Fa molt de temps, anys, vaig dedicar una entrada al llegendari Space Invaders i en vaig repassar les diverses entregues, però no vaig tocar un tema que hauria d'haver tocat al cap de poc i que havia passat per alt.
Com qualsevol videojoc d'una influència respectable, i aquest ho és sense cap mena de dubte, havia de tenir clons, còpies més o menys barroeres, i no van ser poques. Val més tard que no pas mai, i avui el que faré serà repassar-les.
Evidentment, amb la influència que va tenir van sortir tant clons com desenes de títols que s'hi inspiraven, com passa amb tants altres títols revolucionaris, però deixarem de banda les variacions creades o permeses per Taito -creadora del joc original-, a més de títols per a mòbils i navegadors, i ens centrarem en els clons, en les còpies descarades, encara que no seran totes les que han existit perquè no cal, l'article es faria massa pesat i, ho reconec, em manquen coneixements i vaig recollint el que trobo, de manera que no és un llistat exhaustiu.
Aquest cas no és una còpia descarada, sinó una modificació del joc original, una variació. D'aquestes també n'hi ha unes quantes, però aquesta curiositat serà l'excepció del criteri que seguiré durant la resta de l'article. Es tracta del Pepsi Invaders, però no perquè fos una còpia autoritzada, sinó perquè es tractava de destruir naus que tenien la forma de les lletres de Pepsi. A dalt, un missatge que deia "Coke wins".
Aquest joc, que es considera per la seva raresa que val uns 2.000 dòlars, va ser un encàrrec de The Coca-Cola Company en una convenció de 1983 i es va entregar als 125 executius que hi van assistir, segons la Wikipedia. Per tant, són 125 les còpies que n'existeixen.
Un dels primers va ser l'Space Fever, llançat el 1979 (un any després de l'original) en versions monocromàtiques i en color per a les recreatives de Nintendo, que també era la companyia que va desenvolupar aquest joc.
Com a curiositat, aquell joc tindria una seqüela anomenada Space Fever II, que venia dins la Gameboy Camera (1998) i permetia o bé triar un altre dels jocs inclosos al perifèric o bé jugar al joc de naus en si mateix, que de fet s'allunyava força de l'original.
El 1981, la llavors flamant Intellivision va rebre al seu catàleg un videojoc anomenat Space Armada, que malgrat les diferències pel que fa a mida dels objectes és obvi que es tracta d'un clon.
Repetim any, perquè també es va publicar el TI Invaders, un nom no gaire treballat que volia reflectir dues coses: era l'Space Invaders per a l'ordinador TI-99/4A de Texas Instruments. Ben poques diferències hi havia, amb l'aspecte i la mecànica del videojoc que copiava.
Aquí tenim l'Space Strike, que el 1982 es va llançar per a IBM PC i que, com podem veure, és una còpia molt descarada de l'Space Invaders.
També el 1982 trobem l'Alien Invaders, que va sortir per a l'Arcadia 2001 i pretenia dissimular amb uns colors completament diferents, però aquesta mania amb els escuts és el que traeix els clons del títol original.
Del 1983 tenim l'Space Commanders, per a MS-DOS, que sembla que actualment podem gaudir també en dispositius amb sistema operatiu Android.
La cosa encara va durar uns quants anys, perquè el 1985 encara estava de moda fer clons d'aquell superclàssic dels videojocs. Per exemple aquesta, Invasion 2000 A.D., per a Commodore 64.
La intenció era tan descarada que aquí tenim un altre joc que no se n'amagava: va sortir per a PC el 1989 i es va dir, tan panxo, Clone Invader.
Finalment veurem aquest Champ Invaders, que el 1997 va sortir per a ordinador però almenys va tenir la decència de distribuir-se de manera gratuïta, en shareware, posats a ser una còpia sense complexos.
Com hem pogut veure amb aquests exemples -repeteixo, segur que n'hi ha més-, l'Space Invaders va tenir una influència enorme, tan gran que els programadors no la podien ni la volien dissimular. Hi havia altres clàssics del gènere dels shooters verticals, sí, i també van ser copiats i agafats com a punt de partida, però segur que no tant com amb el clàssic de Taito.
