Els pitjors: Ninjabread Man

Després de força temps sense tocar aquesta secció, estic content de poder portar-hi un altre joc, que té le dubtós honor de ser considerat un títol dolent, que en un món com el dels videojocs, amb desenes de milers de propostes, té un cert mèrit i tot. 

En les consoles més venudes de la història es dona la paradoxa -o potser n'és una conseqüència- que, en ser tan populars, reben moltíssims videojocs i totes les companyies, grans i petites, hi volen ser a qualsevol preu, i això fa que també siguin consoles amb una gran quantitat de jocs dolents. Dues de les consoles més venudes són, com ja sabem, la PlayStation 2 i la Wii -aquesta últimament ha perdut posicions perquè l'han avançat la PS4 i la Switch-, i precisament per a aquests sistemes, i també Windows -un sistema operatiu que potser us sona-, va sortir el joc d'avui.

Ninjabread Man és un joc de plataformes desenvolupat per Data Design Interactive i llançat per a ordinadors i PlayStation 2 l'any 2005, només per al mercat europeu. Curiosament, la idea era que fos la tercera part de la saga Zool, emblemàtic plataformes per a l'Amiga amb una segona part i nombrosos ports a d'altres sistemes, però sense poder-ne citar fonts, la Wikipedia diu que probablement Zoo Digital Publishing, propietària de la franquícia del simpàtic ninja de l'enèsima dimensió, s'hi va oposar en no agradar-li gens la demo que se li va presentar. Visionaris. 

Sembla que es va arribar a filtrar un vídeo d'una introducció d'aquest videojoc que confirmaria, com a mínim, els plans inicials:

Però bé, ara toca veure com va quedar el joc en si, que és el que avui ens ha de preocupar i el que fa que hi hagi una nova entrada d'aquesta secció de servei públic.

Com es pot veure al vídeo, el joc és una aventura de plataformes i acció en què controlem un homenet de gingebre que a més es pensa que és un ninja, i de fet va amb dues katana per escenaris fets de galetes i dolços. 

L'objectiu és aconseguir unes barres que no sé si són d'algun material nuclear, però de les quals se n'han d'aplegar 8 per tal de passar-se la pantalla, tot derrotant enemics a cop d'espasa i llançant-los suposadament shuriken, però que semblen boletes d'energia.

 

Com a idea no és pas dolenta, seria un joc marcadament infantil i prou. El problema és que quan se supera una pantalla es desbloquegen noves modalitats, que en completar-les en desbloquegen de noves, que són Score Pickups, Time Attack i Hidden Pickups. Això, a les 3 pantalles que té el joc. Sí, 3. Tres.

 

A banda d'això, i sense que siguin detalls menors, es parlava de bugs, massa dificultat per al públic infantil -sí, semblava que havia de ser fàcil, però no- segurament per uns mals controls, un disseny massa genèric... tot plegat massa problemes sumats al de la durada, però això no va aturar la companyia a l'hora de llançar un port per a la Wii l'any 2007 (aquest cop també als Estats Units), que va sortir encara pitjor amb una mala implementació del control per moviment del wiimote, i l'optimisme encara continuava quan se'n va anunciar, el 2008, una seqüela anomenada Ninjabread Man - Blades of Fury, que no va arribar a veure la llum. Per alguna raó, la companyia va desaparèixer l'any 2012. 

Quan parlo de videojocs que no conec en aquestes seccions que no són d'anàlisi m'acostumen a venir ganes de provar-los, encara que no siguin grans títols. Avui no és el cas.