Què estàs buscant?

diumenge, 22 de novembre del 2026

Portades: Virtua Racing

Fa molt de temps que els dissabtes publico (o, més ben dit, comparteixo) a Twitter (o X) portades de videojoc que trobo boniques per una raó o una altra. Obres d'art en si mateixes, independentment de si el joc que representen és bo o no, o si és més conegut o menys.

De tant en tant, fent cerca d'aquestes coses, em topo amb tot el contrari: portades que no m'agraden gens, i el cas d'avui és una d'aquestes ocasions, però ja em va bé per poder escriure una nova entrada d'aquesta secció en què comparo portades d'un mateix joc per a diversos mercats. 

El Virtua Racing va ser un joc revolucionari de Sega que va arribar als salons arcade el 1992 i va meravellar el sector -i el va influir per sempre- amb una proposta de Fórmula 1 basada gràficament en polígons nets i impossibles de replicar en una consola domèstica de l'època... fins que va arribar, al març de 1994 i amb l'ajuda d'un xip addicional amb l'anomenat Sega Virtual Processor, a la Mega Drive japonesa amb un port molt meritori, i segurament el més recordat.

Ho va fer amb una portada que en conjunt dona una idea clara del que ens trobarem al joc i que, a més, trobo que és fins i tot agradable a la vista tot i que, ja us ho avanço, no soc gaire fan dels dissenys poligonals a les portades dels videojocs, per molt que fossin la tendència especialment quan van proliferar aquests jocs a partir sobretot de la segona meitat dels anys 90. Per a mi, aquesta és la guanyadora.

Al maig d'aquell mateix any va arribar a les consoles de 16 bits de Sega europees amb una imatge que, emmarcada en les franges blaves que tenien les caràtules dels videojocs del tram final de la vida comercial de la consola al Vell Continent, mostrava en primer pla el cotxe i els seus polígons i, al darrere, una carretera que ens recordava, per si no ho sabíem, que el cotxe feia alguna cosa més que posar-se a la graella de sortida o passar per boxes. Les muntanyes, també poligonals, hi tenen la seva part de protagonisme.

Als Estats Units hi va arribar una mica després, al juny, cosa poc habitual, amb la seva versió del nou marc, en vermell, i una curiosa imatge que fuig dels polígons que caracteritzen el joc i que van impulsar la febre per aquesta mena de disseny al món dels videojocs.

En aquest cas, el que veiem és un cotxe de curses de caire realista, un fons difuminat per transmetre velocitat i, això que no falti, el logo de Sega pertot arreu. Suposo que la reputació feia que es vengués sol, perquè si no no m'ho explico: el públic es podria haver pensat que era l'enèsim joc de Fórmula 1 per a la Genesis.

Si amb la versió de Mega Drive els nord-americans van ser els darrers en poder-ne gaudir a la seva consola, el perifèric 32X els va donar una alegria quan els va deixar estrenar abans que ningú, al novembre de 1994, una versió millorada del joc amb el nom de Virtua Racing Deluxe, que aprofitava l'augment de la capacitat de processament que l'aparell proporcionava a la Mega Drive.

I el cas és que van insistir en una imatge genèrica, gairebé de paquet de tabac, que no destacava gens el tret més característic del joc, i aquest cop va apostar per uns tons groguencs, gairebé daurats, on es dona, en petit, informació que trobo que hauria de ser tractada amb la importància que es mereix, com el fet que hi ha nous cotxes i circuits, i que és la versió deluxe del joc. En canvi, es va apostar per posar el logo de Sega Sports ben gran. 

Aquest joc va fer el camí invers del primer port, i això vol dir que Europa va repetir com a segona en rebre'l, en aquest cas al desembre. 

Com podem veure, la portada dobla l'aposta pels polígons i ens ensenya que hi ha tres cotxes diferents, aquest cop. Si no ho havíem entès amb la imatge principal, se'ns repeteix a baix amb els diferents models en els seus respectius requadres. No està malament.

El que no m'agrada gens en aquest cas és la paraula "Deluxe" al títol, al qual sembla -o potser és el que va passar en realitat- que li hagin donat relleu amb el Photoshop només perquè es podia fer.

Aquest cop la versió japonesa és l'última, tot i que a la Wikipedia especifica el 16 de desembre de 1994 mentre que l'europea, que situa per sobre en ordre de sortida, no té data específica, sinó només el mes. 

En aquest cas el disseny és com el de l'europea, però molt pitjor: amb tot de text per damunt de la imatge i uns colors més apagats, costa una mica distingir els cotxes que apareixen a la portada, que es poden confondre fins i tot amb els Tachikoma de Ghost in the Shell. Per acompanyar-ho tot plegat, unes pinzellades (primes i gruixudes) de color rosa noranter. Vull pensar que a Europa ja es coneixia aquest disseny i es va deixar més net per al nostre territori, però en tot cas em quedo amb la nostra versió per al port del 32X.

Finalment, per a la versió de Saturn, consola ja diferenciada i realment de 32 bits, es va llançar una altra versió del Virtua Racing, aquest cop sense cap afegit al títol -m'estimo més ignorar que tècnicament es diu Time Warner Interactive's Virtua Racing-, i també va sortir primer als Estats Units, el 6 de novembre de 1995. 

Per tercer cop consecutiu, i ja podem llançar la tovallola, els responsables de màrqueting van decidir que la imatge no havia de tenir cap referència a la naturalesa característica poligonal del joc, i el que veiem és un muntatge, no del tot dolent, això sí, de diferents tipus de cotxes de curses i la icònica bandera de quadres blancs i negres. Aquest cop, de fet, ja no és que siguin imatges realistes, sinó directament fotos. 

La versió japonesa del joc també va ser l'última, el 22 de desembre de 1995, però en parlaré ara perquè vull deixar l'europea per al final. Al país nipó també el va publicar Time Warner Interactive, i així va sortir al títol tot i que discretament, però per a aquell mercat va apel·lar, amb la imatge de portada, a l'amor pels polígons, amb un cotxe en primer pla i un altre més enrere, tot donant la sensació de profunditat a la qual ajuden les per altra banda lletges muntanyes del fons.

La disposició quadrada per ajustar-se a les caixes dels jocs de la Saturn japonesa i el logo del joc que recupera el disseny original (i el que es va veure a les caràtules japonesa i europea de la versió per a la Mega Drive) donen al conjunt un resultat agradable que fa que, per a mi, i sense ser tampoc cap meravella, sigui el guanyador en aquest cas.

I acabem amb l'europea, de novembre de 1995 (sense especificar dia), que és l'origen d'aquesta entrada perquè és la que no m'agrada gens i va fer que la volgués ridiculitzar a X... i va resultar, per a sorpresa meva, que la gent no la trobava tan malament.

Per a mi és terrible: El cotxe en primer pla és el menys greu, fins i tot podria dir que no li passa res. És més o menys el que les portades de la saga ja havien anat mostrant. Però al fons hi tenim unes muntanyes prerenderitzades que no acaben d'encaixar amb l'estil del joc i del disseny en si, i el que ho acaba de matar tot és l'horrible -per extremament senzill en el mal sentit de la paraula- títol, amb una font de pal sec sobre una apagada bandera de quadres blancs i negres. Sembla talment fet per algú que no en sabia gaire però que era l'única persona que tenien disponible.

Què me'n dieu, vosaltres? Esteu d'acord amb mi? Quines són les vostres preferides?
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...