Els models de la NES

Aprofitant que l'altre dia homenatjava la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo, una de les màquines més importants de la història dels videojocs sense cap mena de dubte ni discussió, avui repassaré els seus diversos models, que potser no són edicions especials per se com en d'altres entregues d'aquesta mena de subsecció dedicada a això, però que val la pena veure igualment.

Parteixo de l'assumpció que sabem com és la NES normal, l'estàndard, l'occidental, la que tots tenim o hem provat. Hauria de ser la que hi ha a la part de sota de la imatge, en tons de gris, la franja negra i les lletres de color vermell, amb càrrega frontal protegida per una tapa. Però si en sabem una micona, també ens hauria de sonar la versió original japonesa, la Famicom o Family Computer, que no s'hi assembla gens.

És blanca i vermella i amb les lletres daurades. De fet, encara que per dins eren pràcticament iguals, la japonesa carrega els cartutxos (que són molt diferents dels occidentals) per dalt, té uns espais per a col·locar dos comandaments mentre no es fan servir. Parlant dels comandaments, a la Famicom estaven enganxats a la part de darrere de la consola i a més presentaven una altra curiositat: el segon comandament no té els botons Select i Start, però sí un micròfon que, en alguns videojocs japonesos, es feia servir. 

El 1993, en ple auge de les consoles de 16 bits com la Mega Drive i la Super Nintendo, la divisió nord-americana de la Gran N va llançar un model de la NES que, almenys en el seu comandament, s'assemblava a la seva plataforma de 16 bits, encara que no gaire pel que fa a la consola en si, coneguda com a NES 2 però oficialment model NES-101, ja que l'original es deia NES-001.

Aquest nou model de contorns més suaus i moderns perdia el pilotet que indica que la consola està en marxa, carregava els cartutxos per la part de dalt (i per tant solucionava els coneguts problemes de reconeixement que tenen les Nintendo més antigues per culpa del deteriorament de les peces a causa de la pols) i eliminava el famós xip 10NES, el que impedia fer servir jocs pirata i d'altres regions, perquè com segurament sabeu si teniu una NES també era la causa d'una avaria gairebé inevitable (i fàcilment solucionable inutilitzant el xip dels pebrots). Amb això, la NES-101 podia carregar sense problemes jocs d'altres zones del món. Ara bé, la possibilitat de connectar la consola a través d'un cable RCA desapareixia en aquest model. 

Diu la Wikipedia que existeixen versions de la NES-101 amb aquesta opció, però que són raríssimes perquè es tracta d'unitats enviades per Nintendo com a resposta a les queixes que alguns usuaris van expressar amb l'acte extrem de tornar la màquina a la companyia, tot i que es diu que alguns models revisats van arribar a un parell de cadenes de botigues.

Una mica més tard, però aquell mateix any, sortia la versió japonesa d'aquell redisseny nord-americà. Era el model HVC-101 —l'original era l'HVC-001—, conegut popularment com a AV Famicom precisament per una de les dues diferències que presentava: aquesta es connectava al televisor només a través del cable RCA (tot i que també es venia, apart, un modulador RF per a qui el necessités). 

Com podem veure és gairebé idèntica a la dels Estats Units, però si ens fixem en el port per a cartutxos veurem que és pla, i no convex, i és que els cartutxos eren diferents als dos mercats i, a més, calia una mida especial per tal d'afegir el cartutx de RAM necessari per al funcionament del Famicom Disk System. Per al públic japonès, a més, aquest model representava el primer que permetia l'ús de comandaments no enganxats a la consola, encara que a canvi de perdre el micròfon del segon comandament, a la pràctica emprat en poquíssims títols. Una altra diferència respecte a Occident: la HVC-101 es va fabricar fins el 2003. Poca broma, als Estats Units van deixar de fer-la el 1995.

Sí que es podria considerar una edició especial la Comboy, la versió coreana de la consola, fabricada per Hyundai amb llicència de Nintendo, que malgrat no recolzar oficialment les múltiples clòniques de la NES que van arribar a existir, sí que concedia llicències a alguns fabricants externs.

En el cas sud-coreà era, per llei fins el 1998, l'única manera que els productes japonesos entressin al país, ateses les tensions polítiques entre els dos països per culpa dels diversos intents, alguns reeixits, d'annexió de Corea per part del Japó durant el primer terç del segle XX.

El 1986, i només al Japó, va sortir la Twin Famicom, fabricada per Sharp, que permetia introduir-hi cartutxos de la consola i també discs del seu perifèric Famicom Disk System, cosa que era un gran avantatge. També era un avantatge poder-la connectar a una Famicom original de manera que la Twin Famicom funcionés com a Famicom Disk System si no en teníem un.

Venuda també amb els colors invertits (negre i una mica de vermell), estava preparada per a connectar als televisors i monitors a través d'un cable RCA, cosa que en millorava el resultat visual.  

També de Sharp, però desenvolupat juntament amb Nintendo, havia sortit el 1983 la Sharp Nintendo Television, o C1 NES TV, o al Japó My Computer TV C1, que era una NES construïda en un monitor de televisió. En van sortir models de 14 i 19 polzades i el 1989 va arribar als Estats Units amb el primer nom que he escrit i lleugerament diferent.

Sembla que la imatge es veia lleugerament millor que amb qualsevol altra combinació de consola i monitor, i que les captures de pantalla que apareixien a les revistes de l'època es feien, normalment, amb aquest aparell. Només per això ja l'hauríem de considerar un tros d'Història.

Però probablement el model més lleig és el Famicom Titler (o Famicom Editor), de 1989, també de Sharp, que a banda d'una imatge de gran qualitat gràcies al fet que generava vídeo RGB de manera interna i tenia sortida S-Video, també permetia la sempre útil possibilitat de crear subtítols per a gravacions fetes amb càmera de vídeo, evidentment compatible amb el Titler.

Això es fa amb una petita pantalla tàctil que permet escriure-hi amb un llapis tàctil durant els vídeos que els usuaris creen o bé les gravacions de gameplays en què vulguin afegir text. I per acabar-ho d'adobar, un micròfon obre la possibilitat de gravar àudio a les imatges. Però si aquest model és valorat actualment és sobretot pel que dèiem de la qualitat de la imatge, superior a la de qualsevol altre model. Ara bé, és rar i, per tant, ja podem preparar la paciència i la cartera.