Què estàs buscant?

diumenge, 21 de febrer de 2021

Exclusius de recreativa: Biomechanical Toy

El run and gun és un gènere molt popular que ens convida a controlar personatges en un entorn amb un cert nombre de plataformes però caracteritzat, sobretot, perquè cal disparar als enemics. 

És un tipus de joc molt dinàmic, amb molta acció, i normalment difícil. Com a exponents més coneguts tenim, és clar, les sagues Contra o Metal Slug, que van començar el seu camí d'èxits a les recreatives, abans de passar als sistemes domèstics tant en conversions del material arcade com en noves entregues totalment originals. No van ser els únics títols que van triomfar amb aquesta fórmula de trets i salts, però n'hi ha que cal reivindicar, com el protagonista d'avui, que es va quedar a les recreatives.

Es tracta del Biomechanical Toy, un joc distribuït per l'espanyola Gaelco, amb un cert currículum al món arcade tant com a distribuïdora com pel que fa a desenvolupament -curiosament, si mirem la Wikipedia sempre va fer una cosa o l'altra-, i que es va dissoldre el 2007, quan ja només feia màquines de dards. 

El desenvolupament, en aquest cas, va ser obra de Zeus Software, també espanyola (i coresponsable del Risky Woods) i amb Ricardo Puerto i Raúl López com a responsables, i es va llançar el 1995. Feia així:

Com podem veure, és un títol gràficament molt atractiu, de moviments i scroll fluids, amb dissenys variats, colorits i detallats i amb una música canyera. Podria passar per un joc de Neo Geo, sense exagerar.

Argumentalment la premissa és que el malvat Scrubby ha fugit de la presó i ha robat un pèndol màgic que li permet insuflar vida a les joguines, que esdevenen les enemigues del personatge que controlem, el rocker Inguz, que s'hi enfronta armat amb una pistola mentre vigila que no se li buidi la barra de vida, sempre recuperable si menja fruita, cosa ben sana.

El joc està format per 6 fases, molt diverses i esbojarrades, sempre amb el tema de les joguines però amb presència de dinosaures, insectes gegants, dracs, orcs..., en què també apareixeran personatges que ens ajudaran temporalment si els ajudem, i enemics finals ben sorprenents. 

Com a punts negatius, es poden esmentar la poca diversitat pel que fa a l'armament, així com l'absència d'una modalitat cooperativa, que sol donar molta vida als videojocs d'aquest gènere. 

Fora del que és atribuïble al joc en si, que es recorda amb afecte, el fet que fos un joc espanyol va fer, en aquella època en què aquests detalls pesaven molt, que tingués poca repercussió internacional, i això, sens dubte, va influir en la manca de conversions domèstiques, raó per la qual apareix en aquesta secció del blog. El cert és que m'han agafat moltes ganes de jugar-hi, i el provaré.



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...