Portades: Super Soccer

Em venia de gust escriure una entrada d'aquesta secció en què comparo portades de videojocs segons les diferències regionals, de vegades també entre diferents sistemes. I no sabia de quin joc parlar, però se m'ha acudit que un dels clàssics de la Super Nintendo, amb un títol difícilment més bàsic, ha estat de relativa actualitat últimament perquè ha creat un precedent, en el sentit que ha estat el primer videojoc retirat del servei de jocs clàssics del Nintendo Switch Online.

És un videojoc que tothom coneix, hi hagi jugat o no, perquè n'hem vist la portada moltíssimes vegades. No és un d'aquells títols rars que valen una milionada perquè van tenir una tirada limitada o van sortir en un mercat molt petit i específic.

Parlem del Super Soccer, un dels videojocs de llançament de la Super Nintendo a Europa, i que estava desenvolupat per Human Entertainment, coneguda per aquest joc però també pel Clock Tower o el The Firemen. Aquí el vam poder veure des d'abril de 1992, i llavors potser no, però des de fa uns anys es fan conyes amb la semblança entre el porter que hi veiem i cert president megalòman dels Estats Units, que ja abans era famós com a ric home de negocis i "personalitat televisiva". 

És curiós que a la portada d'un videojoc de futbol el protagonista sigui un porter, cosa que trenca amb el que estem acostumats a veure, però que ja va bé per reconèixer la feina, segurament no tan mediàtica, que fan els jugadors que ocupen aquesta demarcació. 

El joc havia sortit al desembre de 1991 al Japó, i allà es deia Super Formation Soccer. Com veiem, té una portada totalment diferent, i no només pel format vertical, sinó per què directament s'hi fa servir una fotografia, ignoro de si d'un porter real o un simple model. 

Ara bé, coincideix amb l'occidental (incloent-hi l'estatunidenca, l'última que va sortir, al maig de 1992, que és la mateixa que l'europea) en què el protagonista és precisament un porter. També en què no sabem si acabarà atrapant la pilota, cosa que ens té amb l'ai al cor encara ara, més de 30 anys després. Curiós.

Aquí ens n'anem una mica de l'objectiu de la secció, però per contextualitzar, potser no sabíeu -jo, sens dubte, no en tenia ni idea- que el joc forma part d'una saga anomenada Formation Soccer, que va néixer el 1990 per a la PC Engine amb el Formation Soccer: Human Cup '90, en preparació per al Mundial d'Itàlia d'aquell any.

Després va fer el salt a la Super Nintendo que hem comentat i va tenir seqüeles, en tots els casos només per al mercat japonès: dues per a la PC Engine, tres entregues per a la PlayStation amb el nom de Hyper Formation Soccer, un Formation Soccer 2002 per a la Game Boy Advance i, a la 16 bits de Nintendo, la cosa no es va aturar al Super Soccer, sinó que hi va haver el Super Formation Soccer II (1993), el Super Formation Soccer 94 (1994), el Super Formation Soccer 95: Della Serie A (un joc basat en les llicències de la primera divisió italiana, tot i que no va sortir del Japó) i el Super Formation Soccer 96: World Club Edition (1996), l'últim de la saga.  

Com sempre, us he de preguntar quina portada us agrada més. A mi, potser pel costum, i perquè és gairebé llegendària, m'agrada l'occidental.
 

Jocs maquillats: Tecmo Cup

L'any 1988 les Famicom japoneses van rebre al seu catàleg un videojoc de futbol amb la particularitat jugable que tenia elements que recordaven els RPG, concretament la decisió de les accions a partir d'un menú d'opcions, però també que es desenvolupava a través de cinemàtiques.

No era, doncs, la més àgil de les possibilitats dins d'un gènere, el del futbol, que permet presentacions i possibilitats diferent dins d'un rang limitat. D'original n'era, però, i tenia el seu encant.

Aquell joc va arribar als Estats Units i Europa força tard, el 1992, i amb el nom de Tecmo Cup Soccer Game a Amèrica i Tecmo Cup Football Game al Vell Continent, evidentment per a la versió occidental de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, la NES. 

Veient-lo en moviment, i suposant que formeu part del grup de persones que no saben per on vaig -i per a les quals aquesta entrada no aportarà res de nou-, és possible que els dissenys i les animacions en si us sonin d'alguna cosa.

És normal, perquè es tracta d'un d'aquells jocs que abans de sortir del Japó eren alterats de manera notable per adaptar-los als gustos occidentals o evitar problemes de llicències, i en aquest cas ens trobem davant del segon motiu.

Efectivament, el Tecmo Cup al Japó es deia Captain Tsubasa i, desenvolupat per Tecmo, era el primer videojoc que es va fer basat en la franquícia nascuda al manga de Yôichi Takahashi i que aquí ens va arribar directament com a sèrie animada, amb el nom de Campeones inicialment, a Telecinco, a principis dels cada cop més llunyans anys 90.

Temps després arribarien noves versions de la història, i també el còmic original, que actualment s'està reeditant en un nou format, però el cas és que va donar lloc a uns quants videojocs, la majoria dels quals amb aquest estil de "futbol cinemàtic". 

Com que a Occident -llevat d'Europa- no era una obra coneguda, per què pagar la llicència, oi? Doncs no la van pagar, i el que van fer va ser canviar sprites, noms de tots els personatges i equips, també dels llançaments especials i la música -que, curiosament, a Europa va arribar en versió japonesa- i, fins i tot,  es va crear una introducció nova, com podem veure a la comparativa, on queda clar que el protagonista només podria haver patit un canvi de gènere per ser més diferent del nostre Oliver.

El desenvolupament del joc és el mateix, amb petits retocs a la jugabilitat com ara més velocitat del joc o uns porters més bons, de manera que si ens agrada el que ens ofereix no hauria de ser un problema, però si s'hagués pogut jugar llavors a una versió localitzada oficialment d'una història que ens agradava tant, l'al·licient hauria estat molt gran. 

Tecmo encara llançaria unes quantes entregues més de la saga amb el mateix estil, però aquestes ja no van arribar a Occident localitzades de cap manera. Vosaltres hi heu jugat? Què us sembla?

Jocs de la meva infantesa: FIFA International Soccer (Mega Drive)

Ja vaig parlar fa temps dels videojocs de futbol, i vaig esmentar aquest títol que va revolucionar el gènere i va establir una saga que encara produeix almenys un títol anual, però avui m'hi concentraré una mica més perquè, bé, també tenia ganes de recuperar la secció Jocs de la meva infantesa i aquest n'és, indiscutiblement, un. 

El FIFA International Soccer, d'EA Sports, va ser el meu segon joc de la Mega Drive. En realitat va ser el segon, perquè el Sonic venia al pack que em van comprar aquell 12 de març de 1994 (ja ho sé, la consola era al final de la seva vida, però m'era igual), dos dies abans del meu 12è aniversari. Al conjunt hi van afegir el primer FIFA, que no es deia FIFA 94, per tant el vaig tenir des del primer dia, i quan dic "primer dia" vull dir el mateix 12 de març, i és que els meus pares quan compraven algun regal en la meva presència no s'esperaven al dia exacte, sinó que me'l donaven de seguida. Per cert, en aquella època encara sortia a compte comprar aquestes coses a les famoses "botigues del Port", i és allà on vam adquirir la que és encara la meva consola preferida.

Només hi havia seleccions estatals, però no em feia res, n'hi havia moltíssimes i en aquella època era la norma que no hi hagués clubs, que arribarien al FIFA Soccer 95, on apareix, per cert, el Lleida, però els noms dels jugadors encara no eren reals. Estem parlant de la prehistòria dels FIFA, però aquell primer títol era una meravella jugable, innovador en la perspectiva isomètrica, i m'hi passava hores i hores, tal com després faria amb el NHL 96. Una de les coses divertides d'aquell joc, a banda de poder fer gols des de molt lluny si li trobaves el punt, a la banda dreta, era la possibilitat de fer això:

No servia per a res, perquè te n'acabaves cansant i deixaves que t'atrapés, però de tant en tant feia gràcia. El cas és que el FIFA Internacional Soccer va ser l'únic joc de la Mega Drive (i de totes les meves consoles, de fet) que vaig canviar. Amb un amic, un ídol que tenia moltes consoles ja quan teníem 11-12 anys i molts jocs per a cadascuna d'elles. 

L'hi vaig canviar pel Mega Games I, que incloïa el World Cup Italia'90, el Columns i el Super Hang-On, perquè poc després va sortir el FIFA Soccer 95 i no en volia tenir dos de seguits. És una pràctica que encara segueixo, la de no comprar dos FIFA seguits, però ara aprofito el que tinc durant dos anys, mentre que llavors se'm va acudir acceptar el canvi. Me'n penedeixo, perquè tenia un valor sentimental com a regal que m'havien fet, però bé... tots cometem errors. Ara el torno a tenir en Super Nintendo, consola que em van donar fa un temps amb uns quants jocs, però... no és el mateix. El meu ja no hi és...