Malalts dels videojocs: Tatuatges de Star Fox

Ara que la mítica saga de Nintendo Star Fox torna a estar de moda per l'arribada de l'enèsim remake del celebrat Star Fox 64, i en absolut després d'adonar-me que ja havia cremat el cartutx d'altres franquícies i temes en aquesta secció, ha arribat el moment de veure alguns exemples de la popularitat de les aventures de la guineu antropomòrfica més famosa de la història dels videojocs, sempre després d'en Tails, és clar.

Perquè avui veurem i comentarem algunes imatges de tatuatges que la gent s'ha fet amb la imatge d'en Fox McCloud i els seus amics, i que llueix amb orgull quan el clima ho permet.

Comencem amb un de discret, en què veiem el protagonista de la saga en un avantbraç preparat per a l'acció amb la pistola a la mà, però ni rastre de la seva emblemàtica nau. Al cap i a la fi, en alguns jocs de la franquícia se'l pot controlar a peu. 

Si trobàvem a faltar el llegendari vehicle, aquí tenim l'Arwing en una composició en què separa els dos personatges que hi apareixen, que són el mateix Fox i el seu millor amic, el particular Falco Lombardi.

El mateix personatge, també força popular, fins al punt que s'ha pogut controlar en diverses entregues de la saga Smash Bros., protagonitza en solitari un altre tatuatge, en aquest cas sense color, en què veiem dues curiositats.

Per una banda, tenim el 64 del logo de l'Star Fox 64, el capítol més estimat de la saga o, com a mínim -potser per això- rellançat i reinterpretat múltiples vegades. Per l'altra, tenim un altre company, l'Slippy Toad, dins d'una finestra de diàleg de les que caracteritzen la saga i són la manera de mostrar-nos les converses entre els seus personatges. 

En una història de batalles espacials èpiques no hi podia faltar un arxienemic, que en aquest cas és en Wolf O'Donnell, també conegut com a Star Wolf, un llop negre que veiem a la part de baix de l'espectacular tatuatge que aquesta persona duu a la cama.

A dalt hi tenim, això sí, el nostre protagonista, però certament és una composició que pretén mostrar al món l'autèntic amor del seu propietari o la seva propietària per la saga.

Gairebé a l'altre extrem de l'escala que va de la discreció a l'ostentació, tenim aquest logo de l'Star Fox Team, normalment vermell, però que aquest home (?) s'ha volgut posar per sempre a la cara interna de l'avantbraç amb un acabat de trencadís.

Si voleu veure'n el que seria la versió "oficial" i immediatament recognoscible, és clar que hi ha hagut força gent que se l'ha fet, i aquí en tenim un exemple:

Aquesta mena de tatuatges estan molt bé per a qui no vol fer-se res exagerat, no fan girar cares però per als entesos és un senyal, una picada d'ullet, i per als que no... potser no s'entén ni que ve d'uns videojocs, així que aquí la discreció és força elevada. 

Evidentment, no podia deixar passar l'ocasió de buscar si hi havia tatuatges de tot l'equip, i sí, n'hi ha i un és aquest, on podem veure, a més d'en Fox i en Falco, el gripau Slippy i la llebre Peppy.  

A banda d'això, l'equip té un lema que és "Never give up, trust your instincts", ideat per l'esmentat Peppy i el pare d'en Fox, en James McCloud, i l'he vist en alguns tatuatges també. En poso un exemple:

No es pot dir que sigui precisament petit, però no li cal ensenyar cap personatge perquè entenguem d'on ve. Al lema que he citat abans se li suma l'emblemàtica Arwing. Com deia aquell, no cal dir res més. 

Potser el que més m'ha agradat dels que he vist i compartit aquí és aquest en què veiem en Fox amb el disseny que va estrenar a l'Star Fox Zero, a la Wii U, que ja és més detallat aprofitant la primera aparició en un sistema amb gràfics d'alta definició.

Però no vull acabar sense una altra curiositat, i és que hem dit que en Fox McCloud és una guineu antropomòrfica, però què passaria si preparéssim per al combat una guineu de debò?

Doncs algú es va fer aquesta pregunta i va anar a un estudi de tatuatges per fer-la realitat i dur-la amb orgull a la pell, prova de la qual cosa és aquesta foto que tenim aquí al damunt.

He de reconèixer que jo encara he de posar-me a jugar a la saga, malgrat que en tinc totes les entregues llevat d'Star Fox Assault -i només perquè és massa cara-, però què en penseu, vosaltres? Us agrada? L'estimeu tant com per portar-la a la pell per tota la vida?

 

 

Compres: juliol de 2019

Acaba el mes de juliol i, com de costum, faré un repàs de les adquisicions del mes, un setè mes de l'any que semblava que havia de ser una mica més tranquil -que no és que hagi estat de bogeria, però més tranquil sí que l'esperava-, però que al final ha tingut alguna sorpresa o algun imprevist.

No esperava, per exemple, comprar cap joc per a PC, concretament Steam. Però mira, ara que m'ha agafat la dèria de la saga Kunio-kun, vaig fer-hi una ullada i hi vaig veure un joc que només podia tenir així o en PS3, consola que no tinc. I, com que el van posar rebaixadíssim al cap de poc, no calia dir res més.

És el River City Super Sports Challenge All Stars Special, de 2015, que es basa en el River City Super Sports Challenge (Nintendo DS, 2010, però no llançat a Europa) i en el Downtown Nekketsu Kôshinkyoku: Soreyuke Daiundôkai! (Famicom, 1990).

També estava d'oferta aquells dies el Day of The Tentacle Remastered, una versió amb els gràfics polits, no tan pixelats, d'aquest clàssic de les aventures gràfiques de PC que és de les poques coses que conec i he jugat en aquest sistema i d'aquest gènere. 

Doncs bé, tant l'un com l'altre, afortunadament, estan associats al meu compte de Steam, però el meu ordinador no compleix els requisits tècnics per fer-los anar, ni tan sols el DOTT, així que de moment em quedo amb les ganes de jugar-hi.

Una altra cosa inesperada va ser una incorporació a la col·lecció de franc, perquè es tracta d'un regal o una donació. Sempre sento històries de gent que rep donacions per part d'altres persones que fa anys jugaven a videojocs, però ja no, o per la raó que sigui. 

Doncs bé, m'ha tocat a mi, per una vegada, perquè un company de feina tenia per casa l'Stunt Race FX de la Super Nintendo complet, i com que ja no tenia la consola va decidir donar-me'l. Gràcies, José Luís!

El tenia claríssim, aquest: ja vaig recomanar, quan me'l vaig acabar, el Dragon Quest Builders, llançat per a la Switch a principis de 2018 però que no m'he acabat fins fa poc més d'un mes. I, com estava previst, la segona part sortia aquest juliol, i evidentment també me l'he comprat. El Dragon Quest Builders 2, però, no tenia la portada japonesa, a diferència del que passava amb el primer, i per tant es perdia la il·lustració del mestre Akira Toriyama...

...Fins que el vaig desprecintar i vaig descobrir que la portada era reversible, de manera que la vaig canviar de seguida i ara ja tinc la capsa del joc tal com desitjava. 

No hi jugaré de seguida, però. Potser ni tan sols aviat. Fa massa poc que em vaig acabar l'altre, estic embolicat amb un altre Dragon Quest, concretament el Dragon Quest IX, i també vull variar. Però l'havia de tenir tant sí com no.

Aquest no ha estat una sorpresa, però tampoc tenia data concreta: l'Starlink: Battle for Atlas és una proposta d'Ubisoft que es va fúmer una patacada comercial de la qual parlaran els llibres d'Història durant generacions.

Tot perquè l'era dels toys-to-life, és a dir els videojocs en què es fan servir ninotets i peces físiques reals per reflectir-los a la pantalla a través d'un dispositiu, ja ha passat, i perquè en aquest cas concret no es va explicar gaire bé, de manera que es percebia com un sistema complicat i poc atractiu. 

Però de sentir-ne parlar la gent, i de llegir coses molt bones sobre el joc per part dels que sí que se l'havien comprat, vaig decidir que algun dia me'l compraria, i ho havia de fer en versió Switch, que té en exclusiva el ninot d'en Fox McCloud de la saga Star Fox i la seva nau Arwing. El vaig adquirir quan va estar a un preu irresistible, i aquí el tenim.

I aquesta última compra, l'R-Type Dimensions EX (que conté l'R-Type i l'R-Type II de recreativa en versió original i també remasteritzada) no sabia ben bé quan la tindria, perquè es tracta d'una edició limitada feta per Strictly Limited Games d'un títol digital, i tot i que la vaig pagar al febrer, estava prevista per al maig i s'ha anat retardant, de manera que fins ara no l'he tingut. 

Aquí m'heu pogut veure fent el meu tradicional unboxing quan es tracta d'una edició col·leccionista, com és el cas. Perquè aquesta edició física limitada també es podia comprar en versió estàndard (la capsa amb el joc dins i prou), però ja que l'R-Type Dimensions el tenia per a la Xbox 360 en format digital, si me'l tornava a comprar en Switch per aprofitar la portabilitat de la consola havia de ser per tenir-ne l'edició física, disponible per primer cop i, posats a fer, l'edició col·leccionista.

I això ha estat tot, amigues i amics. El mes que ve... auguro alguna compreta digital i, de físiques, ben poques, però ja ho veurem.