Noms: Greg Martin

A l'entrada inaugural d'aquesta secció dedicada a noms rellevants a la història dels videojocs vaig parlar de l'Akira Watanabe, el responsable, entre altres coses, de les portades dels primers Sonics, però no va ser l'únic, perquè si mirem les d'Occident la cosa es complica una mica més. 

Si que és cert que la del Sonic the Hedgehog tal com la vam conèixer a Europa estava basada en la del senyor Watanabe, però als Estats Units van veure una altra cosa, i si ens n'anem a la versió Game Gear ens trobem una imatge més familiar que va arribar a Amèrica i Europa, desmarcant-se de la il·lustració triada al Japó, i que va signar aquest senyor del que, per desgràcia, no hi ha fotografies (llevat d'una de molt baixa qualitat o resolució) i que, a més, es va morir ja fa 10 anys.   

Greg Martin (1956-2013) és el responsable de bona part de l'art occidental oficial per als videojocs d'en Sonic -no pas la portada del Sonic the Hedgehog de la Genesis, la Mega Drive estatunidenca, pel que sembla-, on veiem la mascota de Sega amb un somriure més trapella, i uns angles més durs que el més bufó japonès del mestre Watanabe. 

Però probablement la primera portada realment icònica que va dibuixar el senyor Martin va ser la següent:

Suposo que no passa res perquè no hagi triat una imatge amb els marcs i els logos habituals per saber de quin joc (i per a quina consola) estem parlant, oi? 

Ara, però, anem enrere i repassem una mica la vida del desaparegut artista, tot i que no se'n troba una excessiva quantitat d'informació a la xarxa: en videojocs el podem trobar fent portades per a jocs de l'ordinador VIC-20 el 1981 i el 1982, com ara l'Amok, però resulta que abans, durant i després de fer portades per a videojocs va treballar per a companyies com Disney o Hanna-Barbera, poca broma, on va fer sobretot de dissenyador d'escenaris en obres com El show de Scooby-do i Scrappy-do, Superamics, la sèrie d'en Pac-man, Els barrufets i, de manera més recent, el 2008, va ser modelador al llargmetratge de Disney Bolt. Però si hi ha una feina que destaca en aquest sentit va ser el de la cocreació i el disseny de les versions de les Tortugues Ninja per a la famosa sèrie de 1987, i també va dissenyar les portades d'alguns VHS que es van editar amb material de la sèrie.

No ho va fer directament ell, però una de les sèries animades d'en Sonic, Adventures of Sonic the Hedgehog, de 1993, va basar els seus dissenys en els de Greg Martin, així com també l'anomenada senzillament Sonic the Hedgehog, que hi va coexistir però que va ser un producte curiosament rival de l'altre per disputes corporatives en les quals ara tampoc cal entrar. 

Sembla que també es van inspirar en els seus dissenys per a la sèrie de 40 episodis de 1999 Sonic Underground, i anteriorment per al còmic d'Archie Comics sobre l'eriçó blau, cosa que té sentit perquè bevia força de les sèries animades que he esmentat més amunt, però això va durar fins al número 10.

Tornant a les coses que va dissenyar directament més que inspirar, tenim portades com la del Pac-Man de la Game Boy (1991), el Pac-Attack, de 1994 per a la Mega Drive, la Super Nintendo, la Game Gear i la Game Boy (a la imatge), la del Ms. Pac-Man per Game Boy, NES i Game Gear (1993) o la del Woody Pop (Game Gear, 1991) però, com sol passar en aquests casos, hi ha un fotimer de treballs que no se sap segur si són d'ell, perquè no està documentat de manera concloent, però que se sospita, per l'estil, que sí, com per exemple la portada americana de l'Aladdin de la Game Gear, la del The Flintstones de Mega Drive o la del Taz in Escape from Mars. Una que sembla clara, però, és l'occidental del Pocky & Rocky 2 (Super Nintendo, 1994):

Sí que se sap que corresponen a ell les portades del Sonic Chaos (almenys el de Game Gear, 1993), l'americana del Sonic CD (Mega CD, 1993), el Sonic Spinball de Mega Drive (1993) i de les consoles de 8 bits de Sega però en aquest cas només les americanes, el Sonic 3 als Estats Units (1994), el Sonic Triple Trouble (Game Gear, 1994) americà, i la portada del Knuckles's Chaotix (32X, 1995) a tot arreu. 

L'últim disseny de portades que es coneix de l'autor va ser per a la Game Boy Advance, i va ser per a l'adaptació d'una pel·lícula de Disney. Era el 2002 i el joc, el Lilo & Stitch, que tinc entès que és força bo, per cert.

És una llàstima que els noms dels il·lustradors de portades de videojocs no siguin més coneguts ni estiguin excessivament ben documentats. En el cas del senyor Gregory James Martin, a més, sembla que va començar a generar interès a partir de la seva defunció. Per part meva, aprofitant la secció, m'agrada anar-los donant a conèixer, tant a ells com la seva obra, i espero haver fet el que era a les meves mans en el cas de l'autor d'algunes imatges icòniques de la nostra vida com a videojugadors que fins ara no sabíem a qui agrair. Una d'elles, el pòster d'en Sonic que regalaven amb alguns videojocs fa molts anys. El recordeu?

Fonts: Sonic Wiki Zone, Sega Retro, Legacy.com, Megabites Blog, IMDB, Original Video Game Art

Sèries i videojocs: Els Picapedra

El dia 30 de setembre, fa tot just 9 dies, se celebraven els 50 anys de la primera emissió d'uns dibuixos animats mítics, coneguts per diverses generacions, i que responen al nom de Els Picapedra (originalment The Flintstones). Una sèrie d'aquesta importància a la història de la televisió havia de tenir, per força, videojocs, que són els que repassaré avui. 

El primer va aparèixer entre 1987 i 1988 per a diversos sistemes: ZX Spectrum, Commodore 64, MSX, Amiga, Amstrad CPC i Atari ST, i el 1990 per a la Master System. El següent vídeo és de la versió de l'Amiga: 

De les altres versions no n'he trobat cap vídeo, però sí que n'hi ha un de la pantalla de títol de l'Spectrum, que seria l'altre extrem tecnològicament parlant:

Si voleu veure el de la Master System, apagueu els altaveus per tal de no sentir el pesat que comenta el vídeo, que per cert és més que evident, per com comença, que és fet amb l'emulador:

El mateix passa amb el vídeo del The Flintstones: Dino Lost in Bedrock, de 1991 i per a MS-DOS, però en aquest cas es fa més fàcil de suportar, malgrat que és en un idioma que probablement és el txec:

El mateix any en va sortir un que ja és més conegut (i que jo tinc). Es tracta del The Flintstones: The Rescue of Dino & Hoppy, de Taito, un entranyable plataformes que, de pas, té elements de crossover entre Els Picapedra i una altra sèrie de la Hanna-Barbera, Els Jetson:

El 1992 la franquícia debutava a la Gameboy, novament gràcies a Taito, amb el The Flintstones: King Rock Treasure Island: 

La mateixa companyia en trauria un altre, de títol The Flintstones, per a la Mega Drive el 1993, que també tinc, i he de dir que és un plataformes molt entretingut, però excessivament curt:

Ah... quina nostàlgia... aquell so característic de la 16 bits de Sega... Bé, de 1993 també és el The Flintstones: Memory Match, que és d'emparellaments i que només va sortir en recreatives.

L'any següent seria prolífic, començant pel fet que la família prehistòrica més estimada de la televisió repetia a la NES amb el The Flintstones: The surprise at Dinosaur Peak!:

No ens movem de 1994, perquè també tenim el Flintstones & Jetsons: Timewarp, del que només he trobat la caràtula, i que era una típica aventura interactiva de la CD-i:

Continuem amb el debut de la sèrie a la Super Nintendo, amb The Flintstones: The Treasure of Sierra Madrock:

Aquest joc suposava el sostre tecnològic dels Picapedra al món dels videojocs fins el moment. Entre desembre de 1994 i principis de 1995, com que es va fer la primera pel·lícula d'imatge real basada en "els teus amics d'abans", com deia la cançó d'entrada en català, lògicament hi va haver videojocs que bevien de la renovada febre per la sèrie que va provocar el film. Va sortir, doncs, el The Flintstones: The Movie, per a la Gameboy, la Super Nintendo i la Mega Drive (tot i que en aquest últim cas era un joc exclusiu del sistema en línia Sega Channel):

Després d'allò hi va haver una aturada de cinc anys, perquè no hi va tornar a haver videojocs dels Picapedra fins el 2000, en què arribaria el The Flintstones: Bedrock Bowling, per a PC i Playstation:

Sí, és una captura del joc de la Playstation emulat en una PSP, però no n'hi havia cap més vídeo. No va triomfar gaire, però, aquest títol. El 2000 també s'estrenaven a la Gameboy Color, amb el The Flintstones: Burger Time in Bedrock, que era un clon del clàssic BurgerTime:

 

Que l'he pujat jo, per cert. El 2001 seria la Gameboy Advance la que s'uniria a la festa, amb el The Flintstones: Big Trouble in Bedrock, del que també he hagut de pujar jo el vídeo perquè no n'hi havia cap:



Bé, el 2002 hi hauria un altre debut, només europeu, aquest cop a la Playstation 2 i a la Gamecube, amb el The Flintstones: Viva Rock Vegas, basat en la segona pel·lícula d'imatge real, de 2000. Hi ha una curiositat al respecte. Resulta que va sortir per a Ps2 i Gamecube, i en Dreamcast també es va fer però no es va arribar a publicar. Precisament d'aquesta última versió, no nascuda, és l'únic vídeo que he trobat (que ja podria haver anat a la secció Jocs que no van veure la llum, però bé):

Si el podem veure és perquè es van arribar a distribuir algunes còpies per a premsa, les anomenades white label. Me'n queden dos per comentar: el primer és de 2003 i es diu The Flintstones: Grocery Hunt, i com que és per a mòbils només disposo d'una captura de pantalla:

El que ja no és tan normal és que de l'últim videojoc dels Picapedra que va sortir, el The Flintstones: Bedrock Racing, de 2007, exclusiu dels Estats Units i per a la Playstation 2, tampoc no hi hagi cap vídeo penjat, de manera que ens hem de tornar a conformar amb una captura:

No sé si era gaire bo, però per la captura es pot deduir que estava dissenyat amb la tècnica del cel shading, una molt bona idea quan es tracta de fer un videojoc sobre uns dibuixos animats, no només japonesos. I bé, això ha estat tot, perquè des de fa tres anys no se sap res d'una possible tornada dels Picapedra al món de les consoles. Això ha estat el meu particular homenatge a la mítica sèrie, en totes les seves versions i amb tots els seus productes derivats, entre els quals els mateixos videojocs.