Compres: desembre de 2018

Aquest mes hi podria haver moltes compres, encara que hi compti els regals quan me'n fan, però com que a casa ara fem només Reis, hi ha una sèrie de videojocs que són comprats al desembre, però que rebré al gener i, per tant, serà llavors quan sortiran a l'entrada corresponent. 

Això no vol dir que desembre hagi estat un mes de sequera, però sí de certa tranquil·litat, encara que sigui enganyosa.

Comencem amb el llançament del mes, un èxit de Nintendo que fa que la Switch tingui, per fi, una entrega de la popularíssima saga Smash Bros. amb aquest Super Smash Bros. Ultimate.

Més gran que mai, jo he tingut la mala sort de rebre'l 13 dies després del llançament per culpa d'una cagada de Seur i Fnac per la qual no s'han disculpat adequadament, però al final el tinc i, com que he fet una sèrie de tripijocs pel mig, m'ha sortit a meitat de preu.

També per a la Switch he comprat, de seguida que ha sortit, l'Arcade Archives Donkey Kong Jr.

Igual que el seu predecessor, per complicades qüestions legals no s'havia tornat a veure en versió recreativa des del seu llançament, el 1982.

No ens movem de Nintendo, però sí de consola, i passem a la GameCube, per a la qual he pogut comprar a un preu acceptable per a mi, tot i que la caràtula té més senyals d'ús del que m'hauria agradat i del que es veia a l'anunci, l'F-Zero GX, al darrere del qual feia molt que anava.

Ha estat possible perquè he aprofitat que una cosina política que viu a Anglaterra, però que és d'aquí i havia de venir per Nadal, va acceptar rebre'l a casa seva i, així, he pogut pagar un enviament baix, altrament es disparava massa.

Amb el mateix sistema però per a la Xbox 360 he rebut per fi el Mega Drive Ultimate Collection, amb més de 40 títols clàssics recopilats de la Mega Drive, però també alguns de desbloquejables de Master System i recreativa.

Tant l'un com l'altre els havia comprat al novembre, però fins ara no m'han arribat a causa del peculiar mètode d'enviament que vaig triar.

I acabo amb una compra per a la Xbox One que feia temps que volia fer, però que ha estat ara perquè la vaig trobar a un preu molt bo.

És l'Injustice 2 en l'edició Legendary, amb tots els personatges addicionals inclosos, on destaquen en Hellboy i les Tortugues Ninja, convidats especials en aquest joc de lluita de l'Univers DC la primera part del qual ja tenia en Xbox 360 i que m'encanta.

I això ha estat tot. Ja veurem què em porten els Reis, però segur que permetrà una nova entrada d'aquesta secció.

Còmics i videojocs: Hellboy

Encara que no acostumo a fer-ho així, a l'univers Hellboy hi vaig entrar a través de la pel·lícula de 2004 dirigida per en Guillermo del Toro i protagonitzada per en Ron Perlman, en comptes d'haver-ne llegit algun còmic abans. 

De fet, confesso que mai no n'he llegit cap còmic, però n'he sentit parlar tan bé que fa un temps vaig adquirir el primer volum (de tres) de l'edició integral que en va llançar Norma Editorial fa poc, si bé el seu autor, en Mike Mignola, ha continuat la història. Ara és quan em posaré a gaudir del material original, el material base del qual parteix aquesta franquícia que, a més dels àlbums de còmic, inclou pel·lícules i, naturalment, videojocs.

El primer es va dir Hellboy: Dogs of the Night i va sortir el 2000 per a PC, sense gaire èxit, tot s'ha de dir. El fracàs comercial s'atribueix al relatiu desconeixement del personatge en aquella època —al cap i a la fi era un còmic independent— però sobretot a les mancances d'un joc que sortia després de 4 anys de desenvolupament, amb el que implica això pel que fa als gràfics. Els controls i els bugs no hi van ajudar.

En aquest vídeo d'exemple tampoc no s'acaba d'apreciar, però diverses coses devien haver anat malament si les notes més altes que trobo són de 60 sobre 100, i no són pas majoria. De fet, la majoria de les puntuacions és tremendament baixa, en molts casos inferior al 20 sobre 100. Terrible.

Sigui com sigui el 2004, i aprofitant que s'estrenava la pel·lícula d'imatge real que contribuiria enormement a la popularització del personatge entre les masses, el videojoc es va rellançar com a Hellboy: Asylum Seeker i es va convertir també a la Playstation, on tampoc no va tenir una rebuda gens bona en part perquè la conversió va heretar els problemes de l'original i els gràfics tampoc no estaven a l'alçada de la consola.

L'any 2008, i basat directament en la pel·lícula però amb 4 anys de retard, sortia el Hellboy: The Science of Evil per a Playstation 3, Xbox 360 i PSP. Se suposa que volia aprofitar que, el mateix any, s'estrenava als cinemes la seqüela del film, Hellboy II: The Golden Army.

Semblava una aposta segura, però encara que no amb la mateixa duresa que amb l'anterior títol de la saga, aquest videojoc també va suspendre segons la majoria d'anàlisis que es van publicar. Poques excepcions hi va haver en aquest sentit, però val a dir que la cosa es mou entre el 40 i el 50 sobre 100. Una lleugera millora que no amagava problemes greus en un altre sentit: la sensació general va ser que el joc era repetitiu, avorrit, una mica massa fàcil i, sobretot, indigne del personatge i el seu univers.

El cas és que aquell mateix 2008 els iPhone rebrien el petit joc Hellboy II: The Golden Army - Tooth Fairy Terror, aquest sí aprofitant sense complexos l'arribada de la segona pel·lícula. 

Tanmateix, pel que fa a videojocs en el sentit tradicional de la paraula, com podem veure n'hi ha hagut dos, de basats en Hellboy, i força dolents. Com dicta el costum a l'hora de fer videojocs basats en còmics, vaja.