Videojocs i animació: Goofy

Havent repassat la presència als videojocs d'en Mickey i en Donald, tard o d'hora havia de dedicar-li una entrada al que sens dubte és el tercer de la trinitat de Disney, en Goofy, un gos antropomòrfic i bon amic del ratolí i l'ànec que va tenir la seva primera aparició el 1932 al curt Mickey's Revue, el 41è dels que formen part d'aquells dibuixos animats històrics iniciats el 1928 amb Steamboat Willie. 

Retratat habitualment com un babau i un pocatraça, al contrari que els seus amics ell sí que és pare (d'en Max Goof, des de 1992), però també vidu, una característica tràgica recurrent als llargmetrages de Disney però sorprenent en aquesta mena de personatge.

Igual que en Mickey, va aparèixer en desenes de curts animats, i després es va independitzar, però havent provat diverses encarnacions va quedar relegat a breus aparicions o cameos en diversos productes a partir de la segona meitat dels anys 60. No va ser fins el 1990 que va protagonitzar la seva època més gloriosa amb la sèrie de televisió Goof Troop, que va durar fins el 1995. I bé, tot i que no té la importància ni la influència d'en Mickey o en Donald també ha aparegut en una colla de videojocs.

La primera aparició d'en Goofy en píxels es va produir el 1988 al Matterhorn Screamer, per a Commodore 64 i Apple II, un plataformes senzillet però propi de l'època i sobretot les plataformes a què se l'havia destinat.

El 1990 arribava el títol infantil Goofy's Railway Express, per a Atari ST, Amiga, Commodore 64 i MS-DOS, en què es convidava els més menuts a reaccionar a formes i colors per tal d'aconseguir que el tren anés on havia d'anar i recollís els personatges que esperaven a les estacions. 

Segurament el més famós dels videojocs d'en Goofy és, però, el Goof Troop, basat evidentment en la sèrie de televisió que esmentava més amunt, que va aparèixer el juliol de 1993 per a la Super Nintendo. Amb el segell de Capcom, com a curiositat històrica val la pena destacar que va ser dissenyat per un tal Shinji Mikami, creador de les sagues Resident Evil i Dino Crisis, "petites" contribucions a la història dels videojocs.

Com podem veure, és un joc d'acció i aventures, i trencaclosques, en què podem controlar o bé en Goofy o bé el seu fill Max, i la modalitat de dos jugadors ens permet fer-ho alhora. Va ser criticat per un nivell de dificultat excessivament baix, però es considera un clàssic dels videojocs de Disney que en tots els altres aspectes val la pena provar.

Aquell mateix any, al setembre, sortia només per a les Mega Drive nord-americanes (per tant, Genesis) el Goofy's Hysterical History Tour, ja del gènere de les plataformes, en què se li encarregava recuperar peces robades d'un museu on treballava de conserge. No n'hi ha gaires crítiques, però les que hi ha consideren que els seus principals problemes són els controls i un desenvolupament repetitiu.

En el període 1998-2000, segons si parlem de recreativa, Nintendo 64, Playstation o Gameboy Color, a més del mercat concret, el tornaríem a veure com a personatge seleccionable al Magical Tetris Challenge, i també en companyia d'altres personatges sortia, entre 2002 i 2003, al Disney's Party, un videojoc d'estil joc de taula (com un Mario Party, vaja) per a Gameboy Advance i Gamecube, i el 2002 (2005 a Europa) al Disney Golf, on seria un dels 8 personatges seleccionables. 

També se'l podia controlar el 2007 al Disney Magicboard Online, un videojoc en línia de curses sobre monopatí volador que només es va llançar per a PC i a la Xina. El 2008, tant per a Wii com per a PS2, va sortir el Disney Th!nk Fast, un títol d'estil Trivia on també apareixia en Goofy. Entre 2003 i 2013 van estar oberts els servidors de l'MMORPG Toontown Online, en què no era un personatge jugable però sí que, juntament amb altres personatges de la factoria Disney, podíem trobar de tant en tant.

Retrocedim per tornar als jocs on ell era el protagonista: veient aquest vídeo hom pensaria que el Goofy's Fun House (Playstation, 2001) no és un bon joc, segurament és culpa de l'emulador, però el cas és que aquesta proposta d'exploració, recol·lecció d'objectes, visionat de curts clàssics d'en Goofy i minijocs va agradar molt, si ens refiem de les altes puntuacions que va obtenir.

També el 2001, però aquest cop per als PC d'Occident, es llançava el Disney's Extremely Goofy Skateboarding, que com diu el títol i es pot veure al vídeo és un videojoc per als aficionats més joves al monopatí.

Evidentment no pensava deixar sense esmentar la popularíssima saga d'RPG Kingdom Hearts, amb una forta presència de personatges Disney, que des de 2002 ha triomfat arreu del món i que té, entre les seves escenes més memorables, aquesta de l'aparent mort d'en Goofy que hem vist i que correspon al Kingdom Hearts II (Playstation 2, 2005, i com a Kingdom Hearts 2.5 HD Remix per a Playstation 3, el 2014). 

Com hem pogut veure, en Goofy ha protagonitzat uns quants videojocs, ha aparegut en d'altres de repartiment coral, i en d'altres ha fet papers molt més petits, entre els quals cal esmentar també cameos al Quackshot (Mega Drive, 1991), el Disney's Magical Quest Starring Mickey Mouse (Super Nintendo, 1992) o l'Epic Mickey (Wii, 2010), l'Epic Mickey 2: The Power of Two (Wii, Wii U, PS3, Xbox 360, PS Vita i PC, 2012) i l'Epic Mickey: Power of Illusion (Nintendo 3DS, 2012).

Videojocs i animació: Mickey Mouse (segona part)

Com que aquesta setmana en Mickey Mouse ha fet 85 anys (no se li noten) i no podia deixar escapar l'ocasió de fer un petit homenatge a una de les icones més importants de la història de la Humanitat, perquè encara que sembli exagerat és així, l'altre dia vaig fer una primera entrada amb els videojocs de la mascota de Disney, però ja és hora de veure'n la segona, i aquí la tenim.

L'altre dia ens vam quedar a la primera meitat dels anys 90, i certament aquell primer període entre els 80 i la primera meitat dels 90 del segle passat va ser el millor pel que fa als videojocs d'en Mickey Mouse. El que veurem avui és una etapa no tan bona, amb l'excepció d'una saga que vaig deixar expressament per a aquesta segona i última entrada i que, de fet, també pertany a la primera meitat dels 90, com és The Magical Quest.

La saga començava el 1992-1993 amb el The Magical Quest Starring Mickey Mouse, per a la Super Nintendo, que qualsevol persona que conegui bé els videojocs protagonitzats per aquest personatge us citarà juntament amb la saga Illusion, que vam veure l'altre dia. 

El Magical Quest, tal com es coneix popularment, destaca pel sistema de vestits que porporcionen diferents habilitats a en Mickey i també per la seva alta qualitat gràfica, encara que se li va criticar la durada, excessivament curta, així com la facilitat amb què es podia acabar tenint en compte que les continuacions eren il·limitades. S'havia de convertir a la Mega Drive, per cert, però al final es va deixar córrer. El 2002, però, es va portar a la Gameboy Advance, encara que no va tenir una rebuda tan bona com l'original perquè tècnicament quedava una mica per sota.

La seva segona part, de 1994, va sortir també per a la Mega Drive (no pas a l'europea, per desgràcia). De fet, va ser l'única entrega de la saga que va trepitjar una consola de Sega. Aquest cop el joc era similar a l'anterior, però amb la possibilitat de controlar la Minnie (sembla que per primera vegada a la història) tant escollint-la en la modalitat d'un jugador com en col·laboració en la de dos jugadors simultanis.

Els seus problemes eren els mateixos que els del Magical Quest, i també se'n va fer un remake amb alguns afegits per a la Gameboy Advance, el 2003 i amb resultats semblants. Aquesta versió també va arribar a Europa.

El que no hi va arribar (sí en el remake de la Gameboy, el 2005), va ser el Disney's Magical Quest 3 Starring Mickey & Donald, de 1995, que en la mateixa línia canviava la Minnie per en Donald i oferia una mena de World of Illusion però per a la Super Nintendo, encara que aquesta vegada només al Japó.

Repassada la saga, que en conjunt no va tenir tant d'èxit com Illusion, fem un petit salt enrere per tal de veure un títol de 1994, el Mickey's Ultimate Challenge, que no hi tenia res a veure, més enllà del personatge, naturalment. 

Aquest títol pertany al gènere dels trencaclosques, estava adreçat al públic més jove i va sortir per a la Mega Drive, la Master System (que hi ha qui diu que va ser el darrer títol llançat per a la consola, però no és això el que vaig trobar jo quan vaig fer una entrada sobre el tema), la Game Gear, la Super Nintendo i la Gameboy. No és un títol gaire important, però és una llàstima que no passés dels Estats Units.

Ens n'hem d'anar a 1998-1999 per a tornar-lo a veure a Europa, amb el Magical Tetris Challenge, que de fet no era un joc pròpiament d'en Mickey Mouse, sinó un Tetris amb personatges de Disney, que va sortir per a recreatives, Gameboy Color (al vídeo), Nintendo 64 i Playstation.

A partir de llavors van començar uns anys no gaire bons per als videojocs d'en Mickey o amb en Mickey, però no va ser el cas del Mickey's Racing Adventure, per a la Gameboy Color i de 1999. Sorprenentment es va endur molt bones crítiques i combinava elements d'aventura amb conducció de l'estil dels videojocs dels Micro Machines i va agradar.

Una mica pitjor, però gens malament, li va anar al Mickey's Speedway USA, per a la Nintendo 64 el 2000 i la Gameboy Color el 2001, que va desenvolupar Rare i que aprofitava el motor del Diddy Kong Racing però canviant els seus personatges pels de Disney i evidentment també n'alterava els circuits.

El 2002 i només per a la Playstation 2 (el 2005 a Europa) sortia el també respectable Disney Golf, on sorprenentment en Mickey no era un personatge jugable, tot i que el veurem donant-nos consells a la gespa.

No obstant això, aquell mateix any el vam poder tornar a controlar al Disney's Magical Mirror Starring Mickey Mouse, una aventura de point-and-click, el que abans es coneixia com a aventura gràfica, que només va sortir per a la Gamecube i que va rebre unes notes molt baixes, d'aprovat pelat en el millor dels casos, amb l'adjectiu d'avorrit compartit per diverses ressenyes.

La seva seqüela espiritual, de 2003-2004 i també per a la Gamecube, va ser el Disney's Hide and Sneak, que va fracassar de la mateixa manera tot i algunes lleugeres millores gràfiques: era un títol pensat per al públic més jove però estava mal dissenyat, de manera que resultava frustrant. I seria l'últim títol protagonitzat per en Mickey (que estava acompanyat per la Minnie, l'altre personatge que podíem escollir) durant una bona temporada.

La cosa no va millorar, ans al contrari, amb el Disney's Party, que va aparèixer per a la Gamecube i la Gameboy Advance durant aquells mateixos anys. Com podeu veure es tracta d'un títol de minijocs pensat per a jugar-hi en grup, com els Mario Party, però les poques diferències entre els minijocs i uns estàndards de qualitat indignes de Disney el van fer estavellar.

Passarien 4 anys fins que no es va tornar a fer un videojoc on apareixia en Mickey. El 2008, doncs, es va llançar el Disney Think Fast, un clon del Trivial i els jocs d'aquest estil però amb personatges i pel·lícules de Disney, adreçat al públic molt jove, això sí. Va tenir més bona acollida per a Playstation 2 que per a Wii.

Però senyores i senyors, el 2010 i després d'uns anys de tendència a la baixa, en Mickey tornava a ser protagonista d'un videojoc que va agradar, un plataformes exclusiu de la Wii que es va anomenar Epic Mickey. 

L'original ús del pinzell, que permet dibuixar objectes que ens falten, així com esborrar-ne d'altres, i el seu atractiu disseny, el van fer mereixedor de bones crítiques, tot i que també es va endur clatellots pels problemes amb la càmera que li impedien ser considerat excel·lent.

Malauradament de cara a la seqüela, l'Epic Mickey 2: The Power of Two, de 2012 i aquest cop per a Wii, Xbox 360, Playstation 3, Wii U i Playstation Vita (aquesta el 2013), no es van solucionar els problemes del primer títol, i se n'hi van afegir de nous com ara una intel·ligència artificial defectuosa, de manera que les notes mitjanes les trobarem més baixes, essent la de la Wii —la menys potent de les consoles que el tenen al catàleg— la més alta, sense arribar al 70 sobre 100. El més destacable és, però, que s'afegeix com a personatge de suport l'Oswald, el primer personatge de Disney tal com vaig explicar en aquesta entrada.  

El mateix any i acompanyant l'Epic Mickey 2 va sortir per a la Nintendo 3DS l'Epic Mickey: Power of Illusion, que mantenia la mecànica del pinzell però en termes estètics feia una proposta totalment diferent: recuperava l'estil de joc dels mítics títols de la saga Illusion i esdevenia un videojoc divertit i preciós amb el regust dels clàssics i amb homenatges a un bon nombre de pel·lícules i personatges de la companyia. Llàstima que el van fer tan, però tan curt, que va perdre uns quants punts per culpa d'això.

I amb aquest acabem el repàs als videojocs d'en Mickey Mouse, que van tenir sens dubte la seva època de més esplendor durant la primera meitat dels anys 90, però que recentment han fet un tímid intent de ressorgir i que esperem que aviat tornin i ens proporcionin una nova entrega de les aventures electròniques de la mascota de Disney, aquest cop digna del personatge i la seva importància cultural.