És possible, si sou molt entesos en el tema i coneixeu bé els catàlegs de les diverses consoles que han existit, sobretot les més populars, que el nom de Clock Tower us soni i fins i tot considereu que no hauria de sortir en aquesta secció dedicada als videojocs que es van quedar al Japó.
Us hauré de dir que sí i no: hi va haver un Clock Tower el 1996 per a la Playstation que a Europa va arribar el 1998 (als EUA el 1997), un Clock Tower: The Struggle Within també per a la PSX el 1999 als EUA (l'any abans al Japó amb el nom de Clock Tower Ghost Head) i finalment un Clock Tower 3 per a les PS2 de tots els mercats el 2002-2003.
Però el primer de tots, el Clock Tower de debò (l'altre era en realitat la segona part i al Japó es deia Clock Tower 2), el que va iniciar la saga, va aparèixer el 1995 només al Japó i per a la Super Nintendo (la Super Famicom allà), amb conversions i retocs durant els anys següents per a Playstation (on es va dir Clock Tower: The First Fear), WonderSwan i PC, a més d'un port per a la Consola Virtual de la Wii el 2010.
Lleugerament basat en la pel·lícula Phenomena (1985), de Dario Argento i amb una joveníssima Jennifer Connelly de protagonista, Clock Tower és un títol que barreja els gèneres del survival horror i les aventures gràfiques que en aquella època s'estilaven tant als ordinadors. Hi controlarem amb un cursor la Jennifer Simpson, una òrfena que juntament amb algunes companyes de l'orfenat ha estat adoptada i conduïda a una enorme mansió on de sobte es queda aïllada i és perseguida per algú.
Com passa en tots els jocs del gènere, haurem de resoldre trencaclosques i trobar objectes, però com hem dit també és un survival horror i això vol dir que passarem por, perquè mentre intentem fer progressar la història ens trobarem l'assetjador que esmentava abans.
En Bobby, un ésser deformat que duu unes tisores gegants, anirà apareixent al llarg del joc, de vegades segons quins objectes toquem i d'altres perquè sí, però sempre per sorpresa, i la nostra protagonista s'espantarà (a la part inferior de la pantalla es mostra la seva cara i diversos colors que reflecteixen el seu estat d'ànim) i haurà de córrer i no ensopegar o ja ha begut oli.
Sembla que el Clock Tower es considera un dels videojocs més terrorífics de la història, i el fet que tingui fins a 9 finals diferents (de més bo a més dolent), que depenen d'algunes decisions que hem d'anar prenent durant la història i de si les nostres amigues sobreviuen o no (i quantes), és un al·licient més per si el joc no cridava prou l'atenció. L'haurem de provar.
No podia acabar l'entrada sense mostrar com era aquest joc en els altres sistemes que el van rebre, com el cas de la WonderSwan, una versió inequívoca per les seves característiques de color.
I així era a la Playstation, amb gràfics lleugerament millorats i textos en japonès, com totes les versions que existeixen, encara que al vídeo de la versió SNES els vegem en anglès perquè segurament es tracta d'una ROM traduïda de manera no oficial.
En qualsevol cas es tracta d'un videojoc pensat per a provocar por, però amb gràfics senzillets i una durada més aviat escassa: hi ha diversos finals, com hem dit abans, i també els anomenats "dead ends", on morim per culpa de paranys mortals que hi ha en algunes sales, però encara que per una banda obtinguem un final o un altre de vegades per casualitat, per l'altra és igualment cert que quan sabem què hem de fer i què no anem per feina i tot plegat dura bastant poc. Tot i així sembla un joc que cal provar, perquè és força diferent de l'habitual.
