Jocs que no van veure la llum: Vertexer

Tornem a tocar una secció que ara feia un temps -un any gairebé clavat- que estava una mica abandonada, per parlar d'un videojoc que, com correspon a tots els que passen per aquesta categoria d'entrades, i amb alguna feliç excepció que es produeix després d'haver-ne parlat, no es va arribar a publicar.

No n'hi ha gaire informació, de fet, així que l'entrada serà breu, però des del punt de vista de l'arqueologia dels videojocs de què parlava fa poc, aquestes coses a mi em fascinen, i m'agrada compartir-les. 

La incombustible Taito, una companyia a la qual li tinc cada cop més afecte, especialment des que tinc l'Egret II Mini, a principis dels anys 90 encara bellugava, i havia de presentar meravelles com la saga Puzzle Bobble, però com deveu saber, no estava especialitzada en res concret, sinó que tocava molts gèneres.

Un d'ells era el de les curses de cotxes, en diferents variants com ara el mític Chase H.Q., i en aquest sentit, per al 1993 la companyia dels invasors espacials i els dragonets llançabombolles ens tenia preparat un títol que es deia Vertexer i que, amb la tècnica de l'sprite scaling, vista en jocs com els també mítics Out Run, Power Drift o Night Striker, els dos primers de Sega i aquest últim de la pròpia Taito, pretenia transmetre una sensació de velocitat tridimensional.

Com podem veure a les imatges, que s'han alliberat fa poc (abans hi ha via un attract mode), es tracta d'una aproximació d'ambientació espacial i futurista que recorda més la saga F-Zero de Nintendo, però en tot cas estem parlant d'un videojoc que no va veure la llum.

Almenys oficialment, perquè diuen que van arribar a circular unes 20 plaques que estan en mans de col·leccionistes. O sigui que sí que va veure la llum, tècnicament, però segurament no la llum natural. I ja m'enteneu: oficialment va ser cancel·lat.

Veurem algun dia Taito esforçant-se per recuperar-ne alguna, acabar de polir el Vertexer i donar-li una oportunitat?

És difícil, però segurament seria apreciat pel públic -de nínxol, això sí-, ara que han passat les dècades i ens mirem els jocs basats en sprites amb més bons ulls, d'una manera que no hauria estat possible l'any en què van aparèixer meravelles poligonals del mateix gènere com el Daytona USA o el Ridge Racer. 

La màquina recreativa immersiva en què estava previst que entrés el jugador, i la inversió econòmica en la qual segurament no va ajudar a donar el pas de publicar el joc oficialment, entenc que és demanar massa.
 

Nascuts el 1990: Sagues que fan 30 anys

Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció de caràcter anual, que segons el que em trobi, i com ja ha passat, hi ha anys que no surt. Però aquest 2020 té lloc el 30è aniversari d'algunes sagues i, encara que serà una llista curta, val la pena fer-ne esment per fer-los un petit homenatge.

Començarem amb Monkey Island, un dels grans referents de les aventures gràfiques, i que vaig homenatjar fa ben poc amb un especial sobre tatuatges. Les aventures de l'aspirant a pirata Guybrush Threepwood han tingut cinc entregues, que són The Secret of Monkey Island (1990), Monkey Island 2: LeChuck's Revenge (1991), The Curse of Monkey Island (1997), Escape from Monkey Island (2000) i Tales of Monkey Island (2009), a més d'edicions especials de les dues primeres entregues en temps més moderns i en format digital, i rellançaments en CD-ROM i versions per a sistemes més enllà del PC.

La primera entrega, però, és la que més gent estima i recorda, i confesso que és l'única a la que he jugat jo. I és normal, perquè no és d'aquelles sagues que comencen fluixes i després milloren, sinó que el primer títol ja era excel·lent.  

Passem a Dr. Mario, un títol que es va llançar per a la Famicom en primer lloc i que també va triomfar a Occident, amb versions per a NES i Game Boy. 

L'spin-off d'en Mario -i el cert és que n'ha tingut moltíssims, i de molt d'èxit- s'endinsava en el gènere dels puzzles, amb una proposta diferent de la del llegendari Tetris, que va tenir prou bona acollida com perquè en sortissin múltiples noves entregues per a sistemes posteriors: Tetris & Dr. Mario (1994), Dr. Mario 64 (2001), Dr. Mario Online Rx (2008), Dr. Mario Express (2009), Dr. Luigi (2013), Dr. Mario: Miracle Cure (2015) i Dr. Mario World (2019). Com podem veure, hi ha una clara resurrecció de la saga des de la dècada dels 2000, mentre que als 90 només hi va haver dues entregues.

Nintendo no ha cuidat tant F-Zero, saga començada amb el mític títol de curses de cotxes voladors del mateix nom per a la Super Nintendo, memorable en diversos sentits, entre els quals la banda sonora, i que ha estat homenatjat a l'última entrega numerada d'una "rival" dins la mateixa companyia, Mario Kart.

Després, entre el 1996 i el 1997 al Japó es rebrien, per al Satellaview, les entregues BS F-Zero Grand Prix i BS F-Zero Grand Prix 2, el 1998 apareixia per a la Nintendo 64 l'espectacular F-Zero X, amb una expansió per al 64DD que tenia editor de circuits però que es va quedar al Japó, el 2001 arribaria a la Game Boy Advance l'F-Zero Maximum Velocity, la GameCube tindria el 2003 l'F-Zero GX, amb versió arcade com a F-Zero AX el mateix any, un 2003 en què també tindríem l'F-Zero GP Legend per a la Game Boy Advance, i el 2004 sortia, per a la mateixa consola però només al Japó, l'F-Zero Climax. No està malament, el problema és que des de llavors Nintendo ha tingut la saga oblidada, en el sentit que no n'ha desenvolupat cap més entrega.

No ens movem de Nintendo, perquè també va ser l'any 1990 quan va néixer la seva emblemàtica saga d'RPG Fire Emblem, amb aquest primer títol que tot just, quan escric això, s'ha rellançat en format digital a la Switch i per primer cop traduït a l'anglès, cosa que a més de suposar el seu debut a Occident després de 30 anys, també ens dona el seu nom oficial, Fire Emblem: Shadow Dragon and the Blade of Light.

Després d'aquell primer joc la saga continuaria amb Fire Emblem Gaiden (1992), Fire Emblem: Mystery of the Emblem (1994), Fire Emblem: Genealogy of the Holy War (1996), Fire Emblem: Thracia 776 (1999), Fire Emblem: The Binding Blade (2002), Fire Emblem: The Blazing Blade (2003), Fire Emblem: The Sacred Stones (2004), Fire Emblem: Path of Radiance (2005), Fire Emblem: Radiant Dawn (2007), Fire Emblem: Shadow Dragon (2008), que és un remake del primer, Fire Emblem: New Mystery of the Emblem (2010), que ho és del tercer, Fire Emblem: Awakening (2012), Fire Emblem: Fates (2015), Fire Emblem Echoes: Shadows of Valentia (2017), remake del segon títol, i Fire Emblem: Three houses (2019).

I fins aquí el repàs d'aquest any. Naturalment, també van sortir altres grans jocs, i algun sistema nou, com una tal Super Famicom, però en aquesta secció parlo del naixement de sagues mítiques, així que ho deixo aquí i hi tornem l'any que ve, que segur que 1991 va ser un bon any pel que fa a sagues, començant per la d'un eriçó blau molt ràpid.

 

Gèneres: velocitat futurista

Fer una entrada de gèneres de videojocs requereix, segons el gènere, una profunda investigació, com espero que quedés clar quan vaig fer, fa temps, la dels videojocs de futbol. En el cas de la velocitat futurista, afortunadament, no hi ha tants títols ni s'ha de fer tanta criba, però confesso que he retardat moltíssim el moment de posar-m'hi. Avui ha arribat el moment.

I quan diem "velocitat futurista" volem dir jocs com aquests, el mític F-Zero de la Super Nintendo, un dels seus jocs de llançament.

L'F-Zero GX és l'entrega més avançada de la sèrie gràficament parlant i va sortir per a la Gamecube el 2003, però la saga ha passat també per la Nintendo 64 i la Gameboy Advance, portàtil per a la qual va sortir el darrer capítol, el 2004 i només el Japó. Però no parlem només d'aquesta saga, que sens dubte és la més coneguda, sinó del gènere en si, així que passem a l'altra gran franquícia:

Sí, és Wipeout, que va començar el 1995 a la Playstation i PC i el 1996 rebia una versió per a la Saturn. Continuaria amb una seqüela per als mateixos sistemes i Mac el 1996, el Wipeout 64 el 1998 per a la consola que us podeu imaginar, i unes quantes entregues per a consoles de Sony, és a dir la PSP i la Playstation 2. El 2008 arribava a la Playstation 3 el Wipeout HD, el primer per a aquesta consola, i aquest mateix 2012 sortia aquest:

És el Wipeout 2048, un dels jocs de llançament de la PS Vita, la portàtil més recent de Sony, demostrant un cop més que la saga s'ha associat gairebé sempre a aquesta marca, de la mateixa manera que F-Zero és de Nintendo (tot i que en aquell cas de manera exclusiva). 

I aquestes són les dues sagues principals dins el gènere de la velocitat futurística, però naturalment hi ha altres títols que hi pertanyen, i en veurem alguns:

Aquest, per exemple, és el MegaRace, de 1993, que va sortir per a MS-DOS i el 1994 per a Mega-CD i Panasonic 3DO. Pels cotxes no podríem dir que és futurista (o potser sí, però menys exagerat que els altres), però els circuits ja són una altra cosa. A més, representa que és una cursa virtual, per tant, com se sol dir, "acceptem vaixell". El 1996 i només per a PC va sortir el MegaRace 2, i la tercera part va arribar a PC i Playstation 2 el 2002:

Qui digui que no és un clon dels Wipeout és directament un ignorant, suposo que hi esteu d'acord. No tot han de ser naus voladores, en aquest món, com demostra el Motorhead:

Aquest títol va sortir el 1998 per a la Playstation i el 1999 per a PC, i va tenir força bona acollida. Els seus escenaris són els que li permeten formar part del que es consideren videojocs de velocitat futurista. I hi ha un joc on passa exactament el contrari:

És l'Air Boarder 64, que va sortir el 1998 per a la Nintendo 64 només el Japó i a Europa, saltant-se els Estats Units. No és gaire bo (sembla que per això es va cancel·lar el seu llançament nord-americà), i els seus escenaris són ben poc futuristes, però sí els monopatins voladors, que no existeixen (encara) però que hem pogut veure molts cops a la ficció.

Tornem enrere en el temps i ens n'anem concretament a 1990, quan va sortir l'A.B. Cop, només per a recreatives de Sega. Aquesta vegada teníem una missió, perseguir el criminal, però ho fèiem a bord d'una moto voladora. Molt tipus Chase H.Q., però amb una moto futurista.

Del vídeo del Battle Cars de la Super Nintendo (1993) en podem extreure que sembla difícil de controlar i que la banda sonora és, aparentment, el millor. Típic d'aquella època, ens situava a principis del segle XXII, en un món postapocalíptic on l'esport més popular són les curses de combat. 

No canviem de consola, però sí d'any, perquè el 1995 sortia el Battle Racers, un joc exclusivament japonès que sembla un F-Zero barrejat amb el Super Mario Kart i protagonitzat per personatges de franquícies tan típicament japoneses com Kamen Rider, Ultraman o Gundam.

Recuperem les motos futuristes amb l'Extreme-G, de la Nintendo 64, que va sortir el 1997 i que sembla que va agradar força, fins al punt que el 1998 rebia una segona entrega, rebuda amb un pèl més de fredor, i el 2001 sortia per a la Gamecube i la PS2 l'XG3: Extreme G Racing.

La que encara és l'actual generació de consoles no només ha vist algun remake o alguna versió descarregable dels clàssic, sinó que també ha presentat algunes novetats, com aquest Fatal Intertia, de 2007 per a Xbox 360 i 2008 per a Playstation 3, que va rebre una puntuació mitjana de notable baix. 

I si us pensàveu que abans dels 16 bits no hi havia hagut incursions en el gènere us equivoqueu: el Galaxy 5000 de la NES, de 1991 i per tant posterior a l'F-Zero de la SNES, ho demostra. Els orígens de tot això, però, els trobem als anys 80:

Era una època d'incipients gràfics poligonals i hi trobàvem exemples com aquest S.T.U.N. Runner, d'Atari, per a les recreatives, un dels primers que hi va haver. 

El gènere ha caigut una mica en desús tot i haver tingut nombrosos representants als anys 90 i 2000, però de tant en tant encara ens arriba algun nou Wipeout, i esperem que algun dia torni l'F-Zero. Hem vist uns quants d'aquests títols, però no tots, perquè n'hi ha que els he descartat per haver sortit només per a ordinadors i d'altres que senzillament, al marge de la seva qualitat, s'assemblaven massa als que hem vist, però n'hi ha més, ja em podeu creure. 

Jocs que no van veure la llum: Zero Racers

Abans-d'ahir vaig parlar, en una nova secció, de la sèrie animada japonesa (anime) basada en la franquícia de velocitat futurista F-Zero, i mentre em documentava vaig descobrir que hi havia un títol de la saga que s'havia quedat sense veure la llum: el Zero Racers, també conegut com a G-Zero.

Com ja us podeu imaginar pel cromatisme de la imatge, i si no ja us ho dic ara, havia de ser per a l'única consola fallida de Nintendo, la Virtual Boy, aquell aparell de "realitat virtual" aparegut durant la febre per aquest concepte, en uns anys en què la tecnologia encara no estava preparada per a això. En fi, no toca parlar d'aquella consola, avui, sinó del joc. 

No en consta cap vídeo per la xarxa, tot i que s'afirma que a la prestigiosa fira E3 de 1996 es va poder veure, i he d'entendre que en moviment. Poc més se sap d'aquest joc, a banda del fet que per primera vegada havia de fer córrer les naus per túnels en comptes de pistes d'asfalt (sona difícil, oi? Doncs hi havia també una modalitat que permetia estudiar-se els recorreguts, imagineu-vos), i del rumor sobre l'estrena de la modalitat per a dos jugadors que havia d'incorporar, honor que al final va correspondre a l'F-Zero X, de 1998, per a la Nintendo 64. 

 

La revista dels Estats Units Nintendo Power també n'havia parlat, però el joc va ser cancel·lat el 1996, el mateix any en què es va descontinuar la plataforma on s'hauria executat. Les raons de la seva cancel·lació les trobem, lògicament, en la desaparició de la Virtual Boy, però també es parla de la proximitat de l'F-Zero X que hem esmentat abans, en un cas semblant al que va passar amb l'Star Fox 2 de la Super Nintendo. Si el Zero Racers hauria estat un bon joc o no... ja no ho sabrem mai. 

Videojocs animats: F-Zero GP Legend / F-Zero Falcon Densetsu

Se m'ha acudit una nova secció, i estrenar-la amb el 2012 (encara que no és la primera entrada de l'any) també em fa il·lusió i em dóna forces per a continuar ara que el bloc és a punt d'arribar al seu tercer aniversari i, per tant, de començar el seu quart any. Es tracta de repassar sèries de dibuixos, bàsicament japonesos i per tant anime, que s'hagin basat en videojocs.

I el vídeo que hem vist correspon a la primera part del primer episodi de l'anime F-Zero GP Legend, emès originalment al Japó com a F-Zero: Falcon Densetsu en 51 episodis de 2003 a 2004, coincidint temporalment amb el videojoc del mateix nom per a la Gameboy Advance que, de fet, es basa en la sèrie de dibuixos.

Per què, doncs, no l'he classificat com a videojoc basat en una sèrie? Doncs perquè, com segurament ja sabeu, la sèrie al seu torn es basava en la franquícia F-Zero, una veterana saga de velocitat futurista (subgènere del que parlaré molt aviat) pròpia de Nintendo, que va néixer a la Super Nintendo i va rebre seqüeles i/o actualitzacions per a la mateixa consola, la Nintendo 64, recreatives, la Gameboy Advance i la Gamecube. Si us fa gràcia sentir-la en anglès dels Estats Units, perquè allà també va arribar (tot i que es va cancel·lar al cap de pocs episodis), aquí en teniu un vídeo:

Qualitat VHS, sí, què hi farem... No sé per què no es van fer sèries basades en els altres títols de la saga. Bé, potser el que m'estranya és que s'arribés a fer un joc, de fet, dels F-Zero, però l'elecció d'aquest títol concret segurament té a veure amb el rellançament de la continuïtat de la cronologia de la sèrie, ja que passa a situar-se al segle XXIII, mentre que fins llavors se situaven al segle XXVI.

Una de les coses interessants de l'existència d'aquesta sèrie és el protagonisme del Capità Falcon (al nom japonès es pot veure), un personatge que es pot controlar als títols de lluita Super Smash Bros. Melee (Gamecube, 2001) i al Super Smash Bros. Brawl (Wii, 2008) i que, lògicament, fa més gràcia portar si l'hem vist en una sèrie animada. Que de ben segur no és la millor de la història de l'anime, però que volia divulgar precisament perquè no és gaire coneguda.

Els primers jocs de la Super Nintendo

L'altre dia estava pensant que, ja que sovint parlo dels últims jocs que van sortir per a diverses consoles, estaria bé parlar també de les que van acompanyar el seu llançament. I és això el que començaré a fer avui, que inauguro la secció Els primers amb la 16 bits de Nintendo, la popular El Cervell de la Bèstia, la Super Nintendo. 

Per als més despistats (i ho haurien d'estar molt), aquest és el Super Mario World, que al Japó (i al principi) tenia el "cognom" de Super Mario Bros. 4. Una fita a la història dels videojocs, un plataformes excel·lent que encara es deixa jugar i que mai no quedarà obsolet. Les seves melodies ens transporten a principis dels 90, que és quan va aparèixer. Acompanyava la consola al seu llançament japonès (21 de novembre de 1990) i també a l'americà (23 d'agost de 1991). Un altre joc que va sortir aquest dia va ser un altre clàssic de la SNES:

L'F-Zero, que ha tingut seqüeles per a Nintendo 64, Gamecube i Gameboy Advance, ha estat superat en tots els sentits per diversos jocs de velocitat, però continua als nostres cors (de fet, jo de tant en tant hi faig una partida, i això que el tinc des de fa poc) i no ha perdut la seva gràcia ni per un moment. Doncs bé, aquests dos van sortir amb la SNES als mercats japonès i americà, però com que el ianqui va ser un llançament posterior, s'hi va sumar aquest títol:

El Pilotwings, un cartutx d'aviació al que mai no he tingut el plaer de jugar, però que sempre m'ha cridat l'atenció. També va tenir una seqüela, el Pilotwings 64, naturalment per a la Nintendo 64, i aquest 2011 arribarà per a la Nintendo 3DS. I nosaltres, els europeus, que normalment som l'últim dels tres grans mercats en rebre les coses, vam estrenar Super Nintendo l'11 d'abril de 1992. Als jocs ja esmentats (llevat de l'F-Zero, que sortia al juny) s'hi sumaven els següents:

El Super Tennis, un clàssic. No hi he jugat mai, però m'agraden molt els videojocs d'aquest esport, tot i que no en miro mai els partits per televisió, i encara menys en estadis de debò. La cosa continuaria anant de Supers, a Europa, perquè un altre que va sortir alhora que la consola va ser el modest Super Soccer:

Sobta la perspectiva visual d'aquest joc, però ja l'havíem vist, per exemple, al World Cup Italia '90, un joc mític on els hi hagi. El següent "Super" ja són figues d'un altre paner, i per això el poso malgrat que també va sortir un mes i escaig després que la consola, el 4 de juny, igual que l'F-Zero. És un dels grans: el Super R-Type:

I un dels que més desitjo de la Super Nintendo, per cert. El tinc per a la Gameboy i per a la Master System, però no pas per a la 16 bits de Nintendo. Això ha estat tot, m'ha agradat encetar aquesta nova secció i espero fer-ne més entregues en les properes setmanes.