Què estàs buscant?

dijous, 2 de gener de 2020

Repàs videojoquístic de 2019

Un any més començo l'any amb una entrada dedicada a repassar com va anar, des del punt de vista dels videojocs, l'anterior. Com em va anar a mi, vaja. Què vaig fer en aquest àmbit, a què vaig jugar... I la propera serà, altre cop, sobre els propòsits videojoquístics: què m'havia proposat, si ho he aconseguit o no i què em proposo per al nou any.

Però això ja arribarà. Ara toca veure com va ser el 2019 en aquest sentit, i novament començo esmentant els videojocs que em vaig acabar.


El primer que vaig acabar, i va ser perquè no vaig aconseguir l'objectiu de fer-ho abans que acabés 2018, va ser el The Legend of Zelda: Breath of the Wild, en versió Switch, un dels millors jocs dels últims temps, i recordo que el vaig donar per acabat el 10 de gener, així que va ser el 2019 per ben poc.

Em queda l'objectiu personal d'aconseguir totes les llavors korok, però la història, les missions principals i secundàries i els continguts addicionals descarregables de pagaments estan tots acabats.


Un altre que portava arrossegant des de feia temps, però no tant, perquè va sortir a la Switch el febrer de 2018, era el Dragon Quest Builders, una proposta que barrejava el concepte del Minecraft amb l'univers Dragon Quest, que tant m'agrada, amb resultats excel·lents, i amb una seqüela que ara també tinc, però a la qual voldré jugar més endavant.


De la mateixa franquícia, però ja entrega principal, tenim el Dragon Quest III, en versió Android en aquest cas, que va resultar força més llarg que les dues primeres entregues i que completa l'anomenada "trilogia d'Erdrick".


A continuació vaig completar l'Ori and the Blind Forest, un bellíssim videojoc per a la Xbox One, tant audiovisualment com pel que fa a la història, i que em va fer créixer l'interès pels videojocs indie o d'estètica indie, cosa que vull explotar aquest 2020.


Per la seva banda, The Bridge, en versió Xbox One tot i que hi és en diverses plataformes, és un tranquil títol de trencaclosques que requereix calma i pensar força, coses que no sempre aconsegueixo i encara menys combinades, però m'ho vaig passar bé jugant-hi, té un apartat gràfic com si fos dibuixat a llapis i acostuma a estar d'oferta en totes les plataformes on es pot adquirir, així que difícilment es podria considerar un malbaratament dels diners.


No em va agradar tant, ja ho vaig explicar, el Never Alone, un joc també de la Xbox One que és dels pocs que he espremut entre els que es poden jugar gratuïtament amb la subscripció a Xbox Live Gold, però el tenia vist, es va poder descarregar durant uns dies i hi vaig jugar i me'l vaig acabar.


Sí que em va agradar, i més que no em pensava, el Crash Bandicoot, que tot i que el tinc per a la PlayStation no hi he jugat allà, i la meva primera experiència amb aquest clàssic, doncs, va ser l'any passat, en la versió remasteritzada que trobem al recopilatori Crash Bandicoot N. Sane Trilogy, que en el meu cas he gaudit en versió Switch.


A continuació em vaig posar amb el Downtown Nekketsu Monogatari, un clàssic de la NES que a Occident es coneix com a River City Ransom, perquè em vaig comprar, també per a la Switch, el recopilatori Kunio-kun: The World Classics Collection, que inclou tots els títols de la franquícia que van sortir per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo.


I l'últim videojoc que vaig acabar va ser el Dragon Quest IX: Sentinels of the Starry Skies, exclusiu de la Nintendo DS.

En realitat encara em queden missions opcionals post-joc, i en faré algunes més abans d'abandonar-lo del tot, però el joc en si, la història, ja està finalitzat, i d'aquest no en poso enllaç perquè en publicaré l'entrada aquí, al blog, properament.

És clar que jo, sent com soc un tastaolletes, no he jugat només a aquest jocs. Hem vist, com ja havia avisat, els que he finalitzat, però he jugat a molts més i, com ja és tradició també, en poso un muntatge en vídeo que he fet. Si teniu l'amabilitat d'aguantar els 8 minuts i escaig que dura podreu saber a què vaig estar jugant durant el 2019 i dormir més tranquils aquesta nit.



Com es pot veure hi ha de tot, alguns títols ja havien sortit en vídeos anteriors i d'altres són nous, però la proporció entre jocs acabats i simplement tocats és massa lamentable, cosa que espero poder equilibrar més enguany.

A tot això s'han de sumar les experiències viscudes en l'àmbit dels videojocs amb els companys de Retroscroll a la Targalan, a l'estiu, i la passada tardor a la setena edició de RetroBarcelona. I, ara sí, m'acomiado i a la propera entrada veurem si he fet els deures i quins em poso per al nou any.



2 comentaris:

  1. Deu n'hi do, noi! Amb la quantitat de compromisos que tenim tots, em sembla una bona fita. La majoria són jocs llargs i complicadets. Ja tinc ganes de veure els propòsits pel 2020. Sort!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mmm... Jo no en diria fita, sinó problema XD Perquè són jocs als que he jugat, molts, però acabar-los ben pocs (els que he destacat). Soc massa tastaolletes.

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...