Videojocs i animació: l'ànec Daffy

Fa molt de temps, durant el segon any del bloc, vaig dedicar un article als videojocs on apareixia l'ànec Donald, sens dubte l'ànec de dibuixos animats més conegut i popular de la història... amb el permís de l'ànec negre de la competència, en Daffy Duck, que homenatjaré avui amb la corresponent entrada.

Amb aquesta imatge tan representativa del seu caràcter (no ha estat mai pas l'ànima de la festa, com tampoc en Donald), en Daffy Duck va debutar el 1937 al curt d'en Porky Porky's Duck Hunt, i des de llavors és un dels personates més coneguts de la Warner Brothers i el meu preferit d'aquella factoria. 

Naturalment la seva imatge ha estat present, des de fa tantes dècades, no només en centenars de dibuixos animats, sinó també en productes de tota mena, entre els quals els videojocs. Com passa sempre en els casos de personatges que funcionen tant en solitari com en grup, n'hi ha que tenen en Daffy com a clar protagonista i d'altres en què és un membre més del repartiment. D'ell en companyia els vam veure fa temps en una entrada sobre els Looney Tunes, però en solitari són aquests.

El primer, d'evident caire educatiu, va ser el Daffy Duck, P.I.: The Case of the Missing Letters, de 1991 i per a PC, que anava adreçat, com és lògic, als més menuts de la casa.

Aquest, molt més conegut i el primer en videoconsoles pròpiament dites, és el Daffy Duck: The Marvin Missions i va sortir per a la Super Nintendo i la Gameboy entre 1993 i 1995, segons la versió i el territori. És probablement un dels videojocs més coneguts de la Warner i, pel que fa a la crítica, l'he vist molt dividida, per tant l'hauria de provar cadascú pel seu compte i emetre'n un veredicte.

El 1994 (1995 segons altres fonts) va aparèixer per a la Mega Drive (versió del vídeo, tot i que d'emulador) i la Master System el Daffy Duck in Hollywood, joc del qual no es troba gaire informació, sobretot perquè va ser exclusiu del territori PAL. 

Saltem uns anys i ens n'anem al 1999, any de llançament del Daffy Duck: Fowl Play, que va sortir per a la Gameboy Color i mantenia el gènere de les plataformes on s'havia establert, amb l'excepció del primer joc esmentat, l'ànec de la Warner.

L'any següent el personatge debutava a la Nintendo 64 a través del seu alter ego, en Duck Dodgers (clara paròdia d'en Buck Rogers), al Duck Dodgers starring Daffy Duck, basat en les aventures espacials en què en Daffy va conèixer el marcià Marvin. Un altre títol en què veiem força divisió dels analistes, però destaca almenys per ser el primer en 3D.

Passarien set anys fins que el tornaríem a veure, aquest cop a la Nintendo DS i amb l'últim videojoc en solitari que es coneix d'aquest personatge. Era el Looney Tunes: Duck Amuck i estava format per més de 50 minijocs que feien ús de les capacitats tàctils de la pantalla inferior de la portàtil.

Pel que fa al resultat obtingut, va tenir una acollida moderadament bona, res de l'altre món, però està basat en el curt Duck Amuck, de 1953, considerat el segon millor dibuix animat de la història. Poca broma.

Jocs que no van veure la llum: Looney Tunes Hotel (Atari 5200)

Fa un parell de dies vaig fer una entrada sobre els videojocs dels Looney Tunes i ara aprofito l'ocasió per tal de recuperar una secció que ja fa uns quants dies que no toco, la dels Jocs que no van veure la llum, per parlar d'un títol relacionat amb els populars personatges de la Warner Bros. que, en realitat, no va arribar a sortir mai.

El Looney Tunes Hotel havia de sortir el 1983 per a l'Atari 5200, que segons AtariProtos.com estava duent a terme el joc per tal de continuar en la línia seguida amb l'Atari 2600 de fer aparèixer personatges coneguts dels dibuixos animats en videojocs per tal d'atraure jugadors molt joves i/o no habituals dels videojocs.

I aquí el tenim, perquè tot i que no va veure la llum per raons que no han transcendit (o que jo no he trobat de cap font fidedigna) el joc estava en un estat de desenvolupament molt avançat i d'alguna manera ha arribat aquest vídeo a la xarxa. 

Sembla mentida que no acabés d'anar bé el projecte, sobretot perquè en aquell moment Time Warner havia adquirit Atari i podia fer tants videojocs dels seus personatges com volgués, però el cas és que no era el primer cop que passava:

L'Atari 2600 havia de rebre un joc d'en Bugs Bunny en la mateixa època, però tampoc no va veure la llum i només en tenim aquest vídeo extret del prototip. Per tant, les consoles d'Atari es van quedar sense cap títol protagonitzat per personatges de la Warner Bros. dos cops seguits.

Sembla, però, que un programador que havia treballat a Atari, el senyor Bob Polaro, el va llançar el 2002. Explica en una entrevista que en un primer estudi de mercat la cosa no va acabar d'anar gaire bé, però que el joc tenia els millors gràfics que s'havien vist mai en aquella consola i que ell hi va afegir la modalitat de 2 jugadors en què un dels dos controlava l'Elmer, però que quan Atari va arxivar el joc ell marxava de la companyia, així que la cosa va quedar penjada. Una llàstima.

Videojocs i animació: Looney Tunes

Fa aproximadament mig mes vaig parlar dels videojocs protagonitzats per en Bugs Bunny, i ja vam veure que n'eren uns quants. Llavors vaig descartar, però, els que ens mostraven el Conill de la Sort (així l'anomenaven al principi) en títols compartits amb els seus companys dels Looney Tunes, i vaig dir que els dedicaria la següent entrada de la secció, que és la d'avui. 

Sovint no és fàcil trobar una llista cronològica dels títols d'algunes franquícies, i és el que passa amb les dels Looney Tunes (repeteixo: en conjunt i descartant les de personatges concrets), però aquest és el meu humil intent, que comença amb el Looney Tunes de la Gameboy, de 1992. El vídeo és una captura d'emulador amb algunes modificacions, però no hi havia res millor. Un joc de plataformes que recorda els de Tiny Toon, podríem dir, però amb els personatges adults. 

Això és una captura que he trobat d'un títol que curiosament només va sortir per a recreatives japoneses el 1993 i, malauradament, no se n'ha fet cap vídeo:

Sembla que el següent va ser aquest ACME Animation Factory, per a la Super Nintendo i de 1994, que és un Mario Paint però amb els populars personatges de Warner Bros. 

Per a la mateixa consola, però el 1995, sortia el Looney Tunes B-Ball, un títol de bàsquet de carrer de l'estil NBA Jam, amb elements que no tenien res a veure amb l'esport i que podien canviar el destí del partit, com hem pogut veure al vídeo. Sembla que aquest va agradar força a la gent.

En la mateixa línia hi havia l'Space Jam, que sortia el 1996, igual que la pel·lícula en què es basa, i que ja vaig comentar el dia que vaig parlar dels videojocs d'en Bugs Bunny (tot i que era, efectivament, un joc col·lectiu). Va sortir per a Saturn, Playstation (al vídeo) i PC.

Sembla que n'hi hagi d'haver més, de jocs dels Looney Tunes, però el següent no el trobem fins el 1999, amb el títol de Looney Tunes: Cosmic Capers - Animated Jigsaws, un títol de puzles per a PC del qual no he trobat cap vídeo. 

El 1999 sortiria un remake del primer joc que hem esmentat, per a la Gameboy Color, que recuperaria el gènere de les plataformes, sorprenentment poc explorat entre els jocs de la saga.

El 2000 va ser un any especialment feliç per a la franquícia, almenys pel que fa a la quantitat de jocs que van sortir, com aquest Looney Tunes Collector: Alert!, per a la Gameboy Color. 

També va sortir el Looney Tunes Racing, que va tenir versions per a Playstation i Gameboy Color, però no va ser l'únic títol que es podria classificar com a clon dels Mario Kart, sinó que el mateix any va aparèixer aquest altre:

El Looney Tunes Space Race va sortir per a la Dreamcast, tot i que inicialment s'estava desenvolupant per a la Nintendo 64, i el 2002 va tenir una versió per a la Playstation 2 que hi afegia una modalitat torneig. La música, com a mínim, està força bé.

El 2001 arribava el Looney Tunes Collector: Martian Revenge! (Looney Tunes: Marvin Strikes Back! als Estats Units), que era una mena de seqüela del títol que hem vist abans per a la Gameboy Color. Hi controlem en Marvin, però diversos personatges l'ajudaran. 

Avancem un any, perquè el 2002 va ser quan va aparèixer el Loons: The Fight for Fame, exclusiu de la Xbox, en què per primera vegada el gènere el de la lluita, malgrat que molt allunyat del que entenem habitualment per "joc de lluita". 

Ens n'anem al 2003, any d'estrena de la pel·lícula Looney Tunes: de nou en acció, que tornava a barrejar dibuixos animats i imatge real i, naturalment, veuria una versió en videojoc, Looney Tunes: Back in Action, que va sortir per a Gameboy Advance, Gamecube i Playstation 2. 

El 2005 la Gameboy va rebre el Looney Tunes: Double Pack, que contenia en realitat dos jocs (no llançats prèviament) anomenats Dizzy Driving i Acme Antics (al vídeo). 

Dos anys més tard sortia el Looney Tunes: Acme Arsenal, per a Xbox 360, Wii i Playstation 2 (al vídeo), un joc d'acció i aventura en tercera persona que en la versió PS2 tenia una pantalla exclusiva, però en Xbox 360 permetia el multijugador en línia. Tot i així va ser destrossat per la crítica. Mireu el següent:

El Looney Tunes: Cartoon Conductor és un original títol per a la Nintendo DS de 2008 en què s'aprofita la característica pantalla tàctil de la consola i ens posem en el paper d'en Bugs Bunny com a director d'orquestra (gag recurrent als dibuixos animats), que ha d'aconseguir que els seus músics executin perfectament les peces clàssiques per tal que els fragments de dibuixos animats (en realitat animacions en 3D) surtin bé. 

Ens acomiadem amb aquest joc que va agradar moderadament a la crítica i que és el darrer que ha sortit protagonitzat pels Looney Tunes. Els hem vist tots, si no vaig errat, després de descartar els que tot i dur la capçalera de Looney Tunes tenien en realitat un sol protagonista, i els que s'han fet per a mòbils, perquè no ha estat possible trobar-ne imatges.