Les portades dels videojocs són quelcom que em fascina, que em porta records quan es tracta d'il·lustracions que ja havia vist fa molts anys o que pertanyen a jocs que tinc a la meva col·lecció, però també quan en descobreixo de noves.
I una de les coses que descobreixo són les diferències que, tot sovint, hi ha entre les versions regionals de les portades, com hem vist durant força temps en aquesta secció. Avui no serà diferent i en veurem un nou exemple, però aquest cop us porto una sessió doble, ja veureu per què.
Fa poc em vaig topar amb aquesta portada d'un joc de la Mega Drive que no tinc, però que sí que recordava haver vist en una col·lecció de cromos que es van comercialitzar juntament amb els Bollycao a principis dels anys 90, concretament el 1992, segons informació que he trobat.
Em sembla que en vaig tenir alguns, però no sé on paren. El cas és que aquesta portada la recordo, i això que no coneixia el joc ni hi vaig parar atenció en tots aquests anys en què m'he endinsat tant en el retro. Però bé, es tracta del Mystic Defender, un títol de a pròpia Sega que va sortir el 1989 al Japó i als Estats Units, i el 1990 a Europa, amb aquesta portada que era pràcticament igual que l'americana, amb els logos de Mega Drive i Genesis com a única diferència.
A mi l'occidental ja m'agrada, és un producte de la seva època malgrat el seu caràcter força genèric, però la japonesa és objectivament millor, almenys des del punt de vista artístic, amb aquesta il·lustració pròpia d'un manga vuitanter.
El que crida l'atenció és aquest número 2 que es veu clarament, i és que el joc allà es deia Kujaku ô 2: Gen'ei jô, que seria "El rei dels galls dindis: El castell de les visions". Però d'on sortia, aquest número 2? Doncs del fet que el joc era una seqüela d'un altre, però de la Master System.
Era el Kujaku ô, que havia sortit l'any anterior, el 1988, per a l'allà anomenada Mark III de Sega, una consola que, com ja hem comentat alguna vegada, va tenir una vida comercial molt curta al seu país d'origen, al contrari que a occident.
I un dels pocs jocs que van sortir allà per a la 8 bits de sobretaula de Sega també va tenir versió a l'estranger, que ens va arribar el 1989 tant als estatunidencs com a nosaltres, els del Vell Continent:
SpellCaster és el nom d'un dels jocs de la Master System que se solen recomanar, i que precisament investigant sobre la portada del Mystic Defenders he vist que era la primera part d'aquesta història en dues entregues, i és que en eliminar aquesta referència numèrica de la seqüela per a Mega Drive quan va sortir del Japó era fàcil no tenir ni idea de la relació entre un joc i l'altre, un problema que, malauradament, es donava amb molts altres jocs.
Sigui com sigui, en aquest cas sí que trobo que, malgrat que la versió de la Master System és més atractiva que la majoria de portades que veiem al seu catàleg, la japonesa és la clara vencedora.
Què en penseu, vosaltres? Quina de les quatre portades que hem vist us agrada més? I n'heu provat els jocs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada