Avui, a la secció de videojocs basats en pel·lícules, que feia molt de temps que no tocava, veurem les adaptacions no d'un film, sinó d'una saga de llargmetratges de terror que va tenir, al seu torn, una saga de jocs que l'adaptaven.
Una saga que va començar amb una pel·lícula de culte de 1981 anomenada Possessió infernal en la seva versió catalana, però que en anglès es va conèixer com a The Evil Dead, i que va ser adaptada als videojocs en dues etapes diferenciades.
.jpg)
Dirigida per Sam Raimi, el responsable molts anys després de la primera trilogia cinematogràfica de l'Spider-man i recentment de Doctor Strange in the Multiverse of Madness, és una pel·lícula de terror sobrenatural en què una colla d'universitaris inicien unes vacances en una cabana rústica, però després d'escoltar una misteriosa cinta de casset comencen a patir possessions infernals.
Producte dels tòpics del cinema de terror de l'època, va ser un èxit comercial, i com no podia ser d'una altra manera -o sí, però aquesta frase sempre queda bé- va tenir una adaptació en forma de videojoc per als sistemes més populars de l'època, tot i que va trigar uns anys i va ser llançat el 1984.
Amb el mateix nom que la pel·lícula (en anglès) va sortir per a Commodore 64 (versió del vídeo), BBC Micro i, per al ZX Spectrum, només a la cara B del Cauldron, segons la Wikipedia.
Com podem veure, és un títol de perspectiva zenital en què controlem un personatge que ha d'anar tancant finestres de la cabana perquè no hi entrin monstres, i matar els que ja hi són amb els objectes que pugui fer servir com a armes, concretament destrals, escopetes i, si cal, pales. Curiosament, hem d'anar aplegant armes, perquè el seu ús també disminuirà la nostre energia i trobar-ne de noves ens l'emplenarà. En acabar amb tots els monstres, a més, hem de destruir el Llibre dels Morts perquè no n'arribin més.
16 anys més tard, el 2000, arribava l'Evil Dead: Hail to the King, un joc per a PlayStation, Dreamcast i Windows que es basava en la pel·lícula Army of Darkness, la tercera de la saga cinematogràfica, estrenada als cinemes el 1992.
Situat 8 anys després dels fets del film, és un joc que recorda inevitablement el Resident Evil pel que fa a perspectiva, moviment "de tanc" del protagonista i càmeres fixes en un entorn tridimensional, i naturalment el gènere de terror. La seva acollida, però, va ser molt pitjor que la de la saga de Capcom, amb notes mitjanes de 5 pelat en els millors dels casos.
Al mateix gènere pertanyia el quart videojoc de la saga, l'Evil Dead: Regeneration, de 2005 i per als mateixos sistemes a més de Windows, que aquest cop no pretenia ser una continuació del joc anterior tot i la coincidència de gènere, sinó que va per lliure i se situa en una línia temporal alternativa en què els fets del film Army of Darkness no han succeït.
Aquest ja va agradar una mica més, amb notes dins del rang de la seixantena sobre cent punts, però malgrat això va trigar 17 anys en tornar a tenir un videojoc.
Ha estat ara, el 2022, que ha aparegut l'Evil Dead: The Game, per a Xbox One i Series, PlayStation 4 i 5 i PC -amb la versió de Switch encara sense data-, basant-se en la saga en general i amb una proposta multijugador asimètrica -és a dir, que ens dona una funció diferent de la dels companys- que permet la col·laboració però també jugar contra un altre jugador, amb diversos personatges, armes, un sistema de nivells i d'arbres d'habilitats.
És curiós que una saga amb aquestes característiques, podem dir que de nínxol, hagi tingut tants videojocs, encara més que un hagi sortit ara, independentment del fet que cap de tots aquests títols sembla que sigui especialment bo, però potser és el mateix que li passa a la saga de pel·lícules en si. Són, doncs, bones adaptacions del material original precisament per això? Deixo la pregunta a l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada