Portades: Mega Man 3

Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció dedicada a comparar portades d'un mateix videojoc segons el mercat on es llancés, per tal de veure quines ens agraden més però també, si disposo d'informació, quines van ser les decisions al darrere de cada versió.

Avui podria haver parlat -de fet, m'ho he estat plantejant- de la controvertida portada del primer Mega Man, però com que és un tema prou suat, almenys de moment l'aparco i em centro en una altra entrega de la mateixa saga, perquè la cosa és més difícil de decidir.

El 28 de setembre de 1990 sortia a les botigues japoneses el Rockman 3, títol de la Famicom que a Occident es coneixeria com a Mega Man 3 i sortiria per a la NES -més endavant també per a la Mega Drive, però en un recopilatori dels tres primers títols de la saga, i ara no ve al cas-, però podem veure que el disseny de la portada original japonesa és continuista, si en som coneixedors, respecte a les dues primeres entregues. I, si no, ja us ho dic jo.

No he estat capaç de trobar qui va ser el dissenyador japonès d'aquesta portada, però continuem amb la comparativa perquè el 16 de novembre de 1990 va sortir el Mega Man 3 al mercat estatunidenc, i aquesta va ser la seva carta de presentació:

No hi ha dubte que si mirem el protagonista té una cara que recorda la de la mascota de la revista humorística MAD, i certament tot plegat té un aire occidental i fins i tot de literatura pulp de ciència-ficció que l'allunya del concepte original, però cal admetre que està força millor, deixant de banda la poc estètica promoció de la part inferior esquerra, que la infame primera portada americana de la saga i respecta més l'esperit del joc en si.

Al territori PAL, com era costum a l'època, el joc ens va arribar molt més tard, concretament el 23 de juny de 1992, amb la Super Nintendo ja al mercat. Vegem-ne la portada:

Com podem veure, s'inspira força en la japonesa, sobretot pel que fa a la figura del protagonista i la d'en Rush, el gos robòtic que l'acompanya, que tenen la mateixa postura que a l'original. Els enemics, amb dissenys respectuosos amb els que ens trobem dins del joc, es col·loquen, però, d'una altra manera donada la verticalitat de les caixes occidentals dels videojocs de la NES -curiosament, a la inversa del que passaria amb els de la SNES-, i s'aprofitaria per afegir, de fons, la cara, aquest cop de marcat disseny occidental, del malvat Dr. Wily. 

He de dir que és la meva preferida, perquè com vaig comentar en un especial sobre portades que vaig fer pel 9è aniversari del blog és una caràtula que veia molt a les revistes de l'època i, com que no tenia la NES, només podia somiar amb tenir aquell joc algun dia, que ja detectava que devia ser bo i popular. 

Així doncs, havent avisat de la meva parcialitat per l'efecte nostàlgia, quina de les tres versions us agrada més, a vosaltres?