Malalts dels videojocs: Tatuatges de Castlevania

No discutirem ara que una de les sagues més emblemàtiques de Konami, que no n'ha fet pas poques de reeixides, és Castlevania. Amb múltiples entregues al llarg de gairebé 40 anys, al seu historial hi ha coses millors i pitjors, aquestes últimes normalment associades als seus llançaments més recents.

Tot i així, és una saga molt popular, recordada per alguns, jugada encara ara per alguns altres, i com a mínim coneguda per a la resta. Els propietaris de les parts del cos que veurem ara, però, van dur aquest amor més enllà.

Comencem amb una cama decorada amb l'espectacular i icònica portada del primer joc de la saga, anomenat senzillament Castlevania, on se'ns mostra en Simon Belmont amb un posat combatiu simbòlic, atès que el castell del Comte Dràcula és encara lluny i sabem que és seu més que res perquè en veiem la cara, enorme, flotant al cel de la nit.

Uns colors i unes ombres espectaculars que fan justícia a la il·lustració original... si no fos perquè veiem que en Simon s'ha tornat esquerrà. Suposarem, però, que es tracta d'una inversió de la foto que en alguna part del procés que ha permès que la puguem contemplar algú ha provocat de manera inadvertida.

Aquí tenim una versió diferent de la mateixa composició, ja sense el senyor comte i amb un castell més complex, a més d'en Simon agafant el seu fuet Vampire Killer amb la mà correcta. Correcta en el sentit que sabem que és la que fa servir, no que hi hagi res de dolent en ser esquerrà.

Aquí tornem a la mateixa il·lustració amb què hem començat, però aquest tatuatge fa ús de línies gruixudes i, si us he de dir la veritat, m'agrada menys, perquè em recorda aquells per a mi horribles filtres que es posen, de vegades sense possibilitat de desactivar-los, a l'hora de "suavitzar" els píxels en emuladors.

El famós castell, en la seva versió més elaborada, ha estat objecte també de devoció epidèrmica en més d'una ocasió, com veiem en el cas d'aquesta persona de braços amples, que en aquest cas opta pel blanc i negre. 

També el tenim en bessons, un lloc força típic per lluir tatuatges d'aquesta mena. S'ha d'admetre que queda molt bé, i que pot ser una bona idea per a aquells que tenim els braços menys ensenyables. 

Però, malgrat la importància dels escenaris de la saga, que és innegable, no seria res sense els seus personatges, i aquí tenim un Simon del Castlevania II, fàcilment recognoscible pels colors de la seva indumentària.

El seu rebesavi, en Trevor, és el protagonista del Castlevania III i d'allà s'extreu aquesta escena habitual del joc, amb l'heroi a punt de clavar-li una fuetada a un esquelet en el que seria l'última i més ambiciosa entrega de la saga per a la NES.

A la part interior de l'avantbraç d'aquesta persona tenim altre cop en Simon, però ara amb un disseny més net, de dibuixos animats o de còmic, fent anar el seu inseparable Vampire Killer. 

Ara bé, segurament voleu veure alguna coseta basada en entregues posteriors de la franquícia, quan va assolir encara més popularitat amb un pixel art més elaborat gràcies a la potència de les consoles de 16 i 32 bits.

Per exemple, aquí tenim el popular Richter Belmont, protagonista del Castlevania: Rondo of Blood i amb aparicions al Symphony of the Night i al Portrait of Ruin, decorant mig braç d'aquesta dona, que el llueix amb orgull, com ha de ser.

I parlant del Symphony of the Night, la immensament popular entrega per a Saturn i PlayStation, després portada a sistemes més moderns, aquí tenim un tatuatge de l'Alucard atacant, una autèntica frikada.

Però, és clar, voleu veure aquest personatge en el que probablement és la seva imatge més coneguda, ho sé i no us vull decebre:

Es tracta, tot i que novament invertida, de part de la il·lustració de portada del joc, a càrrec d'Ayami Kojima, artista que ja es va quedar a fer les meravelloses portades de la saga en la majoria dels casos de llavors ençà, i que també vam poder veure treballar al Bloodstained: Ritual of the Night, de forta inspiració "castlevànica". 

Acabarem amb un pas enrere pel que fa a elaboració, però feu-me cas: aquest tatuatge resumeix tota la saga i segur que provoca un somriure a qualsevol que la conegui, de manera que podem dir que de vegades el més senzill -que no vol dir que no hi hagi feina al darrere- és el que més funciona.

La inicial del nom de la saga en l'estil habitual dels logos, el llegendari fuet embolicat a la part superior, i au. Doncs molt bé, sí senyor.

Aquest ha estat el recull dels tatuatges que més m'han agradat entre tots els que he trobat dedicats a Castlevania, que no en són pocs. Quin us agrada més? Us en faríeu algun?