Tot i que els petits clàssics, aquells videojocs que no van tenir saga pròpia i/o no van ser gaire coneguts, no necessàriament han de ser petites joies per tal que en parli, de vegades n'hi ha alguns que quan els investigo entenc per què no han passat a la història d'aquest mitjà d'entreteniment amb gaire renom.
Avui és un d'aquells casos, un títol que mentre buscava material per a la nova entrada d'aquesta secció vaig pensar "ah, és cert!", i després vaig veure que no havia tingut gaire bona acollida.
_boxart.jpg)
El Zoom! va sortir en realitat per a Commodore 64, Amiga i MS-DOS el 1988, però la portada que és possible que us soni com em sonava a mi és aquesta, i és la que més trobem si fem una cerca per internet. Tanmateix, a la Mega Drive va arribar el 1990.
Aquí el tenim per a Commodore 64. La posició de la càmera no és la millor, però almenys l'autor no parla i ens podem fer una idea força aproximada de la mecànica del joc: nosaltres controlem en Zoomer, aquesta criatura que sembla un ou taronja amb cara i extremitats i que ha de lluitar contra uns monstres.
Per tal de fer-ho recorrem escenaris en què hem de passar pels quatre costats de totes les rajoles mentre esquivem enemics, i quan hem acabat amb tot aquell escenari els enemics desapareixen i passem al següent, amb un total de 36 dividits en 6 zones.
A la versió de l'Amiga els gràfics milloren —però els vídeos no eren gaire bons— i a la Mega Drive assoleixen el cim, a més de permetre'ns apreciar millor l'aspecte d'en Zoomer, o potser les possibilitats tècniques de la consola van propiciar un redisseny no només dels escenaris, sinó també del personatge. El problema és que aquest joc de trencaclosques, de proposta per altra banda original, no va obtenir gaires bons resultats.
Sembla que és força repetitiu, fins al punt que no hi ha enemics de final de zona ni enemic final, i que el seu nivell de dificultat és tan baix que el fa recomanable només per als més menuts de la casa. No es tracta només d'esquivar, també apareixen objectes que ens ajuden, però això fa el joc encara més fàcil (n'hi ha un que resol la pantalla de cop i tot!) i no pas més interessant. Una llàstima, tot i que cal dir que alguns mitjans el van deixar força millor i hi ha qui el mira amb ulls més benèvols. Potser val la pena provar-lo i jutjar-lo nosaltres mateixos.
