Noms: Rebecca Heineman

Fa unes setmanes aprofitava la secció Noms per repassar la trajectòria d'un creador de cert renom que ens havia deixat prematurament, i per desgràcia torna a tocar una entrada de la mateixa secció pel mateix motiu, perquè la persona de qui parlo avui ha deixat aquest pla de l'existència, així com també un llegat de dècades a la indústria, i això que també s'ha mort molt abans del que li hauria tocat. 

Rebecca Ann Heineman va néixer el 1963 a Califòrnia i, enamorada dels videojocs, diu la llegenda que, com que no se'ls podia comprar, va aprendre a copiar cartutxos que li deixava un amic que sí que en tenia, i molts, amb un kit de desenvolupament que es va fer ella mateixa amb el seu Apple II, i així va anar aprenent tot el que va poder tant dels títols de l'Atari 2600 com del món de la programació, ja que aquella experiència va fer que s'interessés per com es feien els videojocs, i de manera autodidacta va ser capaç de fer enginyeria inversa de la consola d'Atari.

Paral·lelament, el 1980 va participar en un campionat regional de l'Space Invaders per a la mateixa consola, i tot i que ho va fer una mica per provar, animada pel seu amic, va acabar esdevenint-ne la campiona. Allò passava a Los Angeles, i les finals tindrien lloc a Nova York, que evidentment també va guanyar. Parlem, doncs, de la primera campiona d'un torneig oficial estatunidenc de la història dels videojocs. D'això se'n parla a la magnífica sèrie documental High Score, de la qual vaig parlar fa uns anys.

No havia fet ni els 17 anys quan es va trobar que podia fer carrera de la seva afició, així que sense acabar l'institut va poder escriure, havent atret l'atenció dels seus responsables per la victòria al campionat, a la revista mensual Electronic Games i, poc després d'un comentari sobre les seves habilitats de programació, que va deixar anar com qui no vol la cosa, esdevenia programadora a la companyia Avalon Hill, on va crear un manual de programació per a l'Atari 2600, i va coprogramar el seu primer videojoc, London Blitz. 

Després va anar canviant de companyies i va fitxar per Boone Corporation, que li permetia tornar a Califòrnia. Durant els anys següents va aprendre a programar per a ordinadors com el Commodore 64, l'Apple II, el VIC-20 o IBM PC, així com a dissenyar videojocs en si... i l'empresa va plegar, i això que als seus treballadors els havien estat pagant misèria. 

El 1983 va ser, juntament amb companys seus també acomiadats, una de les fundadores d'Interplay, companyia coneguda per videojocs com Battle Chess, Another World (versió consola) o com a distribuïdora, més endavant, dels Earthworm Jim o els Clayfighter, entre moltíssims altres videojocs.

Allà hi va fer els gràfics d'un primer èxit, que va ser l'RPG The Bard's Tale, el 1985, que volia competir amb el famós Wizardry i que esdevindria una saga. Després també va triomfar amb el Tass Times in Tonetown, de 1986, una aventura de text psicodèlica. 

Amb els anys va anar participant en diferents aspectes de la creació dels jocs de la companyia, i s'hi va guanyar el sobrenom de Burger, perquè com que no guanyaven gaires diners, s'alimentava a base d'hamburgueses que comprava en un restaurant proper i emmagatzemava -per mandra de sortir a comprar-les cada cop que tenia gana- en un calaix. 

I ja li va anar bé, perquè no li agradava el nom amb què l'havien batejat. L'any 2003 començaria la transició de gènere i adquiria el nom pel qual se la va conèixer a partir de llavors, Rebecca Ann o Becky. Tanmateix, va aparèixer en molts crèdits com a Burger, a més del seu nom de naixement, de vegades combinant l'un amb l'altre.

Al llarg de la seva carrera, que després de deixar Interplay el 1994 no es va acabar, va programar ports per a diversos ordinadors, la Super Nintendo, la 3DO de Panasonic (cas del Doom d'aquella consola, per exemple), i va participar en tasques més o menys important en tota mena de jocs -també més o menys importants i de qualitat diversa- per a PC, PlayStation 2, GameCube, Xbox i Wii.

Com a geni de la programació -ella mateixa considerava, modèstia a part, que havia conegut molt poca gent amb qui pogués parlar del tema sense simplificar-, Heineman era una veu respectadíssima a la indústria, i al marge de fundar la seva pròpia companyia, Contraband Entertainment (1999-2013), va col·laborar fent diverses tasques de consultora per a moltes empreses -per exemple, va entrenar programadors a Microsoft per a la Xbox 360 i va treballar en el codi kernel de la PSP i la PS4 a Sony-.

Becky Heineman estava casada amb la Jennell Jaquays, dissenyadora i il·lustradora de videojocs, que tristament va morir el 2024 víctima de la síndrome de Guillain-Barré, malaltia autoimmunitària. La nostra protagonista d'avui va quedar devastada per aquell fet, però per si no n'hi havia prou, aquest passat mes d'octubre va descobrir que tenia un càncer de pulmó avançat i agressiu, i tot i que va establir un Fundraiser per pagar-se el tractament, ens va deixar dilluns, 17 de novembre, a l'edat de 62 anys, cosa que va fer conscient que li quedaven poques hores i prou activa a les xarxes, acomiadant-se dels seus amics i del públic i llegint les paraules de comiat de la gent. Descansi en pau.
 

Fonts: Wikipedia, Moby Games, Game Developer

Però d'això també hi ha videojocs? Kellogg's

Al món dels videojocs hi ha llicències de gairebé qualsevol cosa, i n'hem vist uns quants de ben curiosos, al llarg d'aquests 16 anys llargs del blog, però de tant en tant hi ha algun títol que em sorprèn a causa del material del qual parteix, i em va bé per reviure temporalment algunes de les seccions que tinc més abandonades.

És el que passa amb el títol que us porto avui, d'un tema que, sincerament, tot i estar acostumat a veure videojocs pensats per promoure productes i marques, no esperava. 

Tony & Friends in Kellogg's Land és un títol per a MS-DOS i Amiga -la meva profunda incultura sobre els jocs d'ordinador fora de l'MSX i companyia ha influït en el meu desconeixement d'aquesta obra- que va sortir el 1994 desenvolupat per Rauser Advertainment i publicat per la pròpia Kellogg Company, i que té origen, pel que es pot veure als crèdits i al text del joc, alemany.

El joc ens convida a controlar el tigre Tony, el dels cereals Frosties -del qual tinc, per cert, un peluix de mida respectable-, que ha d'anar a rescatar els seus amics, segrestats per formigues i rèptils. Sí. Un d'ells, l'os Choco, no ha estat segrestat, però fa el paper de donar pistes i consells sobre el joc, un paper secundari que potser era el preludi de la seva injusta desaparició com a mascota dels Chocos en favor del mico Coco, que se'ls va quedar tot i mantenir els Choco Krispies, però bé, això ja és un tema personal que no pertany a la jurisdicció d'aquest blog.

Com podem veure al vídeo, el joc té uns gràfics de 16 bits i la inèrcia de moviments típica de molts plataformes de l'Amiga. Però es veu prou simpàtic. Al principi, en Tony va recollint flocs dels cereals que representa, que fan la funció del típic element col·leccionable plataformer, tot i que precisament aquests cereals no deuen ser els més bonics per presentar surant a l'aire.

Després, a mesura que el joc avança, hi podrem controlar els seus amics Smacks, Coco i Sam, respectivament les mascotes dels Smacks, els Choco Krispies i els Froot Loops, que a més tenen habilitats diferents de les d'en Tony: la granota pot nedar, en Coco pot escalar i en Sam pot volar, necessàries per superar els nivells. 

Podem fer el canvi de personatge a les portes dedicades a aquesta acció, així com també n'hi ha que porten a àrees secretes i pantalles de bonus, i cadascuna de les mascotes col·leccionarà els seus propis cereals, cosa que és un detall lògic però no per això menys interessant. A més, a cada pantalla hi ha sis vitamines que, un cop aconseguides, ens donen una vida al final d'aquell nivell.

Tot plegat, és clar, evitant els atacs dels enemics, que podem matar saltant-los a sobre, una mecànica ben clàssica del gènere. No hi ha gaire més informació del joc, però trobo que està per sobre del que esperava en un producte tan descaradament promocional. Si algun dia em topo amb ell no descarto provar-lo.