Què estàs buscant?

dimecres, 29 de desembre del 2021

Repàs videojoquístic de 2021

L'última entrada de l'any estarà dedicada al repàs de com m'ha anat, en matèria de videojocs, el 2021. Faré un repàs dels esdeveniments més destacats, les petites fites personals que he assolit, i finalment hi posaré, com ja és tradició, un llistat dels videojocs que m'he acabat i també un muntatge de vídeo amb els títols als que he jugat almenys un parell de vegades. 

Per exemple, puc dir que ha estat un any en què m'he posat seriosament a repassar la història dels beat'em ups, un gènere que cada cop m'apassiona més, i el primer títol que em vaig passar va ser el Nekketsu Kôha Kunio-kun o Renegade.

En vaig parlar a Retroscroll, és un dels primers videojocs del gènere, va definir moltes coses i també va iniciar la saga Kunio-kun, que m'agrada molt i de la qual he jugat a dos títols més durant el 2021.

D'aquí vaig anar a parar al seu "cosí" Double Dragon, una llegenda de les recreatives que també va aportar coses molt importants al gènere i que després em va dur a la seva seqüela, el Double Dragon II: The Revenge

També de lluita al carrer he dedicat més o menys temps a jocs com el Bad Dudes vs Dragon Ninja (també en vaig parlar a Retroscroll), el Rival Turf!, l'Iron Commando i el Night Slashers.

No marxem encara dels mastegots, perquè pel que fa a la lluita 1 contra 1 ha estat un any en què he enfonsat els dits dels peus a la saga The King of Fighters, gràcies a les versions digitals que he anat comprant d'unes quantes de les seves entregues per a la Switch o la Xbox One. Espero continuar-la explorant.

Ha estat un any en què he jugat a menys jocs, però amb més dedicació, i he fet descobriments interessants, autèntiques sorpreses, com la bogeria esportiva del Paddle Mania, o el joc que m'ha captivat més, el Yakuza Kiwami, que ha fet que automàticament m'enamorés d'una saga de la qual no he tocat res més, però que tinc la certesa que m'encantarà quan m'hi posi.

Repassant el llistat de jocs als que he jugat, i que veurem al vídeo més avall, m'adono que possiblement he jugat a més videojocs retro que mai, i bona part de la culpa la tenen els meus estimats recopilatoris de clàssics -i els clàssics comprats digitalment de manera individual-, entre els quals es podrien comptar, segons com, les consoles mini, i enguany per l'aniversari em van regalar l'Astro City Mini, rèplica d'un model de moble de recreativa amb 37 clàssics de Sega que penso esprémer l'any 2022 com no ho he fet, entre una cosa i l'altra, el 2021.

I una altra cosa que, coneixent-me, estava clar que m'acabaria cridant l'atenció és l'Evercade, una consola portàtil de Blaze Entertainment que va sortir el 2020 i que destaca perquè funciona amb cartutxos que recopilen precisament clàssics, amb llicència oficial. Ha estat una font de descobriments, perquè no acostumen a ser "primeres espases", sinó coses més de segona, tercera o quarta categoria, i a mi m'encanta nedar a les profunditats dels catàlegs, atès que normalment els títols imprescindibles ja els tenim en una o altra banda.

Com que les estones per jugar les tinc sobretot al transport públic, que enguany he fet servir força poc per les causes que tothom coneix, i les meves estones amb els videojocs acostumen a ser igualment esgarrapades quan soc a casa, les consoles portàtils em van molt bé, i una vella idea s'ha materialitzat aquest any en produir-se, per fi, la compra d'una PSP de segona mà però recomanada per un amic que en va comprovar l'estat, i aquest desembre ha entrat a la meva col·lecció juntament amb els primers videojocs del meu llistat d'objectius. En aquest sentit també m'he posat a augmentar la meva col·lecció de jocs de Game Gear

Abans de procedir al llistat de títols acabats i al vídeo de resum, deixeu-me recordar (o anunciar, si no ho sabíeu) que aquest any he estrenat presència a les xarxes dedicada al blog, concretament un compte d'Instagram i un altre de Twitter, per si els voleu fer una ullada. Els he obert pensant, per una banda, en emprar-los com una eina per compartir coses més breus que una entrada, fer bullir l'olla, i per l'altra diferenciar-les dels meus comptes personals. Hi tinc molt pocs seguidors, però crec que la idea ha sortit bé, perquè la gent amb qui comparteixo interessos videojoquístics m'hi ha començat a seguir, així que ja no cal que doni la tabarra als que em coneixen però no són amants dels videojocs. 

En fi, allò que és promès, sigui atès. Aquesta és la llista de videojocs que m'he acabat el 2021. Hi ha hagut una baixada important, de 26 l'any passat a 17 aquest, però què hi farem...

  1. Renegade / Nekketsu Kōha Kunio-kun (arcade) - via Switch
  2. Mega Man 5 (NES) - via Xbox One
  3. Double Dragon (arcade) - via Switch
  4. Donut County (Xbox One)
  5. Stranger Things 3: The Game (Xbox One)
  6. The Way Remastered (Switch)
  7. Flashback 25th Anniversary (Switch)
  8. Boogerman: A Pick and Flick Adventure (SNES) - via Evercade
  9. River City Ransom (NES) - via Switch      
  10. Sonic the Hedgehog (Mega Drive) - via Switch (Sega Ages)
  11. Kirby's Adventure (NES) - via NES Mini
  12. Do-re-mi Fantasy: Milon no dokidoki daibōken (Super Famicom) - via SNES Mini "ampliada"
  13. Yakuza Kiwami (Xbox One)
  14. Ike Ike! Nekketsu Hockey Bu: Subette Koronde Dairantō (Famicom) - via Switch
  15. Castlevania II: Simon's Quest (NES) - via Switch
  16. Phantasy Star (Master System) - via Switch (Sega Ages)
  17. Touhou Luna Nights (Xbox One)
Val a dir que el Yakuza Kiwami m'ha ocupat més d'una setantena d'hores, i això per la meva disponibilitat es converteix en mesos de dedicació, però vaig començar l'any amb la intenció de superar-me i ha passat tot el contrari. Ara, però -i això és matèria de la propera entrada, la primera de 2022-, m'he de replantejar coses com ara aquesta: que no he de buscar la quantitat, sinó la qualitat, és a dir passar-m'ho bé
 
I ara sí, el vídeo de resum dels meus videojocs de 2021, aquesta vegada més curtet i digerible, de 7 minuts i escaig. No se'ls mira ni Déu, però potser amb aquesta durada tinc més sort.
 

Us desitjo un gran 2022! Us continuaré donant la tabarra durant tant de temps com en tingui ganes, i em sembla que me'n queden moltes...




2 comentaris:

  1. Un 2021 ple de retro i mastegots, Toni!

    Em quedo amb que per fi hagis decidit donar el pas de fer-te amb una PSP, estic conveçut de que la gaudiràs molt. Es una gran consola, i lo millor de tot es que hi ha autèntiques gangues.

    En fi, espero que tinguis una bona entrada d'any i gaudeixis molt del 2022 :D una abrçada company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, company! Jo celebro que hagis tornat a agafar amb força el teu blog.

      Moltes gràcies per comentar i per aguantar les meves preguntes de novell en tantes coses!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...