El personatge: Dr. DePlayne

No és la primera ni la segona vegada que en aquesta secció parlo de personatges de Data East, i ara ho tornaré a fer, perquè era una companyia desenvolupadora de videojocs a la qual li agradava fer autorreferències i reaparicions, entre breus i estel·lars segons el cas, dels seus personatges. 

Després de veure les d'en Karnov i en Chelnov, avui és el torn d'un dolent, un que surt en diversos videojocs de l'enyorada desenvolupadora, i que dona joc per dedicar-li una entrada.

Avui el protagonista és el doctor DePlayne, un personatge malvat que va debutar el 1991 al popular Tumblepop, joc de plataformes de pantalla estàtica que ens posava a la pell d'uns caçadors de fantasmes (i monstres en general) que els absorbien amb una mena d'aspiradora des d'on es llançaven als altres enemics com a manera alternativa de matar-los. 

El doctor, un científic boig que ens pot recordar una mica, més pel concepte que pel disseny, un tal Dr. Wil* de la saga Megam*n, fa servir, com aquell, un mecha de l'estil dels d'en Pilaf de Bola de Drac per atacar el jugador, i és que a banda de la seva ment de geni no és un enemic imponent des del punt de vista físic.

L'any següent, el 1992, l'home tornava a aparèixer en un joc que sovint es considera una seqüela espiritual d'aquest, perquè les mecàniques són molt similars i també pertany al gènere de les plataformes estàtiques:

Es tracta del Diet Go Go, un joc que canvia de protagonistes però que és un evident clon intencionat d'un altre títol de la mateixa companyia. Aquest cop, el Dr. DePlayne vol acabar amb la humanitat escampant l'obesitat i nosaltres ho hem d'evitar fent que siguin els enemics els que s'inflin i reventin, i això l'inclou a ell, l'enemic final altre cop, que aquest cop lluita sense artilugis.

L'home, però, tornava i tornava i es va poder veure en un joc d'un altre tipus l'any següent, el 1993, per a un sistema diferent:

És l'Spinmaster, un títol per a Neo Geo que va suposar el primer desenvolupament de Data East per a la recreativa d'SNK, que va tenir també versió domèstica per a la Neo Geo AES. 

Aquesta vegada estem davant d'un plataformes d'acció més convencional i el doctor surt dues vegades: com a enemic final de la primera pantalla i també com a last boss del joc. Com podem veure, el seu disseny es manté.

Havent provat, sense èxit, les plataformes estàtiques i les que tenen scroll, el doctor DePlayne va decidir tornar, el 1994, a les que coneixia millor, i el podem veure al Joe & Mac Returns, un altre clon del Tumblepop que aquesta vegada tenia com a protagonistes els cavernícoles del Joe & Mac, però canviant el tipus de joc. 

Encara que els escenaris i els enemics es basaven en les aventures anteriors dels ninges de les cavernes, hi va haver lloc per a diversos cameos de Data East i, en aquest context, no ha de sorprendre que l'enemic final del joc fos el nostre científic. 

I això va ser tot. No el vam tornar a veure més, que jo hagi estat capaç de trobar. Quatre aparicions en quatre anys consecutius i fent funcions molt similars, però va passar a formar part de la història de Data East com un dels seus personatges més emblemàtics.

El personatge: Chelnov

Fa un temps vaig dedicar una entrada al personatge d'en Karnov, que es pot veure en diversos jocs de la companyia Data East. 

Amb un grapat de títols emblemàtics els drets dels quals es van repartir després del tancament de la desenvolupadora i distribuïdora, Data East també té una mena de petit univers amb força autorreferències (potser els dedico una entrada algun dia, qui sap) i alguns personatges que surten en jocs que no són el seu o el principal pel qual se'ls coneix. Va ser el cas d'en Karnov, i també ho és de l'homenatjat d'avui.

Efectivament, estem parlant d'en Chelnov, el corredor atòmic, que va debutar a la història dels videojocs amb un títol anomenat Atomic Runner Chelnov i un característic disseny de portada de còmic de superherois al flyer de la recreativa, que va ser llançada l'any 1988.

Amb una exquisida sensibilitat cap als afectats pel desastre nuclear de Txernòbil de tot just dos anys abans, la premissa és que un miner, afectat per la radiació d'una explosió en una central nuclear, en comptes d'agafar càncer i morir-se ha adquirit uns poders sobrehumans que una organització secreta vol aprofitar, i s'ha d'enfrontar a aquesta organització, l'enemiga al videojoc que protagonitza.

Aquí el tenim en moviment. Es tracta d'un joc de plataformes i acció o un run and gun en què el personatge que controlem corre i dispara als seus enemics amb diverses armes que va aconseguint, a més de power ups amb què millora els seus paràmetres d'atac, salt, etc., al llarg de set pantalles d'scroll automàtic. De fet, el protagonista només corre, no para mai, i ho fa automàticament. Nosaltres només podem saltar i disparar.

Al contrari del que acostumava a passar en aquella època, però, la conversió a un sistema domèstic va ser, excepcionalment, millor en tots els sentits, tot i que val a dir que va trigar 4 anys a sortir, prou temps com per fer una bona feina:

Ni punt de comparació, gairebé, oi? Quin scroll parallax, quin detall en els sprites, tot i que continuen sent petits... I l'apartat sonor és evident que millora, amb més melodies que la recreativa. Potser, per a un joc de la Mega Drive llançat el 1992, no era res de gaire espectacular, i per això tampoc no acostuma a sortir entre els grans títols de la consola. El 1993, per cert, va sortir també per a l'X68000 de Sharp, però aquell va ser fidel al màxim a la recreativa.

El de la Mega Drive era el joc arcade traslladat a casa, però enormement millorat. A banda d'això, la història aquest cop descarta els desastres nuclears i en Chelnov és el fill d'un científic que li ha deixat un uniforme atòmic que li dona els poders i amb el qual pretén derrotar una raça alienígena invasora.

Però aquesta entrada no està pensada per comparar la recreativa i els ports, ni tan sols pretenia analitzar el joc en si -potser ho faig algun dia, si hi acabo jugant-, sinó a conèixer el personatge. 

A banda del lore que ens donen al seu joc, que ja hem vist que depèn de la versió i la sensibilitat de l'època, ha fet una sèrie d'aparicions estel·lars en altres jocs de Data East, com he dit abans una companyia a la qual li agrada fer autorreferències, i el mateix 1988 vam poder veure, al Bad Dudes vs. DragonNinja, un vagó d'un tren que el transportava, presumptament.  

Igual que passava amb el seu "amic" Karnov -de fet, tots dos van fer cameos als mateixos jocs-, en tenim un pòster a l'Sly Spy, recreativa de 1989 coneguda per ser un joc de James Bond sense llicència (sí per matar, però).

El 1990 el tornaríem a veure, ara sí, en persona, en un títol de recreativa que és una autèntica i delirant bogeria i que ara que està disponible en Switch em compraré un dia d'aquests, el Trio the Punch: Never Forget Me..., on surt com a enemic del final d'una pantalla, equipat amb un martell gegant que s'ha comprat especialment per a l'ocasió.

Com a curiositat, en Chelnov apareix al Caveman Ninja (també conegut com a Joe & Mac) a la versió japonesa de la recreativa, de 1991, si es colpegen punts concrets de les dues primeres pantalles, i tocar-lo dona punts. 

A l'occidental, però, es va eliminar aquest efecte, i sembla ser que si apareix ho fa durant només un instant. Estrany.

A l'emblemàtic Tumblepop, plataformes de pantalla única també de 1991, en Chelnov tornava com a enemic (a la part superior dreta de la pantalla), aquest cop amb un aspecte més petit i bufó. 

El gènere li devia agradar, perquè el tornaríem a trobar l'any 1992 en un títol considerat la seva seqüela espiritual:

Altre cop a la pantalla de l'espai, aquesta vegada la captura correspon al Diet Go Go, un Tumblepop basat en el menjar. I, per si això fos poc...

...El 1994 tornava a fer un cameo al Joe & Mac Returns, un títol que, al contrari del que pot suggerir el seu nom, no és una continuació del mític joc de plataformes abans esmentat, sinó que és el tercer de la "trilogia Tumblepop" i, entre moltes altres aparicions estel·lars, com la d'en Karnov, que podem veure a la captura, també hi ha ítems d'en Chelnov per acumular punts.

Però, és clar, es va cansar de fer aquesta mena d'aparicions de vella glòria caiguda en desgràcia, i el que volia era tornar a l'acció, a repartir mastegots, i és el que va aconseguir el 1995:

A la tercera part de la saga Fighter's History, el Fighter's History: Mizoguchi Kiki Ippatsu!!, exclusiu de la Super Famicom malgrat que la segona entrega era de la Neo Geo, esdevenia l'enemic final del joc, tot i que amb un truc es podia seleccionar per controlar-lo. Aquí el podem veure enfrontant-se a un vell conegut en un festival de fanservice per part de Data East.

Aquella seria, però, la més interactiva de les seves aparicions posteriors al joc que el va veure debutar, perquè després l'home es va retirar per descansar i gaudir dels esports com a espectador:

No he tingut l'oportunitat de comprovar-ho ni n'he trobat cap imatge millor, però en Chelnov apareix, de vegades, entre el públic del Windjammers 2, títol multiplataforma d'aquest mateix 2022, després d'una llarguíssima absència, que també s'ha de dir que és normal tenint en compte que Data East va plegar.

Així doncs, hem repassat la trajectòria d'un personatge que en circumstàncies normals hauria estat el protagonista d'un títol més, perquè tampoc no és cap joc emblemàtic de les recreatives ni de la Mega Drive, però que gràcies al costum de Data East de celebrar-se a si mateixa hem pogut anar veient diverses vegades al llarg dels anys. Heu jugat a algun dels jocs on apareix?

El personatge: Karnov

Hi ha personatges de videojocs que són coneguts per tothom, encara que siguin secundaris i no els dugui ningú tatuats a la pell, i també n'hi ha que no tenen, ni de bon tros, la mateixa importància que un secundari d'un videojoc o una saga d'èxit, però que per alguna raó tenen un cert carisma i, com a tals, es mereixen una entrada en aquesta secció.

En el cas d'avui parlem d'un personatge que dubto que hagi tingut la transcendència que la seva companyia esperava en fer-lo aparèixer en diversos videojocs d'una manera o una altra, però Data East com a mínim se l'estimava fins al punt d'intentar que el veiéssim aquí i allà. 

És en Karnov, de nom sencer Jinborov Karnovski, un forçut d'aquells dels circs antics, amb el cap enfonsat en un coll curt i musculat com la resta del cos i un bigoti Fu Manchu, que representa que ve d'alguna república centreasiàtica pertanyent a la URSS -almenys a l'època de la seva primera aparició- i que va protagonitzar un videojoc, però va aparèixer en diverses formes, algunes jugables i altres no, en uns quants títols de l'esmentada mítica companyia desenvolupadora.

Al vídeo veiem la seva primera aparició en moviment, el títol arcade Karnov, de 1987. Es tracta d'un plataformes d'acció en què controlem el personatge que dona nom al joc en diversos escenaris en què ha de fer front a tota mena d'enemics gràcies als projectils de foc que dispara amb la boca, i que es poden anar millorant amb uns ítems que trobem, tot plegat amb l'objectiu de trobar un tresor.

A partir de finals d'any i durant el següent, el Karnov sortia per a la NES, però també el Commodore 64, l'Spectrum, l'Amstrad CPC, el PC i el Mac. Malgrat l'èxit del joc, sobretot a les recreatives, no va tenir una continuació, però, com deia al principi de l'entrada, el seu protagonista es va convertir en una mena de mascota de Data East, que el va fer servir en més videojocs.

Per exemple el mateix 1987, al Garyo Retsuden, un shooter vertical (però no de naus) en què el veiem aparèixer repetidament com a enemic comú, a partir del minut i escaig del vídeo. 

El 1988 apareixia com a enemic final de la primera pantalla del Bad Dudes vs. DragonNinja, un beat'em up del que vaig parlar aquí i en què després el veiem tornar en algun altre color:

Aquí és on l'he conegut jo, en jugar a aquest joc tant en versió arcade com en el seu port de NES, i ha refinat la tècnica del foc, que ara dispara en una flama ben llarga. 

El 1989 sortia un pòster seu a l'Sly Spy, un altre joc de Data East amb profusió de referències a la pròpia companyia.

Un any més tard, al Trio the Punch: Never Forget Me... el veiem també fer una aparició estel·lar. Bé, diverses. I no sé si estel·lars, però sí ben curioses:

El veiem com a enemic comú, però de diverses mides, també com a estàtua... L'havien de ficar com fos en aquest joc estranyíssim (i que quan escric això encara espero que es llanci en Switch, com es va anunciar fa tant de temps), i es van quedar a gust.

Un dels títols més populars de Data East, que ara veurem, també el té com a convidat: 

Sí, és el Tumblepop, el plataformes de 1991 de pantalla fixa que encara ara és recordat amb tant d'afecte, i que també conté cameos d'altres jocs de la companyia, com Atomic Runner Chelnov o Caveman Ninja (també conegut com a Joe & Mac). 

Un gènere que li faltava era el de la lluita 1 contra 1, i hi va debutar com a enemic final del Fighter's History, famós joc de 1993 (a la SNES el 1994) que es considera una còpia descarada de l'Street Fighter II però que no està gens malament. El joc originaria una trilogia, completada amb el Karnov's Revenge (Neo Geo, 1994; Saturn, 1997; Zeebo, 2010) i el Fighter's History: Mizoguchi Kiki Ippatsu!! (Super Famicom, 1995), però a la primera part només el podem controlar amb un truc.

El 1994 sortia el Joe & Mac Returns, que lluny de ser una seqüela de plataformes convencionals per a una nova aventura dels germans cavernícoles (això passaria al Joe & Mac 2 de la SNES), era un títol amb una jugabilitat estil Tumblepop, i aquí en Karnov s'hi tornaria a presentar, en escenes com la que veiem a la captura de dalt. 

També de 1994, veieu aquest senyor calb i amb bigoti de manillar (sembla que s'ha deixat créixer el pèl també sota el nas) amb una K a la samarreta? Doncs bé, això és un cameo d'en Karnov. Al capdavall, és l'Street Hoop, joc de bàsquet 3 contra 3 per a la Neo Geo i desenvolupat per... exacte, Data East.

Com hem pogut veure, en Karnov és un personatge estimat per Data East, però com que la companyia ja no existeix, per tornar-lo a veure haurem d'esperar que algú altre en ressusciti alguna IP o considerar que l'ombra del pare de la Shantae al Shantae and the Pirate's Curse és, com es diu, ell mateix. En tot cas, a mi m'ha caigut molt simpàtic, i per això li volia dedicar aquesta entrada.