Portades: BurgerTime

Avui faré una nova comparativa entre les diferents versions de la il·lustració de portada per a un videojoc, i és el torn d'un clàssic de recreativa que ara ja fa molts anys que no és a la primera línia de l'actualitat, però que es recorda amb afecte i que va tenir versions per a diversos sistemes.

Com que va sortir per a múltiples màquines, ens centrarem sobretot en les versions per a la NES i la Game Boy, que he descobert que va tenir portades radicalment diferents segons la regió. 

El BurgerTime, de Data East, es va llançar per a recreatives el 1982, amb un gran èxit gràcies a una fórmula repetitiva però addictiva que era el secret dels grans títols de l'època, i va arribar a la NES l'any 1985. Bé, de fet, va arribar aquell any al Japó, mentre que als Estats Units ho va fer el 1987 amb aquesta portada prou representativa del joc i amb un estil que recorda la il·lustració de portada d'un joc de taula.

El cas és, però, que, com deia, havia sortit primer al Japó, per a la consola equivalent de Nintendo al seu país d'origen, la Famicom, i allà el disseny de portada no tenia res a veure amb la que s'interpretaria després a l'estranger. 

Si ens hi fixem, el concepte és el mateix, però s'empra un estil que barreja una mica el còmic clàssic estatunidenc i el manga, amb els personatges dels ingredients menys amenaçadors que a la versió americana. La composició dels elements de la caràtula, a més, és la pròpia dels jocs que distribuïa allà Namcot, que era el nom que feia servir per publicar per a Nintendo. 

No sabria dir quin m'agrada més, la veritat és que tots dos estan ben trobats i deuen ser més o menys emblemàtics segons el que estiguéssim acostumats a veure, que en el meu cas és cap dels dos perquè no ha estat fins als sistemes actuals que he entrat en contacte amb el joc, i a sobre molt poquet, cosa a la qual vull posar remei, però això són figues d'un altre paner.

A la Game Boy hi va arribar el 1991 -i aquest cop, a diferència de la NES, a tots els mercats- amb el nom de BurgerTime Deluxe, i les versions occidentals presentaven aquesta portada on tornem a veure les salsitxes -què hi fan, en una hamburguesa?-, els ous ferrats i els cogombrets antropomòrfics amb una expressió hostil. Al capdavall, són els enemics del nostre protagonista, el xef Peter Pepper.

Del que hem vist abans podríem extrapolar que la versió japonesa devia ser una altra aproximació més bufona, com passa també amb tants altres jocs tot obeint a l'anticipació dels gustos de cada mercat, cosa que per altra banda és lògica i comprensible. Però no: al Japó, el BurgerTime Deluxe de la Game Boy tirava per un camí molt diferent:

És clar, s'associa tant l'hamburguesa a la gastronomia estatunidenca que, tot i l'impacte inicial, no ens hauria de sorprendre gaire que la imatge triada vulgui reflectir aquesta "americanitat", i ho fa amb una imatge real d'una noia amb uniforme d'alguna hamburgueseria imaginària tot sostenint perillosament a l'aire amb una sola mà una unitat del que probablement és un dels millors invents alimentaris de la Història. 

He dit que ens centraríem en les versions per a NES i Game Boy del BurgerTime, però tot i que no em vull posar a repassar les portades per a les conversions a ordinadors com l'Apple II o el BBC Micro ni per a consoles com la Intellivision o la ColecoVision, que aposten per dissenys també molt de cartoon americà, sí que he volgut compartir, per acabar, un exemple japonès de fora de Nintendo, en aquest cas per a l'ordinador X1 de Sharp, que coincideix amb la il·lustració que també trobem a l'MSX.

I ara ve la pregunta de sempre: quina de les portades us agrada més? A mi, per la sorpresa i la poca freqüència d'una portada així en aquell mercat, la que més m'agrada és la de la Game Boy japonesa.