Portades: Super Soccer

Em venia de gust escriure una entrada d'aquesta secció en què comparo portades de videojocs segons les diferències regionals, de vegades també entre diferents sistemes. I no sabia de quin joc parlar, però se m'ha acudit que un dels clàssics de la Super Nintendo, amb un títol difícilment més bàsic, ha estat de relativa actualitat últimament perquè ha creat un precedent, en el sentit que ha estat el primer videojoc retirat del servei de jocs clàssics del Nintendo Switch Online.

És un videojoc que tothom coneix, hi hagi jugat o no, perquè n'hem vist la portada moltíssimes vegades. No és un d'aquells títols rars que valen una milionada perquè van tenir una tirada limitada o van sortir en un mercat molt petit i específic.

Parlem del Super Soccer, un dels videojocs de llançament de la Super Nintendo a Europa, i que estava desenvolupat per Human Entertainment, coneguda per aquest joc però també pel Clock Tower o el The Firemen. Aquí el vam poder veure des d'abril de 1992, i llavors potser no, però des de fa uns anys es fan conyes amb la semblança entre el porter que hi veiem i cert president megalòman dels Estats Units, que ja abans era famós com a ric home de negocis i "personalitat televisiva". 

És curiós que a la portada d'un videojoc de futbol el protagonista sigui un porter, cosa que trenca amb el que estem acostumats a veure, però que ja va bé per reconèixer la feina, segurament no tan mediàtica, que fan els jugadors que ocupen aquesta demarcació. 

El joc havia sortit al desembre de 1991 al Japó, i allà es deia Super Formation Soccer. Com veiem, té una portada totalment diferent, i no només pel format vertical, sinó per què directament s'hi fa servir una fotografia, ignoro de si d'un porter real o un simple model. 

Ara bé, coincideix amb l'occidental (incloent-hi l'estatunidenca, l'última que va sortir, al maig de 1992, que és la mateixa que l'europea) en què el protagonista és precisament un porter. També en què no sabem si acabarà atrapant la pilota, cosa que ens té amb l'ai al cor encara ara, més de 30 anys després. Curiós.

Aquí ens n'anem una mica de l'objectiu de la secció, però per contextualitzar, potser no sabíeu -jo, sens dubte, no en tenia ni idea- que el joc forma part d'una saga anomenada Formation Soccer, que va néixer el 1990 per a la PC Engine amb el Formation Soccer: Human Cup '90, en preparació per al Mundial d'Itàlia d'aquell any.

Després va fer el salt a la Super Nintendo que hem comentat i va tenir seqüeles, en tots els casos només per al mercat japonès: dues per a la PC Engine, tres entregues per a la PlayStation amb el nom de Hyper Formation Soccer, un Formation Soccer 2002 per a la Game Boy Advance i, a la 16 bits de Nintendo, la cosa no es va aturar al Super Soccer, sinó que hi va haver el Super Formation Soccer II (1993), el Super Formation Soccer 94 (1994), el Super Formation Soccer 95: Della Serie A (un joc basat en les llicències de la primera divisió italiana, tot i que no va sortir del Japó) i el Super Formation Soccer 96: World Club Edition (1996), l'últim de la saga.  

Com sempre, us he de preguntar quina portada us agrada més. A mi, potser pel costum, i perquè és gairebé llegendària, m'agrada l'occidental.
 

Els primers jocs de la Super Nintendo

L'altre dia estava pensant que, ja que sovint parlo dels últims jocs que van sortir per a diverses consoles, estaria bé parlar també de les que van acompanyar el seu llançament. I és això el que començaré a fer avui, que inauguro la secció Els primers amb la 16 bits de Nintendo, la popular El Cervell de la Bèstia, la Super Nintendo. 

Per als més despistats (i ho haurien d'estar molt), aquest és el Super Mario World, que al Japó (i al principi) tenia el "cognom" de Super Mario Bros. 4. Una fita a la història dels videojocs, un plataformes excel·lent que encara es deixa jugar i que mai no quedarà obsolet. Les seves melodies ens transporten a principis dels 90, que és quan va aparèixer. Acompanyava la consola al seu llançament japonès (21 de novembre de 1990) i també a l'americà (23 d'agost de 1991). Un altre joc que va sortir aquest dia va ser un altre clàssic de la SNES:

L'F-Zero, que ha tingut seqüeles per a Nintendo 64, Gamecube i Gameboy Advance, ha estat superat en tots els sentits per diversos jocs de velocitat, però continua als nostres cors (de fet, jo de tant en tant hi faig una partida, i això que el tinc des de fa poc) i no ha perdut la seva gràcia ni per un moment. Doncs bé, aquests dos van sortir amb la SNES als mercats japonès i americà, però com que el ianqui va ser un llançament posterior, s'hi va sumar aquest títol:

El Pilotwings, un cartutx d'aviació al que mai no he tingut el plaer de jugar, però que sempre m'ha cridat l'atenció. També va tenir una seqüela, el Pilotwings 64, naturalment per a la Nintendo 64, i aquest 2011 arribarà per a la Nintendo 3DS. I nosaltres, els europeus, que normalment som l'últim dels tres grans mercats en rebre les coses, vam estrenar Super Nintendo l'11 d'abril de 1992. Als jocs ja esmentats (llevat de l'F-Zero, que sortia al juny) s'hi sumaven els següents:

El Super Tennis, un clàssic. No hi he jugat mai, però m'agraden molt els videojocs d'aquest esport, tot i que no en miro mai els partits per televisió, i encara menys en estadis de debò. La cosa continuaria anant de Supers, a Europa, perquè un altre que va sortir alhora que la consola va ser el modest Super Soccer:

Sobta la perspectiva visual d'aquest joc, però ja l'havíem vist, per exemple, al World Cup Italia '90, un joc mític on els hi hagi. El següent "Super" ja són figues d'un altre paner, i per això el poso malgrat que també va sortir un mes i escaig després que la consola, el 4 de juny, igual que l'F-Zero. És un dels grans: el Super R-Type:

I un dels que més desitjo de la Super Nintendo, per cert. El tinc per a la Gameboy i per a la Master System, però no pas per a la 16 bits de Nintendo. Això ha estat tot, m'ha agradat encetar aquesta nova secció i espero fer-ne més entregues en les properes setmanes.