem amb Monkey Island, un dels grans referents de les aventures gràfiques, i que vaig homenatjar fa ben poc amb un especial sobre tatuatges. Les aventures de l'aspirant a pirata Guybrush Threepwood han tingut cinc entregues, que són The Secret of Monkey Island (1990), Monkey Island 2: LeChuck's Revenge (1991), The Curse of Monkey Island (1997), Escape from Monkey Island (2000) i Tales of Monkey Island (2009), a més d'edicions especials de les dues primeres entregues en temps més moderns i en format digital, i rellançaments en CD-ROM i versions per a sistemes més enllà del PC.
La primera entrega, però, és la que més gent estima i recorda, i confesso que és l'única a la que he jugat jo. I és normal, perquè no és d'aquelles sagues que comencen fluixes i després milloren, sinó que el primer títol ja era excel·lent.
Passem a Dr. Mario, un títol que es va llançar per a la Famicom en primer lloc i que també va triomfar a Occident, amb versions per a NES i Game Boy.
L'spin-off d'en Mario -i el cert és que n'ha tingut moltíssims, i de molt d'èxit- s'endinsava en el gènere dels puzzles, amb una proposta diferent de la del llegendari Tetris, que va tenir prou bona acollida com perquè en sortissin múltiples noves entregues per a sistemes posteriors: Tetris & Dr. Mario (1994), Dr. Mario 64 (2001), Dr. Mario Online Rx (2008), Dr. Mario Express (2009), Dr. Luigi (2013), Dr. Mario: Miracle Cure (2015) i Dr. Mario World (2019). Com podem veure, hi ha una clara resurrecció de la saga des de la dècada dels 2000, mentre que als 90 només hi va haver dues entregues.
Nintendo no ha cuidat tant F-Zero, saga començada amb el mític títol de curses de cotxes voladors del mateix nom per a la Super Nintendo, memorable en diversos sentits, entre els quals la banda sonora, i que ha estat homenatjat a l'última entrega numerada d'una "rival" dins la mateixa companyia, Mario Kart.
Després, entre el 1996 i el 1997 al Japó es rebrien, per al Satellaview, les entregues BS F-Zero Grand Prix i BS F-Zero Grand Prix 2, el 1998 apareixia per a la Nintendo 64 l'espectacular F-Zero X, amb una expansió per al 64DD que tenia editor de circuits però que es va quedar al Japó, el 2001 arribaria a la Game Boy Advance l'F-Zero Maximum Velocity, la GameCube tindria el 2003 l'F-Zero GX, amb versió arcade com a F-Zero AX el mateix any, un 2003 en què també tindríem l'F-Zero GP Legend per a la Game Boy Advance, i el 2004 sortia, per a la mateixa consola però només al Japó, l'F-Zero Climax. No està malament, el problema és que des de llavors Nintendo ha tingut la saga oblidada, en el sentit que no n'ha desenvolupat cap més entrega.
No ens movem de Nintendo, perquè també va ser l'any 1990 quan va néixer la seva emblemàtica saga d'RPG Fire Emblem, amb aquest primer títol que tot just, quan escric això, s'ha rellançat en format digital a la Switch i per primer cop traduït a l'anglès, cosa que a més de suposar el seu debut a Occident després de 30 anys, també ens dona el seu nom oficial, Fire Emblem: Shadow Dragon and the Blade of Light.
Després d'aquell primer joc la saga continuaria amb Fire Emblem Gaiden (1992), Fire Emblem: Mystery of the Emblem (1994), Fire Emblem: Genealogy of the Holy War (1996), Fire Emblem: Thracia 776 (1999), Fire Emblem: The Binding Blade (2002), Fire Emblem: The Blazing Blade (2003), Fire Emblem: The Sacred Stones (2004), Fire Emblem: Path of Radiance (2005), Fire Emblem: Radiant Dawn (2007), Fire Emblem: Shadow Dragon (2008), que és un remake del primer, Fire Emblem: New Mystery of the Emblem (2010), que ho és del tercer, Fire Emblem: Awakening (2012), Fire Emblem: Fates (2015), Fire Emblem Echoes: Shadows of Valentia (2017), remake del segon títol, i Fire Emblem: Three houses (2019).
I fins aquí el repàs d'aquest any. Naturalment, també van sortir altres grans jocs, i algun sistema nou, com una tal Super Famicom, però en aquesta secció parlo del naixement de sagues mítiques, així que ho deixo aquí i hi tornem l'any que ve, que segur que 1991 va ser un bon any pel que fa a sagues, començant per la d'un eriçó blau molt ràpid.
Caram! Sempre penso que les sagues de videojocs no tenen tants anys fins que m'ho recordes en aquests articles.
ResponEliminaI a més em fa veure quants clàssics em vaig perdre i encara tinc pendents...
Megasorprenent aquest F-Zero, com Nintendo no ha cuidat aquesta franquícia i va deixar que Wipe out li passés al davant. Tot i que aquesta última tampoc passa pel seu millor moment.
A cuidar-se i seguir videojugant molt!
Gràcies per comentar! Doncs sí, si ens aturem a pensar-hi és al·lucinant la quantitat d'anys que han passat des que van sortir determinats videojocs, però per alguna cosa són clàssics, perquè s'hi pot jugar, normalment, després de tot aquest temps i gaudir-ne.
EliminaJo mateix tinc moltíssim per descobrir de dècades d'història dels videojocs, títols i sagues senceres dels quals només conec el nom i quatre captures de pantalla.