Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bad Dudes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bad Dudes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de juliol del 2026

Portades: Bad Dudes vs. DragonNinja

Torna amb una nova entrega la secció del blog en què comparo portades d'un mateix videojoc segons la regió de publicació, sempre en casos en què les diferències són notables, i tant si hi ha una clara guanyadora com si la cosa està més igualada i oberta als gustos de cadascú.

Avui, un clàssic arcade de Data East que sens dubte és un dels seus títols més populars i coneguts, prova de la qual cosa és el munt de ports que va tenir per a sistemes domèstics, però les portades que veurem seran les d'un d'aquests ports, el de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, perquè no sé vosaltres, però a mi em costa decidir quina versió m'agrada més.

La primera versió que va sortir a la venda, al juliol de 1989 (la recreativa era de 1988), va ser la de la Famicom, que com podem veure a la portada estava distribuïda per Namcot, el nom que feia servir Namco per als seus llançaments domèstics, però el producte original, al capdavall, és de Data East.

Com podem veure, allà es deia Dragon Ninja -paraules que coneixem i que van separades, però que al títol d'aquest joc se solen estilitzar juntes, com les he posat al títol de l'entrada-, sense referències als protagonistes dolentots al nom. 

També podem apreciar, a la composició, èmfasi en un dimoni hannya del folklore japonès, un estil de còmic i, en primer pla, un sol lluitador, cosa que sorprèn perquè tant a la recreativa com a les versions occidentals es transmet la idea del cooperatiu entre dos jugadors humans. Per cert, a mi el paio de la portada japonesa em recorda el personatge d'en Jonathan d'Stranger Things.

A la NES dels Estats Units va sortir a l'agost d'aquell mateix any, i com podem veure la portada no hi té res a veure. Per començar, s'agafa l'altra part del títol original, Bad Dudes, i es prescindeix de la resta. Aquí sí que veiem dos protagonistes i un imaginari combatiu molt de l'època, però amb un disseny que podria recordar la capsa d'alguna joguina estil Action Man.

Cosa que no és dolenta. Al final, les dues il·lustracions que hem vist fins ara semblen més pensades per transmetre una idea immediata d'acció i combat que no pas per esdevenir obres d'art inoblidables. 

La versió europea, ara sí amb el nom Bad Dudes vs. DragonNinja, arribaria el 1990, no he trobat enlloc el mes concret, i ens trobem amb un tercer disseny totalment diferent, de manera que és un dels casos més interessants per a aquesta secció.

Aquí l'atenció se l'enduen els dos protagonistes, en una postura que no s'amaga de la influència de Double Dragon (si més no, en la imatge del flyer arcade) i un estil realista que contrasta amb els dibuixos més de còmic que veiem al marc del voltant. És aquí on veiem els enemics, aquest cop, però el detall més interessant és que és la reproducció del marc del moble de la recreativa original, una decisió que particularment aplaudeixo.

Ara bé, en termes generals no sé quina de les portades m'agrada més. Cap d'elles és una obra mestra, com deia, però per a mi l'ideal hauria estat la il·lustració de l'estatunidenca amb aquest marc arcade de l'europea. Què en penseu vosaltres?
 



 
 

dilluns, 30 de setembre del 2019

Compres: setembre de 2019

Fa temps que aviso, i passa cada any: setembre és un mes boig pel que fa a compres de videojocs, però no en soc l'únic culpable. Per alguna raó, les distribuïdores decideixen que en tornar a l'escola o a la feina tenim diners de sobres i fan coincidir molts llançaments importants.

He de dir que veurem força coses, o almenys coses que costen força calés, però m'he reprimit en altres casos, que posposo o descarto, per tal de minimitzar l'impacte econòmic. Som-hi:


Comencem amb la 3DS, consola que encara he d'esprémer i per a la qual encara m'interessen alguns jocs. No era el cas, però, del recopilatori digital Ace Attorney Trilogy, perquè la saga la coneixia tot i que no em cridava l'atenció.

Tot i així, van posar-lo d'oferta i a un preu molt interessant com per fer-ne un tast, així que ja tinc els ports per a la portàtil dels títols originalment de la Game Boy Advance Phoenix Wright: Ace Attorney, Phoenix Wright: Ace Attorney - Justice for All i Phoenix Wright: Ace Attorney - Trials and Tribulations.


Sí que volia des de feia anys el 80's Overdrive, un títol d'estil retro que recorda una mica l'Out Run i jocs similars, però estava esperant si la insinuació dels desenvolupadors que el durien a d'altres sistemes es materialitzava.

No ha estat així, per ara, i com que sovint està d'oferta al final he decidit que el vull per a l'única consola per a la qual existeix, que és per a la Nintendo 3DS.


El que no havia estat mai d'oferta, i per tant havia d'aprofitar l'únic cop que ha vist rebaixat el seu preu, era el contingut addicional descarregable o DLC Donkey Kong Adventure del Mario Rabbids: Kingdom Battle, de la Switch.

Encara no he començat el joc, que vaig comprar fa molt de temps, però segur que m'agradarà i que voldré tenir aquest episodi extra.


Passem momentàniament al format físic, perquè encara queden coses digitals per dir, però he preferit seguir un ordre cronològic.

El 20 de setembre sortia l'esperat remake del The Legend of Zelda: Link's Awakening, el clàssic de la Game Boy que va ser, per cert, el primer Zelda que vaig acabar, ara per a la Switch.



En aquest unboxing, que sempre en faig quan m'arriben edicions de col·leccionista, es pot veure com a banda d'una caixa gran (no tant com sembla a la foto, però), el conjunt inclou un llibre d'il·lustracions de tapa dura, una caixa metàl·lica amb disseny de Game Boy i, naturalment, la caixa normal del joc.

Hi va haver molts problemes per reservar aquesta edició, com és habitual amb les col·leccionistes de Nintendo, molt limitades i gairebé impossibles de trobar un cop passada la data de llançament -llevat que en paguem preus d'especulador, és clar-, però per sort en vaig poder reservar una i ja forma part de la meva col·lecció particular.


El mateix dia sortia a la venda l'edició física del Tetris 99, joc al qual es pot jugar gratuïtament amb la subscripció al servei online de la Switch, però el físic inclou els DLC de pagament, em permetrà jugar-hi sempre, i em va sortir pràcticament de franc en partir d'un preu baix i vendre'm el cupó de 12 mesos de subscripció que no necessitava.


Tornem als jocs digitals, però no deixem la Switch: els clàssics de recreativa del segell Johnny Turbo's Arcade tenen molt menys prestigi que els de Hamster, perquè no tenen tantes opcions de configuració, però en canvi els han posat d'oferta i és així com n'he adquirit uns quants que em cridaven l'atenció, sempre i quan els pogués aconseguir barats, com ha estat el cas. I tenia clar aquest Night Slashers, un beat'em up barrejat amb el gènere del terror.


Un altre d'aquests títols és el Two Crude, també conegut com a Two Crude Dudes, en aquest cas un beat'em up futurista en una Nova York decadent.


El tercer és el Joe & Mac Returns, que no és una continuació argumental del Joe & Mac o Caveman Ninja, sinó que transporta els personatges a un títol de plataformes o puzzle d'acció.


Tornem al físic amb el joc més esperat per part meva, i de tot l'any, de fet. El Dragon Quest XI ja havia sortit en PlayStation 4, i al Japó en 3DS, però ara per fi ha arribat a una consola que tinc i traduït i localitzat, i per sort en una edició amb millores fantàstiques.

Ara, però, no el començaré, perquè estic jugant a un altre títol de la saga, que si no vull abandonar serà millor que em mantingui ferm i compromès en comptes d'alternar.


Recuperem les compres digitals, també de Johnny Turbo's Arcade, amb el Bad Dudes, un altre joc d'acció i plantofades que potser ha quedat antiquat i superat per un munt de títols del gènere, però que sembla que té el seu encant, i el volia tenir.


Acabem amb Johnny Turbo's Arcade -i de debò, perquè ja tinc tot el que em cridava l'atenció d'aquest segell dedicat a rellançar títols de Data East i fa molt de temps que no fan res més- amb l'Sly Spy, un també popular videojoc que diuen que és un títol no oficial d'en James Bond.

I acabo aquest mes boig i econòmicament deficitari amb un amiibo que feia temps que volia, però ja se sap que cada cop costa més aconseguir-los perquè no els acostumen a reposar.


Es tracta del Link en versió toon, de la col·lecció Super Smash Bros., que al final he estat l'únic que m'he comprat perquè vaig haver de frenar, però n'havien tornat d'altres que busco i que no són fàcils de trobar que he hagut de deixar escapar fins a la propera ocasió.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...