No, no m'he descuidat cap essa al principi del nom. Avui toca parlar de les adaptacions en forma de videojoc d'una pel·lícula que forma part dels grans clàssics de la història del cinema bèl·lic i, per què no, del cinema en general. Un film que és recordat, a més de les seves bondats, per la peça Adagio for Strings, obra de Samuel Barber de 1936 que fa posar la pell de gallina i que acompanya el moment més emblemàtic del film, després d'haver estat utilitzada en moltes altres situacions des de la seva creació, i abans de tornar-se a fer servir en moltes més.
En fi, evidentment parlo de Platoon, pel·lícula de 1986 dirigida per Oliver Stone i protagonitzada per Willem Dafoe, Charlie Sheen i Tom Berenger que va guanyar, entre altres premis i nominacions, l'Oscar a la Millor Pel·lícula, al Millor Director, a la Millor Edició i al Millor So. Doncs bé, si l'esmento a 3 Botons i START és, evidentment, perquè també va tenir videojocs.
Amb el mateix títol que la cinta, i aprofitant la seva actualitat, el 1987 Ocean va desenvolupar i Data East va distribuir (en alguns casos el 1988) el videojoc per a Amiga, Amstrad CPC, Apple II, Atari ST, Commodore 64, Spectrum, MS-DOS i, com a única consola, la NES (en aquest cas, però, la distribuïdora va ser Sunsoft).
Com podem veure en aquest vídeo de la versió per a l'Amiga, es tracta d'un joc d'acció en un context bèl·lic, subgènere del qual ja s'anava servit llavors i que continuaria proporcionant exemples durant uns anys.
No podia deixar escapar l'ocasió de veure la versió per al Commodore 64, amb el seu mític i estimat xip de so, el 6581/8580 SID, però també va bé per confirmar que la base del Platoon és la mateixa i cada microordinador el tenia adaptat a les seves possibilitats i característiques.
És veritat que no els he analitzat amb detall per veure si alguna versió té algun afegit o alguna mancança, però en general sembla que cap usuari es perdia res. Si mirem els crèdits del principi dels vídeos, això sí, veiem com l'equip encarregat de cada conversió va ser diferent, encara que la música sempre era signada per David Whittaker, conegut compositor de música de videojocs per a Amiga, Commodore 64, Atari ST i Amstrad CPC als anys 80 i els 90.
El cas de l'Apple II és diferent. perquè no té música, i també es veu gràfica i jugablement força inferior a les altres versions.
Aquest últim vídeo era el del Platoon de la NES, com deia al principi l'únic per a consola. Llançat al desembre de 1988, la música era de Naoki Kodaka, llavors amb el pseudònim de New, l'obra del qual es pot apreciar en altres títols de Sunsoft com el Batman i el Batman: Return of the Joker, el Blaster Master (també al remake modern Blaster Master Zero) o el Gremlins 2. Tanmateix, parteix de la base de la banda sonora de David Whittaker.
En general, el videojoc és el mateix per a totes les plataformes esmentades, i segueix l'argument de la pel·lícula, fent-nos alternar entre els seus protagonistes i amb pantalles que adopten estils diferents segons el cas. I si hem de jutjar per les puntuacions de les revistes de l'època, va aprovar amb més o menys nota en totes les versions.
No tindria tanta sort el Platoon de 2002, un videojoc per a PC desenvolupat per Digital Reality i publicat per Monte Cristo, que apostava per l'estratègia en temps real però que en els millors casos va tenir notes de 6 i escaig sobre 10.
De fet, no va tenir sort tampoc en el seu eslogan de portada, que assegurava que era el primer videojoc d'estratègia basat en la Guerra del Vietnam, però resulta que aquell honor corresponia al 'Nam 1965-1975, de 1991.
Hem vist, doncs, els videojocs basats en la llegendària pel·lícula, en realitat dos, un de 1987-88 per a microordinadors, MS-DOS i NES i un de més modern però desconegut, i al dels anys 80 la música era força bona, però de l'Adagio for Strings no se'n va saber res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada