Nascuts el 1993: Sagues que fan 30 anys

Cada any, més o menys per aquestes dates, publico una entrada repassant les sagues de videojocs més importants que fan els 30 anys. No ho he fet sempre, però: hi ha anys que no tenen gaire material per rascar. 

Afortunadament, 1993 va ser també un bon any, en què van aparèixer grans jocs, alguns dels quals van generar estimades sagues.

Un d'ells és el Samurai Spirits, conegut a Occident com a Samurai Shodown, joc per a la Neo Geo -i després convertit a diversos sistemes de la competència- que es caracteritza per l'ús d'armes blanques i una ambientació feudal japonesa.

Va generar seqüeles numerades, diverses versions de la cinquena part, versions chibi per a les Neo Geo Pocket, un RPG, altres entregues menys celebrades, jocs per a mòbils, un reboot l'any 2019 per a sistemes moderns i ha format part de diverses antologies de la saga.

També va ser l'any de l'Star Fox, durant molts anys Starwing a Europa, un joc per a la Super Nintendo que feia ús del famós xip Super FX per oferir gràfics poligonals.

Aquella aposta va meravellar el públic, va esdevenir un títol d'allò més popular i va generar una saga que associem a Nintendo des de fa 30 anys, amb entregues per a Nintendo 64, GameCube, Nintendo DS, Wii U i la recuperació de la cancel·lada segona part numerada per a la Super Nintendo a la versió mini de la consola el 2017.

Tenint només una seqüela per a la Game Boy Advance no sé si compta com a saga, però ho farem encaixar per la importància del joc i la popularitat que té dins del catàleg de la Mega Drive, i és que el 1993 va veure néixer el Gunstar Heroes, el llegendari run and gun de Treasure.

La saga que té més entregues de totes les que veurem en aquesta entrada és la dels FIFA, que s'iniciava pels pèls el 1993, concretament el 15 de desembre, amb aquest FIFA International Soccer per a la Mega Drive que després va rebre ports per a diversos sistemes i que, popularment, també es coneix com a "FIFA 94", tot i que els jocs no van començar a dur l'any al títol fins a la segona part, el FIFA Soccer 95. 

Com a curiositat, se celebren els 30 anys del primer FIFA precisament l'any que l'emblemàtica saga de videojocs de futbol ha deixat de dir-se així, perquè l'acord de la federació internacional de futbol amb Electronic Arts ha expirat.

Força més curta és l'altra saga esportiva, si bé una miiica més allunyada de la simulació, que veurem avui, i és que el 1993 va ser l'any d'estrena a les recreatives del mític NBA Jam, que després va passar per diversos sistemes domèstics de l'època i va tenir algunes noves entregues, no tan recordades, actualitzant la fórmula i les plantilles dels equips d'aquesta divertida proposta de bàsquet purament arcade.

No deixem els videojocs de caràcter arcade ni els esports, perquè també va sortir el primer Daytona USA, un dels grans èxits del gènere de les curses de cotxes de Sega a les recreatives i també a les conversions domèstiques.

No ha estat una saga gaire prolífica, tot s'ha de dir, però va tenir una segona part el 1998 i... una tercera, feta per Sega Xina, el 2017!

De cotxes és també un joc mític de Namco, el Ridge Racer, que es va estrenar als salons arcade japonesos i americans a finals de 1993, i que després va ser un gran èxit a la PlayStation. Té l'honor de ser el primer videojoc de recreativa amb gràfics 3D amb mapeig de textures, i a banda d'estar considerat el rival del Daytona USA va generar una pila de seqüeles.

Es van poder veure a les mateixes recreatives, a la PlayStation, la Nintendo 64, la PlayStation 2, la Xbox, la GameCube, la Nintendo DS, la PSP, la Xbox 360, la PlayStation 3, mòbils, la Nintendo 3DS, la PS Vita, Windows i telèfons intel·ligents. Poca broma.
 

Tornant a Sega, no podem passar per alt que aquell any va néixer el primer videojoc de lluita poligonal, el Virtua Fighter, una proposta antiquada per als estàndards actuals, però que va ser revolucionària, va impulsar els videojocs de lluita en 3D -que des de llavors competeixen amb els 2D, cosa que ja passava aquell any amb la coexistència amb l'esmentat Samurai Shodown- i va generar diverses seqüeles i ports per a recreatives i consoles.

Actualment, però, no passa pel seu millor moment pel que fa a popularitat, probablement perquè té complex d'Street Fighter II i des de l'aparició del Virtua Fighter 5 l'any 2006 només han sortit actualitzacions d'aquesta mateixa entrega, l'última el 2021.

I ara tornem cap a casa, que va fent fresqueta, i tancarem el repàs de les sagues que van néixer el 1993 amb aquest títol per a MS-DOS que és el llegendari Doom, no el primer first person shooter però, sens dubte, el que va impulsar la popularitat del gènere.

La saga encara belluga, amb noves entregues a més del rellançament millorat de les clàssiques, però la primera versió del joc per a ordinadors -i per a un fotimer de sistemes durant els anys següents- va ser també revolucionària.

Què us ha semblat? No va ser pas un mal any, oi?

I si us fa gràcia veure els d'anys anteriors, aquí els teniu: 1986, 1987, 1989, 1990, 1991 i 1992.

Crònica d'Explora Commodore 2017

Fa una mica més d'un any vaig anar a la meva primera edició d'Explora Commodore, un esdeveniment pensat per a reunir, tal com es fa a les Reunions d'Usuaris de l'MSX, els amants dels microordinadors de la companyia canadenca, i en vaig fer una crònica.

No me'n considero digne perquè, tot i comprar-me un Commodore 64 la mateixa nit de l'última Explora Commodore, no l'he tocat gens -més enllà de les proves-, i com ja vaig dir no l'havia tingut quan era petit, però a la tercera edició d'aquesta petita gran festa -com sempre, a l'Espai Jove Fontana de Barcelona-, la gran novetat per a mi era la participació des de l'altra banda de l'estand de Retroscroll, blog col·lectiu amb què ja he estat com a expositor en dues RUMSX i una RetroBarcelona. 

Me'n sento indigne per la meva ignorància, més profunda encara que en el cas de l'MSX, però també m'omple d'orgull i satisfacció, com deia aquell, poder formar-ne part. No com a organitzador, d'això se n'ha encarregat gent com en Sikus o en Xuxo, però sí permetent que la gent mirés i toqués el meu Commodore 64, vell en termes absoluts però relativament nou per a mi.

Aquí el teniu, amb el Pac-mania, un dels pocs jocs que aconsegueixo carregar amb l'emulador de datasette que vaig comprar. Com ja vaig explicar, és un sistema força frustrant de carregar jocs, per diverses causes: no tots els fitxers estan ben muntats, però també és cert que l'aparell de reproducció utilitzat (en aquest cas el meu smartphone) i el tipus de cable hi influeixen.

Bona part de la jornada la vaig perdre fent proves, amb l'Abel i en Molsupo ajudant-me, però he d'estudiar-ho millor a casa perquè, de moment, no estic gaudint gaire del meu Commodore 64. Almenys algunes persones hi van jugar, però.

El més destacable, però, va ser que gràcies al fitxer en mp3 que em va passar en Molsupo vaig poder carregar, per fi, el mític The Great Giana Sisters al meu ordinador!

D'altra banda, com sempre, la planta 3 de l'Espai Jove Fontana estava envoltada de taules amb els sistemes de la gent que els posava a disposició dels visitants i altres expositors, a més de zones de venda de productes, un espai de reparació d'aparells i, és clar, l'escenari.

Allà s'hi presentaven projectes que encara ara es duen a terme a sistemes com els ordinadors Amiga, la línia més potent de Commodore, concretament el Brus Lii d'Amiga Wave, o el mític Errazking explicava com fer videojocs senzills, però no tant, per al Commodore 64.

Precisament l'Amiga era el protagonista d'un dels torneigs que s'hi celebraven, el del FIFA International Soccer, mal anomenat també FIFA 94, on vaig fer el ridícul com es pot veure a la part superior esquerra del quadre, en part perquè estava desentrenat (no tocava la saga en 16 bits des de l'edició de 1995!) i en part perquè aquest port és força dolent, amb els controls i l'scroll demencials.

Però bé, els que en saben van demostrar igualment les seves habilitats, de manera que no tinc gaire excusa. A l'altre concurs, el del Super Off-Road, no hi vaig participar, perquè directament no hi havia jugat mai. En canvi, sí que vaig dedicar una bona estona a un altre joc de futbol, per al Commodore 64: l'International Soccer, força curiós i ben analitzat per l'esmentat Molsupo aquí.

A banda de tot això, per la meva limitadíssima experiència en la marca Commodore i tot el que ja he explicat, no vaig treure tant de suc de la gran festa dels microordinadors amb el permís de les RUMSX com la majoria dels altres expositors i visitants, però m'ho vaig passar bé i sobretot vaig poder tornar a veure gent maca tant de Retroscroll com d'altres mitjans afins, entre els quals en Salore, en Sikus i la Íngrid, en Murshus, en Xuxo, en Rafa, en Renner, en Raúl, l'Ivan i, l'esmento altre cop, en Molsupo...

...Que em va fer obsequi d'un FIFA International Soccer de la Mega Drive perquè un dia vaig comentar que, tot i ser un dels meus primers videojocs de la 16 bits de Sega (de fet, el primer sense comptar el Sonic), quan era petit el vaig canviar amb un amic pel Mega Games I perquè em volia comprar el FIFA Soccer 95 i ja no pensava jugar al primer.

Doncs bé, ja el torno a tenir a la meva col·lecció, així que per això i per tot el dia de l'Explora, gràcies, Molsupo! I gràcies a tots els altres per la seva paciència i la companyia! Em sap greu haver marxat una estona abans del tancament a causa d'un mal de cap creixent, i creieu-me que m'hauria agradat veure en directe la tradicional cantada i ballada del True Survivor de Kung Fury!

Jocs de la meva infantesa: FIFA International Soccer (Mega Drive)

Ja vaig parlar fa temps dels videojocs de futbol, i vaig esmentar aquest títol que va revolucionar el gènere i va establir una saga que encara produeix almenys un títol anual, però avui m'hi concentraré una mica més perquè, bé, també tenia ganes de recuperar la secció Jocs de la meva infantesa i aquest n'és, indiscutiblement, un. 

El FIFA International Soccer, d'EA Sports, va ser el meu segon joc de la Mega Drive. En realitat va ser el segon, perquè el Sonic venia al pack que em van comprar aquell 12 de març de 1994 (ja ho sé, la consola era al final de la seva vida, però m'era igual), dos dies abans del meu 12è aniversari. Al conjunt hi van afegir el primer FIFA, que no es deia FIFA 94, per tant el vaig tenir des del primer dia, i quan dic "primer dia" vull dir el mateix 12 de març, i és que els meus pares quan compraven algun regal en la meva presència no s'esperaven al dia exacte, sinó que me'l donaven de seguida. Per cert, en aquella època encara sortia a compte comprar aquestes coses a les famoses "botigues del Port", i és allà on vam adquirir la que és encara la meva consola preferida.

Només hi havia seleccions estatals, però no em feia res, n'hi havia moltíssimes i en aquella època era la norma que no hi hagués clubs, que arribarien al FIFA Soccer 95, on apareix, per cert, el Lleida, però els noms dels jugadors encara no eren reals. Estem parlant de la prehistòria dels FIFA, però aquell primer títol era una meravella jugable, innovador en la perspectiva isomètrica, i m'hi passava hores i hores, tal com després faria amb el NHL 96. Una de les coses divertides d'aquell joc, a banda de poder fer gols des de molt lluny si li trobaves el punt, a la banda dreta, era la possibilitat de fer això:

No servia per a res, perquè te n'acabaves cansant i deixaves que t'atrapés, però de tant en tant feia gràcia. El cas és que el FIFA Internacional Soccer va ser l'únic joc de la Mega Drive (i de totes les meves consoles, de fet) que vaig canviar. Amb un amic, un ídol que tenia moltes consoles ja quan teníem 11-12 anys i molts jocs per a cadascuna d'elles. 

L'hi vaig canviar pel Mega Games I, que incloïa el World Cup Italia'90, el Columns i el Super Hang-On, perquè poc després va sortir el FIFA Soccer 95 i no en volia tenir dos de seguits. És una pràctica que encara segueixo, la de no comprar dos FIFA seguits, però ara aprofito el que tinc durant dos anys, mentre que llavors se'm va acudir acceptar el canvi. Me'n penedeixo, perquè tenia un valor sentimental com a regal que m'havien fet, però bé... tots cometem errors. Ara el torno a tenir en Super Nintendo, consola que em van donar fa un temps amb uns quants jocs, però... no és el mateix. El meu ja no hi és...