Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecmo Koei. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecmo Koei. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de maig del 2025

Companyies: Tehkan / Tecmo

Les companyies desenvolupadores de videojocs petites, o relativament petites, tenen alguna cosa que em resulta entranyable. Parlo, sobretot, d'aquelles que ja no existeixen, o que si encara funcionen estan integrades dins d'alguna altra, o es dediquen bàsicament a supervisar el que s'està fent amb les seves IP, etc.

Avui parlaré d'una empresa que va tenir un canvi de nom, per això el títol de l'entrada, i amb la qual particularment no he creuat camins gaires vegades, però que sens dubte em crida l'atenció i no m'estranyaria que alguna dia la considerés de les que em fan més gràcia. 

Fundada per Yoshihito Kakihara el 31 de juliol de 1967, data molt específica proporcionada per la Wikipedia, Tehkan, com tantes altres companyies de videojocs va començar la seva activitat dedicant-se a una altra cosa, però en aquest cas no hi estava ni remotament relacionada: feia dispositius de neteja. Dos anys després, això sí, va passar a fabricar aparells d'entreteniment, que ja estan més emparentats amb el que ens interessa aquí.

Però espereu, que la història de tot plegat va ser una mica enrevessada, i voldria reescriure-la i simplificar-la de manera que sigui com menys avorrida millor, perquè una miqueta sí que ho és. 

Ens hem de remuntar a l'any 1964, en què es va fundar la Imperial Trustee Corporation, en japonès Teikoku Kanzai (d'aquí el futur nom de Tehkan), que era una companyia especialitzada en la gestió de neteja d'edificis. L'any 1969 va començar a vendre equips d'entreteniment i el 1970 va obrir un centre d'entreteniment a la prefectura de Chiba, però quina mena de lloc o local era no m'ho pregunteu. 

Paral·lelament, existia una empresa de 1967 anomenada Nippon Yacht Co. Ltd., que es dedicava a això, els vaixells. I en algun moment que no he trobat, ja em perdonareu la imprecisió, l'antiga Imperial Trustee Corporation, que el 1977 s'havia rebatejat com a Tehkan Ltd., la va comprar, i el 1982 es va rebatejar, la dels vaixells, com a Tehkan Electronics Corporation. 

Soc conscient que aquesta història té forats, però no l'he trobat més ben explicada... El cas és que ja ens acostem al que ens interessa, perquè el 1981 s'havia establert una subsidiària estatunidenca de la companyia, anomenada U.S. Tehkan, Inc., a Los Angeles (Califòrnia), i molt poc després al Japó es va desenvolupar el primer videojoc de Tehkan, aquest Pleiads, un joc de naus de pantalla fixa, gènere de moda a l'època. Val a dir que prèviament li havia distribuït a Sega el Head-On, de 1979, però el primer joc pròpiament de Tehkan va ser aquest.


El 1986, Tehkan Ltd. va passar a ser Tecmo, Ltd., nom que segurament ens resulta més familiar, coincidint amb el salt a les consoles, que va començar amb la versió per a Famicom del Mighty Bomb Jack, un joc mític de les recreatives fet per la pròpia Tecmo també originalment.

En aquest punt teníem la Tecmo i la Tehkan Electronics Corporation (la que abans feia vaixells), que es van fusionar en una de sola el 1987, i tot i que l'empresa supervivent va ser la segona, el nom oficial va passar a ser el de la primera. 

Durant la primera meitat dels anys 80 va anar desenvolupant jocs per a recreatives, amb el primer Bomb Jack, llançat per al món arcade el 1984, com a èxit més destacat d'aquella primera meitat de dècada, i que no s'ha de confondre amb el Mighty Bomb Jack, que és posterior. Després tenim jocs com l'Star Force, el Pinball Action o un altre dels més coneguts de la companyia, el Tehkan World Cup, joc de futbol recordat amb afecte i, com veiem, amb el nom antic al propi títol.
 

Un altre dels seus jocs més emblemàtics, ara ja amb el nom de Tecmo perquè va ser de 1986, va ser el Rygar, portat després a múltiples sistemes, però aquell any també va arribar el Solomon's Key, El 1987 va tornar als esports amb el Tecmo Bowl, de futbol americà.

El 1988 va ser un altre any destacable gràcies a l'inici de la saga de jocs de futbol amb tocs d'RPG basats en Captain Tsubasa, que va començar a la Famicom el 1988, però també a l'arribada d'un arcade anomenat Ninja Gaiden, avui hiperconegut, que en la seva primera aparició en recreativa no tenia gaire a veure amb la famosa saga de la NES, ni se'l mira amb gaire bons ulls avui dia.

La saga més famosa amb aquest nom començaria el 1989 a la NES, i la resta és història. Però també tindríem jocs com el Tecmo Knight, diversos jocs d'esports amb "Tecmo" al títol per a consoles, i com a últim joc per a recreativa amb aquest nom, el Tokidenshô Angel Eyes, de lluita, de 1996.

Tirem un pèl enrere, perquè el 1995 hi va haver un equip de Tecmo que va crear un estudi propi dins de la companyia, i que es va anomenar Team Ninja, amb Tomonobu Itagaki com a líder. El 1996 llançaria el primer joc de lluita tridimensional de la companyia, que esdevindria una saga amb molt d'èxit no sempre pels motius més confessables, però que encara ara és reconeguda: Dead or Alive. 

Des de llavors, i amb una llegenda pròpia que donava prestigi a Tecmo, sobretot ha fet jocs d'aquesta franquícia i els Ninja Gaiden tridimensionals, que van començar a la primera Xbox i que enguany tindran una quarta entrega numerada. 

Actualment ja no fa aquells videojocs pixelats per a recreatives i consoles amb què la gent la recorda amb afecte, però encara existeix, no només gestionant el seu propi llegat i les seves IP, que es rellancen en sistemes moderns, sinó també explotant els seus productes actuals.

Ja no es diu Tecmo, sinó Koei Tecmo, perquè després d'uns anys convulsos amb canvis de presidents, demandes internes (en Tomonobu Itagaki, del Team Ninja, va partir peres amb Tecmo, per exemple), i després que Square Enix intentés comprar-la, la companyia es va fusionar amb Koei, una altra mítica empresa que va aportar al catàleg conjunt sagues com Nobunaga's Ambition, Samurai Warriors o Dynasty Warriors. 

Però espereu: Després de la fusió, que va resultar el 2009 en la companyia Tecmo Koei Holdings, el nom de Tecmo va sobreviure un temps com a marca, però el 2010 va ser oficialment eliminada i les seves propietats intel·lectuals més rellevants van passar a ser gestionades per Koei Tecmo Games. Heu vist el canvi d'ordre del nom, per cert?

Per acabar d'embolicar la troca, després de la desaparició de Tecmo com a tal, una petita companyia subsidiària de Tecmo Koei va funcionar com a Tecmo un temps, i el mateix va passar amb una altra d'anomenada Koei, però al final van ser integrades a la companyia mare, ara Koei Tecmo, el 2011.

Com a marca, "Tecmo" a seques es va tornar a fer servir en alguns videojocs com el Dead or Alive 5, però el 2016 va ser, ara sí, arxivada del tot per part de la companyia en l'enèsima reorganització interna.

Tehkan, o Tecmo, doncs, formen part de la història dels videojocs i els seus títols continuen existint i són llicenciables, però ara pertanyen a una empresa molt més gran i podríem dir que aquella identitat vuitantera i norantera que evoca la nostra nostàlgia s'ha perdut una mica pel camí. 

He intentat repassar-ne la història de la manera més planera possible, també entenent-la jo, així que espero que el text us hagi resultat d'un mínim interès. 

 

dilluns, 9 de febrer del 2015

El personatge: Ryû Hayabusa

Ara feia molt de temps que no homenatjava un personatge de la història dels videojocs, i he pensat que estaria bé convertir en protagonista un que potser no és tan obvi com la mascota d'una companyia o un secundari poderós, però que ha estat igualment la cara (normalment coberta) que ens ha acompanyat en molts títols aclamats d'un parell de sagues històriques del mitjà.

Tal com està plantejada l'entrada podria haver estat perfectament dedicada a la saga principal en si, perquè no és un personatge d'aquells que després veiem en jocs de karts ni d'esports, però tampoc no es pot dir que la seva sigui una de les Grans Sagues de la Història dels Videojocs que acostumen a formar part de la secció.


En Ryû Hayabusa, del clan del mateix nom, és un ninja que va debutar el 1988 al Ninja Gaiden de recreativa i des de llavors ha protagonitzat la saga, tant l'antiga com el rellançament dels anys 2000 en endavant, a més d'aparèixer com un dels personatges jugables en tots els Dead or Alive com un dels diversos ninges que hi surten.


Acabem de veure un vídeo del primer títol on va sortir, que curiosament no ens n'explicava la història, present a partir del Ninja Gaiden de la NES (Shadow Warriors a Europa, on va arribar el 1991, i Ninja Ryûkenden al Japó, on va debutar el mateix any que la recreativa). El 1992 se'n va llançar una versió per a PC Engine només al Japó.

El cas és que té la missió d'anar a trobar el seu pare, que ha desaparegut tot deixant-li una carta. A partir d'aquí comença una trama d'acció en plataformes i beat'em up plena de ninges i éssers malvats i poders màgics que tindria diverses entregues durant els anys 90.


Havia de posar el vídeo del primer Ninja Gaiden de la NES, sens dubte considerat un dels imprescindibles del seu catàleg gràcies a la seva qualitat i el llegat que va deixar, però també hem de veure les seqüeles:


La primera seqüela seria el Ninja Gaiden II: The Dark Sword of Chaos, de 1990 tant al Japó com als Estats Units i el 1994 (sí) a Europa, encara amb el nom de Shadow Warriors a la primera part del títol. En territori nord-americà va tenir també versió per a PC el 1991. Va agradar més que l'anterior, amb els seus afegits pel que fa a poders i millores gràfiques, i la continuació argumental de la història.


El 1991 arribaria la tercera part, segons les crítiques amb més i millor de tot allò que havia convençut el públic amb les dues anteriors entregues, amb el Ninja Gaiden III: The Ancient Ship of Doom. Com es va dir a Europa? Doncs de cap manera, perquè no ens va arribar, almenys en la versió de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, ni tampoc en el remake anomenat Ninja Gaiden Trilogy de la Super Nintendo. Sí que ho va fer per a la Lynx, la portàtil d'Atari, el 1993. I curiosament també se'n va fer una màquina LCD de la marca Tiger. El de la NES sí que el tenim, però, a la Consola Virtual de la Nintendo 3DS des de gener de 2014. 

Tot i que s'ha associat sempre a la NES, perquè hi han sortit tots els jocs clàssics, també hi ha haver altres versions destacables, com la de la Gameboy:


Amb el nom de Ninja Gaiden Shadow, i solucionant doncs el petit problema de la confusió de noms, va sortir el 1991 (l'any següent al Vell Continent) i va tenir una acollida més aviat bona, al capdavall era una versió simplificada del que s'havia vist a la germana gran.


I això que veiem és el Ninja Gaiden de la Master System, perquè Sega va desenvolupar amb llicència de Tecmo Koei versions d'aquella saga per a les seves consoles. Deia abans que sempre s'havia associat a la NES, i de fet sembla que no pugui ser, un títol de la saga clàssica en una consola que no sigui de Nintendo, però sí. 

El de la Master System, de 1992 i per als mercats europeu, australià i brasiler, va tenir molt bona acollida. En realitat millorava en tots els aspectes els de la NES (no oblidem que la 8 bits de sobretaula de Sega supera la de Nintendo com a mínim en l'apartat tècnic), i es va presentar a Occident amb el nom original, però argumentalment anava per una altra banda. L'any abans, i per als tres mercats principals, sortia per a la Game Gear també amb un argument diferent i, aquest cop, una jugabilitat més propera als Shinobi i rebaixant el vessant de les plataformes.


I aquest hauria estat el de la Mega Drive, que també estava en desenvolupament però va ser cancel·lat i molts anys després filtrat en versió beta a la xarxa. Com podem veure optava per una presentació més arcade, encara que no tenia la intenció de ser-ne una conversió. Les diferències en la jugabilitat són evidents, amb el clar exemple de la perspectiva isomètrica que permet moure's per l'escenari amb certa profunditat, efecte conegut també com a belt-scroll.


Després de tots aquells Ninja Gaiden tornaríem a veure en Ryû el 1996 a la recreativa del primer Dead or Alive, juntament amb altres personatges entre els quals les noies que han fet polèmicament famosa aquesta saga de lluita. El 1997 va sortir per a la Saturn (només al Japó) i el 1998 per a la Playstation (versió del vídeo). L'havia desenvolupat el Team Ninja, un estudi subsidiari de Tecmo Koei que s'encarregaria de les dues sagues des de llavors.

Posteriorment apareixeria al Dead or Alive 2 (el 1999 a recreatives i el 2000 a Dreamcast i Playstation 2), el Dead or Alive 3 (només per a Xbox, 2001-2002), el Dead or Alive 4 (Xbox 360, 2005-2006), el Dead or Alive: Dimensions (Nintendo 3DS, 2011) i el Dead or Alive 5 (Xbox 360 i Playstation 3, 2012), amb versions actualitzades on es pugui aplicar. I sí, a la pel·lícula d'imatge real que se'n va fer, òbviament molt centrada en el repartiment femení.


Haurien de passar 13 anys fins a la represa de la saga Ninja Gaiden, i seria amb el Ninja Gaiden de la Xbox, el 2004, que després va veure una edició encara més difícil i anomenada Ninja Gaiden Black, i el 2007 una altra versió, Ninja Gaiden Sigma, per a Playstation 3, que arribaria a la PS Vita el 2012. Concebut inicialment com un remake de la saga original amb influències dels Dead or Alive per tal de lligar els dos universos creats per Tecmo, els seus responsables consideren la nova saga una preqüela de l'original. El 2009, el primer any del bloc, ja vaig fer una comparativa per tal de veure els canvis entre la saga original i la nova, per tant no cal repassar amb vídeos totes les entregues, ni ho vaig fer llavors.

El cas és que les noves entregues van ser el Ninja Gaiden: Dragon Sword (Nintendo DS, 2008), el Ninja Gaiden II (Xbox 360, 2008, i com a Ninja Gaiden Sigma 2 el 2009 per a Playstation 3 i el 2013 per a PS Vita), el Ninja Gaiden 3 (Xbox 360 i Playstation 3, 2012), que va tenir una acollida mediocre però força millorada en l'actualització Ninja Gaiden 3: Razor's Edge (Wii U, 2012, i el 2013 en les consoles on havia sortit primer la tercera part), i més aviat com a spin-off tenim l'ara sí destrossat sense miraments Yaiba: Ninja Gaiden Z (Xbox 360, Playstation i PC, 2014), on en Ryû és un personatge secundari.

Aquests són, doncs, els videojocs protagonitzats per un dels ninges més populars de la història dels videojocs (una enquesta d'IGN va demostrar la preferència aclaparadora del públic per en Ryû per sobre d'en Joe Musashi de Shinobi), que també va provar fortuna en forma de dibuixos animats. Això no vol dir que siguin les seves úniques aparicions, però.


Al Warriors Orochi 3 (disponible per a Playstation 3, Xbox 360 i Wii U des de 2012 i a partir de 2014 també per a Playstation 4 i Xbox One) hi fa un paper de col·laborador, mentre que el 2009 havia estat un convidat especial del Dynasty Warriors: Strikeforce (PSP, Playstation 3 i Xbox 360) i el 2012 també va aparèixer al Dynasty Warriors VS de la Nintendo 3DS, només al Japó.

També trobem altres homenatges, com l'armadura anomenada Hayabusa, del Halo 3 (Xbox 360, 2007) o la indumentària alternativa del personatge Max del Super Swing Golf: Season 2 (Wii, 2007).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...