Quan era petit i em vaig topar amb el Nintendo World Cup a la NES d'un amic i posteriorment vaig tenir la versió per a la Game Boy, poc m'imaginava que allò formava part d'una saga, una franquícia, un univers fins i tot, que es coneix com a Kunio-kun a partir del nom del seu protagonista.
Però després, quan em vaig fer arqueòleg (aficionat) del retro -i tinc molta feina en aquest sentit perquè de petit no coneixia ni la punta de l'iceberg del que existia en aquest meravellós món- sí que vaig descobrir aquesta saga, i fa uns mesos em vaig comprar un recopilatori de totes les seves entregues de la Famicom/NES, el Kunio-kun: The World Classics Collection, per a la Switch.
Doncs bé, un dels títols que inclou el recopilatori, i no podia ser d'una altra manera, és el Downtown Nekketsu Monogatari, conegut a Occident pel nom que li van posar als Estats Units, River City Ransom, però que a Europa es va dir Street Gangs.
Va sortir el 1989 al Japó, el 1990 als Estats Units i el 1991 a la zona PAL, és a dir Europa i Austràlia, i és un dels títols més citats del catàleg d'imprescindibles de la NES, i ara que per fi hi he jugat entenc per què.
El Downtown Nekketsu Monogatari -l'anomenaré així perquè he jugat a la versió japonesa, tot i que el recopilatori inclou tots els títols japonesos i també les seves adaptacions occidentals quan n'hi va haver, que va ser molt poques vegades- és un beat'em up de caràcter humorístic, però amb l'èpica pròpia d'un manga de bandes d'institut, amb els líders (banchô), les converses amenaçadores i grandiloqüents i els tòpics del gènere, vaja.
En aquest cas representa que uns brètols bessons -picada d'ullet a Double Dragon- controlen l'acadèmia Reihô i han començat a conquerir els altres instituts, fins al punt que han segrestat la xicota d'en Riki, banchô de l'institut Hanazono i rival del protagonista, en Kunio -que és, al seu torn, el banchô de l'institut Nekketsu-.
En un gir d'aquells tan típic dels còmics japonesos, en Kunio s'ofereix a ajudar el seu fins ara rival a rescatar la noia i fer front a l'enemic comú, i és així com comença aquest joc que es pot jugar de manera individual, però que, com és habitual als beat'em ups, sempre serà millor compartir amb una altra persona, i si ho fem el segon jugador controlarà l'esmentat Riki.
Un dels trets que defineixen aquest joc és el toc d'RPG que té, i és que en diverses zones comercials, on no ens atacarà ningú, podrem entrar en botigues de tota mena, i segons el que hi comprem (menjar de diversos tipus -de restaurant, de pastisseria, fins i tot llaminadures...-, beguda, i també joguines o discs de música) augmentaran els nostres paràmetres de combat, que són força, defensa, capacitat de llançament, destresa amb les armes, cop de puny, puntada de peu, agilitat, resistència, força de voluntat i capacitat màxima d'energia vital.
No ens diran què millora cada cosa que comprem abans que ens hi gastem els diners -ho sabrem immediatament després-, si ho volem saber ho hem de memoritzar o consultar guies, però l'ideal és anar-ho veient una mica per no llençar els diners.
A més, i això no és menys important, hi ha llibreries en què podem comprar llibres que ens faran aprendre noves tècniques de lluita. I necessitarem millorar el nostre personatge amb tot això per tal d'afrontar el joc amb garanties.
Pel que fa al desenvolupament del joc en si, a diferència dels beat'em ups a què estem acostumats no hi ha pantalles, sinó zones que podem visitar lliurement i on ens anirem topant amb membres de bandes d'instituts rivals, cadascuna amb la seva indumentària i unes característiques diferents pel que fa a poder i habilitats o patrons de comportament.
A mesura que atonyinem els enemics els cauran diners, que haurem de recollir per tal de comprar coses a les zones comercials, i quan ens carreguem un nombre no gaire elevat d'ells apareixerà el seu líder, que lògicament és més difícil de vèncer.
Podem fúmer el camp sense fer aparèixer aquest líder, però perdrem l'ocasió d'acumular diners i ens arrisquem a no trobar els quatre grans líders que són necessaris per desbloquejar l'entrada a l'acadèmia Reihô, on tindrem els nostres últims enfrontaments abans que el joc s'acabi.
Si sabem exactament el que hem de fer, per molta llibertat de moviments que ens doni, el Downtown Nekketsu Monogatari no és un joc gaire llarg, ans al contrari, però té un encant innegable i va ser tot un èxit de Technos Japan, responsables del Nekketsu Kôha Kunio-kun (on en Riki clavava una pallissa al millor amic d'en Kunio) i el Nekketsu Kôkô Dodgeball Bu, coneguts respectivament a Occident com a Renegade i Super Dodge Ball.
Aquells jocs que eren un dels pioners dels beat'em ups el primer i un títol que reproduïa l'esport que a Catalunya es coneix com a "joc de matar" el segon, tenien argumentalment la seva continuació en aquest Downtown Nekketsu Monogatari, i a partir d'aquí van sorgir múltiples títols de diferents gèneres, spin-offs i un lore creixent que forma la llegenda d'en Kunio.
Tot això es perd en el seu trasllat fora del Japó, perquè la localització dels pocs títols que hi van arribar va ignorar deliberadament la connexió entre aquests videojocs en rebatejar no només els noms dels mateixos jocs, sinó també els dels personatges, i en aquest cas de manera cada cop diferent. Només en els darrers anys s'ha volgut donar una mica de coherència a les entregues més modernes amb el nom comú de "River City", que ve precisament d'aquest River City Ransom, un títol que a Occident és tan divertit com la versió japonesa que he comentat, però amb tots els noms canviats, així com els sprites per tal de substituir els uniformes d'institut per roba de simples vàndals de carrer.
Com a avantatge per a nosaltres d'aquesta versió localitzada hi ha la possibilitat de seguir la història, malgrat els canvis i les omissions pel que fa a referències a jocs anteriors, en anglès, que sempre va bé. A mi, per exemple, m'ha costat molt seguir-la en japonès, malgrat que en tinc alguns coneixements, perquè els textos aquí no esperen, sinó que van corrent, una característica que lamento de molts títols japonesos que no implementen la possibilitat de controlar, com sí que es pot fer als RPG -o en molts d'ells-, el moment en què volem que aparegui la continuació d'un text.
Val a dir que la versió de la 8 bits de sobretaula de Nintendo és la més coneguda, però es va portar també al Sharp X68000 (1990) i a PC Engine Super CD-ROM 2 (1993), amb millores i elements afegits aprofitant la potència superior d'aquelles màquines. L'any 2004 en va sortir un remake per a la Game Boy Advance, Downtown Nekketsu Monogatari EX, que poc després arribaria als Estats Units com a River City Ransom EX.
En tot cas, és un joc que m'ha agradat molt, que voldré tornar a gaudir -aquest cop en anglès, per comparar bé les versions i per veure quina sensació transmet la versió localitzada- i que és un dels màxims exponents d'aquesta saga coneguda per uns dissenys molt característics super deformed i molt d'humor que va néixer amb la intenció d'oferir a la gent un Double Dragon -saga nascuda precisament arrel del Nekketsu Kôha Kunio-kun / Renegade, per tant tot queda interconnectat- per a tots els públics. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada