Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Super Smash Bros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Super Smash Bros. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de juny del 2023

El personatge: Lakitu

A l'univers Mario, ara més mainstream que mai gràcies a la pel·lícula animada que se n'ha estrenat als cinemes, les tortugues antropomòrfiques -i inicialment unes que no ho eren- són un element tan conegut com entranyable, tot i que en Bowser també se suposa que pertany a l'espècie. 

Tanmateix, el màxim representant d'aquesta és el meu estimadíssim Koopa Troopa, en realitat un tipus de tortuga i no un personatge individual, com passa amb els Toad, però avui volia reivindicar un altre personatge que és clarament una tortuga, però prou diferent tant en aspecte com en rol com per tenir una entrada dedicada a ell.

Parlem d'en Lakitu, l'entranyable enemic d'en Mario i companyia que destaca per haver dut a terme diferents tasques al llarg de la saga, en alguns casos no pas d'enemic, sinó d'observador neutral i, fins i tot, d'aliat.

El vam veure debutar al Super Mario Bros., el 1985, volant damunt del seu núvol, des del qual ens enviava ous punxeguts que, quan tocaven el terra, esdevenien spinies, aquells enemics amb closca vermella punxeguda. Si el matàvem, però, ens deixava en pau, tot i que després reapareixia, o venien congèneres seus, segons com ho interpretem. 

Es podria dir que és el primer enemic francament molest del llegendari i revolucionari joc, perquè trobo que després els Germans Martell són molt més pesats i complicats.

En Lakitu repetiria la tasca al Super Mario Bros. 2 japonès -no apareixeria a l'occidental, atès que, com ja sabeu, és un reskin d'un altre joc i l'ambientació canvia del tot-, i el veuríem altre cop al Super Mario Bros. 3 i al Super Mario World, fent més o menys el mateix però amb alguns canvis en els seus patrons.


Al Super Mario Bros. 3, per exemple, pot llançar closques punxegudes verdes, que no eclosionen, sinó que roden per terra i si ens toquen ens fan mal. I al Super Mario World ens va seguint en comptes d'anar endavant i endarrere. També ens pot proporcionar ítems interessants, com veiem a la imatge, i un cop derrotat ens podem enfilar el seu núvol per accedir a zones inabastables d'una altra manera, cosa que es mantindria a la saga New Super Mario Bros. Per cert, al Super Mario World 2: Yoshi's Island hi apareixen amb més freqüència que mai.

Però a banda de tot això, en Lakitu també és conegut per altres tasques que ha dut a terme al llarg de la història d'en Mario, i una de les més recordades és la que veiem a continuació:

Aquesta entranyable tortuga és l'àrbitre de les curses de tota la saga Mario Kart, començant per la primera entrega, Super Mario Kart, de 1992 i per a la Super Nintendo. És el personatge que, amb el seu semàfor, ens indica quan podem arrencar, ens rescata quan caiem a l'aigua o al buit -i ens cobra unes monedes per fer-ho- i ens avisa quan anem contra direcció.

A partir del Mario Kart 7, de la Nintendo 3DS, també esdevé un personatge jugable, de manera que podem arribar a veure dos Lakitu en pantalla, s'entén que en aquest cas com a companys d'espècie, no és que sigui una duplicació del personatge. Suposo.

Un moment... l'any 1996 sortia al mercat el també revolucionari Super Mario 64, on es recuperava en Lakitu en una altra tasca, sempre damunt del seu núvol: era el càmera de la primera aventura tridimensional de la mascota de Nintendo. 

Però si llegim aquest text veurem una cosa que no s'havia vist fins llavors: es parla dels germans Lakitu, de manera que no és únic. Se suposa que hi ha el que veiem a la imatge, que ens explica com funciona la càmera, i el que és darrere d'en Mario, que no es veu excepte quan ens posem davant d'un mirall, mentre que qui parla en aquesta captura marxa just després de fer l'explicació. El cas és que, de tota manera, també apareixen Lakitus com a enemics, confirmant d'aquesta manera que són molts.

El nostre amic pescador tornaria a aparèixer al Super Mario Galaxy 2 (es va saltar el primer), els esmentats New Super Mario Bros. (tots quatre), el Super Mario Run de mòbils i l'entrega més recent, tot i que ja té uns anys, de les aventures plataformeres tridimensionals d'en Mario, a l'excel·lent Super Mario Odyssey, aparició que val la pena remarcar perquè no hi fa d'enemic, sinó que podem posseir-lo amb la gorra per pescar Cheep Cheeps! 

Ja hem vist que a banda dels jocs de plataformes d'en Mario és un personatge important a la saga Mario Kart, però també apareix en altres spin-offs de l'univers del lampista italoamericà, com per exemple fent de miniboss al Yoshi's Safari.

Al Tetris Attack, que també és un reskin però del Panel de pon japonès, en Lakitu fa les funcions de la fada Windy, i per tant és un aliat del protagonista. En qualsevol cas, és un habitual de les aventures del nostre estimat dinosaure, que té un bon grapat de videojocs en què el controlem a ell.

El veiem fent tasques d'assistència a la saga Mario Tennis, i altre cop fa d'enemic al Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars. 

En Lakitu té força presència també a la saga Mario Party, on habitualment explica a quin minijoc es jugarà, com funciona, rescatant els jugadors que han caigut d'alguna plataforma o fent, ell mateix, d'enemic.

Per altra banda, a la saga Smash Bros. se l'ha pogut veure movent-se per algun escenari, en forma de trofeu, enemic a la modalitat Smash Run de l'entrega de la Nintendo 3DS i, de manera més recent, en forma d'esperit al Super Smash Bros. Ultimate

No oblidem, tampoc, que surt en les diverses entregues de la saga d'RPG Paper Mario, atès que se situa a l'univers d'en Mario i, per tant, hi apareixen amics i enemics dels seus videojocs, a banda de personatges originals.

Això de ser àrbitre o assistent en esdeveniments esportius li encanta, a en Lakitu, i li va molt bé poder ser dalt d'un núvol. El veiem, per exemple, deixant anar el disc a l'hoquei o la pilota al bàsquet en jocs com el Mario Sports Mix o el Mario Slam Basketball, donar indicacions als golfistes de la saga Mario Golf, on també rescata pilotes de l'aigua, fer d'àrbitre a la saga Mario Baseball i també a la de Mario & Sonic, que és la dels Jocs Olímpics.

Tampoc no faré un llistat de tots els jocs on apareix, crec que ja n'hem tingut una bona mostra, però val la pena comentar que els cameos no li són estranys.

Un bon exemple el tenim al The Legend of Zelda: The Minish Cap, de la Game Boy Advance, on apareix com a enemic a la zona dels núvols del joc. També el trobem com a rival al Tetris DS, en un dels minijocs del WarioWare: Touched!, entre altres petites aparicions en diversos productes de Nintendo.

Segurament us esteu preguntant si en Lakitu té cames, i la resposta és que sí, com es pot comprovar als Mario Kart en què es pot controlar, i les té perfectament funcionals. Però també ho vam poder veure per primer cop quan, al Super Mario World, el matàvem i perdia el núvol, mentre que al Super Mario Bros. i al Super Mario Bros. 3 moria sense desenganxar-se del núvol.

Ja hem establert que en Lakitu és un personatge emblemàtic dels videojocs d'en Super Mario, i no ens hauria de sorprendre que també sortís als dibuixos animats que s'han fet de la franquícia, com per exemple el llargmetratge japonès de 1986 Super Mario Bros.: Peach-hime kyûshutsu daisakusen!, o als dibuixos estatunidencs de la mítica DIC Cartoons, però és d'aquests últims que vull mostrar una imatge perquè déu n'hi do, com el retrataven:

A mi em recorda més en Hans Moleman d'Els Simpson que una altra cosa, però bé. La imatge correspon a The Super Mario Bros. Super Show!, i de cara a The Adventures of Super Mario Bros. 3 l'aspecte era més proper al dels videojocs, però ja se sap que en aquelles produccions els dissenys dels personatges de la franquícia eren, almenys mirats amb el prisma d'avui, força ridículs.

Hem repassat una mica la història d'en Lakitu, i val a dir que també el podem trobar en marxandatge com ara ninots de plàstic, de peluix o fins i tot rellotges amb alarma (amb el seu inseparable núvol i la canya de pescar, evidentment). Què li espera, a aquesta emblemàtica tortuga, en futurs videojocs?



dilluns, 31 de desembre del 2018

Compres: desembre de 2018

Aquest mes hi podria haver moltes compres, encara que hi compti els regals quan me'n fan, però com que a casa ara fem només Reis, hi ha una sèrie de videojocs que són comprats al desembre, però que rebré al gener i, per tant, serà llavors quan sortiran a l'entrada corresponent. 

Això no vol dir que desembre hagi estat un mes de sequera, però sí de certa tranquil·litat, encara que sigui enganyosa.


Comencem amb el llançament del mes, un èxit de Nintendo que fa que la Switch tingui, per fi, una entrega de la popularíssima saga Smash Bros. amb aquest Super Smash Bros. Ultimate.

Més gran que mai, jo he tingut la mala sort de rebre'l 13 dies després del llançament per culpa d'una cagada de Seur i Fnac per la qual no s'han disculpat adequadament, però al final el tinc i, com que he fet una sèrie de tripijocs pel mig, m'ha sortit a meitat de preu.


També per a la Switch he comprat, de seguida que ha sortit, l'Arcade Archives Donkey Kong Jr.

Igual que el seu predecessor, per complicades qüestions legals no s'havia tornat a veure en versió recreativa des del seu llançament, el 1982.


No ens movem de Nintendo, però sí de consola, i passem a la GameCube, per a la qual he pogut comprar a un preu acceptable per a mi, tot i que la caràtula té més senyals d'ús del que m'hauria agradat i del que es veia a l'anunci, l'F-Zero GX, al darrere del qual feia molt que anava.

Ha estat possible perquè he aprofitat que una cosina política que viu a Anglaterra, però que és d'aquí i havia de venir per Nadal, va acceptar rebre'l a casa seva i, així, he pogut pagar un enviament baix, altrament es disparava massa.


Amb el mateix sistema però per a la Xbox 360 he rebut per fi el Mega Drive Ultimate Collection, amb més de 40 títols clàssics recopilats de la Mega Drive, però també alguns de desbloquejables de Master System i recreativa.

Tant l'un com l'altre els havia comprat al novembre, però fins ara no m'han arribat a causa del peculiar mètode d'enviament que vaig triar.


I acabo amb una compra per a la Xbox One que feia temps que volia fer, però que ha estat ara perquè la vaig trobar a un preu molt bo.

És l'Injustice 2 en l'edició Legendary, amb tots els personatges addicionals inclosos, on destaquen en Hellboy i les Tortugues Ninja, convidats especials en aquest joc de lluita de l'Univers DC la primera part del qual ja tenia en Xbox 360 i que m'encanta.

I això ha estat tot. Ja veurem què em porten els Reis, però segur que permetrà una nova entrada d'aquesta secció.



dijous, 13 de juliol del 2017

Els jocs més venuts de la Wii U

Com segurament ja sabeu, l'any 2016 es va finalitzar la producció de la Wii U, una consola a la qual dedicaré alguna entrada espero que d'aquí a no gaire temps, però en resum podem dir que, malgrat un excel·lent catàleg, no va tenir gens de sort, i ben aviat Nintendo va concentrar els seus esforços en la seva successora, la Switch.

Doncs bé, l'entrada sobre els videojocs més venuts de la Wii U no l'he fet fins ara perquè el seu últim gran títol ha estat el The Legend of Zelda: Breath of the Wild, i estava esperant veure si s'acabava ficant al Top 5, per no fer una entrada que després quedés obsoleta. Finalment no ha estat així i els 5 títols més venuts s'han quedat com estaven, i són aquests:


Es van vendre només uns 14 milions d'unitats de la consola, i de totes aquestes persones 8,31 milions es van comprar el Mario Kart 8, que és un percentatge enorme, més de la meitat. Ens pot semblar que és una cosa ben normal, que qui té una Wii U tingui també aquest joc, i vist així podria semblar que el percentatge no és tan gran, però això no passa ni en els títols més venuts de la història, llevat que es tracti de jocs que venien al pack, que també n'hem vist molts casos.

Val a dir que un dels packs de la Wii U era amb aquest joc, sí, per exemple el que em vaig comprar jo, però de tota manera els números d'aquesta entrega són relativament espectaculars. La de la Wii, en canvi, va assolir gairebé 37 milions, però estem parlant d'una consola que van comprar 100 milions de persones. Veieu el percentatge de Mario Kart Wii per consola? Doncs això.



Llançat el 2014, era el primer Mario Kart amb gràfics en alta definició, el que tenia més personatges (36, comptant els descarregables de pagament) i en tots els sentits el millor de la llegendària saga. El fracàs comercial de la consola, però, li va impedir arribar a més gent, i això s'intenta solucionar ara amb el Mario Kart 8 Deluxe, la conversió a Switch d'aquest mateix 2017, que afegeix personatges i fa alguns canvis jugables.


El segon classificat és un joc que, tot i l'excel·lent acollida crítica i comercial, va tenir crítiques perquè, malgrat que era l'únic joc d'en Mario en 3D de la Wii U, no era ben bé el que esperaven els fans dels dos Super Mario Galaxy de la Wii.

L'aposta de Nintendo va ser aquest Super Mario 3D World (2013), seqüela del genial Super Mario 3D Land de la Nintendo 3DS i, per tant, fet amb el mateix estil que sí, que recorda el Super Mario Galaxy en alguns moments d'exploració semilliure, però que té un desenvolupament lineal.



Aquesta vegada la premissa canvia: la colla d'en Mario ha de rescatar una mena de fades segrestades per en Bowser, i això permet que un dels 4 personatges seleccionables -que permeten el multijugador de 4 persones- sigui la princesa Peach. De fet, més endavant es desbloqueja l'Estela, jugable per primer cop en un joc de plataformes (ja s'havia pogut controlar al Mario Kart Wii). Va tenir 5,80 milions de còpies venudes.


La saga New Super Mario Bros., que va començar a la Nintendo DS, pretenia recuperar la jugabilitat clàssica dels plataformes 2D d'en Mario i companyia, tot i que l'ombra dels primers Super Mario Bros. era allargada.



La quarta entrega d'aquesta saga, New Super Mario Bros. U (2012), va ser un dels jocs de llançament de la consola, se'l considera el millor dels quatre i afegia, al multijugador que també a la Wii era per a 4 persones, una cinquena plaça per a un jugador que afegís elements a l'escenari amb el GamePad i el llapis stylus. Va vendre 5,77 milions de còpies.


La quarta entrega de l'original saga de lluita Smash Bros. va arribar simultàniament a la Wii U i a la Nintendo 3DS (la versió que tinc), i a la consola de sobretaula es va anomenar Super Smash Bros. for Wii U. (2014)



Amb més personatges que mai (58, comptant els descarregables), i la introducció a la saga de DLC de pagament, tant en personatges com en escenaris, és un joc molt pensat per al multijugador, però amb campanya i modalitats per a un jugador per entretenir-nos durant moltes hores sense necessitat de connectar-nos a internet. Va vendre 5,20 milions de còpies i es dóna per fet que segurament sortirà també a la Switch, però de moment Nintendo no diu ni ase ni bèstia al respecte.


Finalment el Nintendo Land, el joc equivalent a la Wii U del que va ser el Wii Sports a la Wii, en el sentit que servia per a mostrar les capacitats de la consola i les seves característiques en general, a més de ser jugable de manera individual però estar dissenyat sobretot com a party game, és a dir joc per passar l'estona amb els amics.



En aquest cas trobo que és molt més atractiu que el Wii Sports, i a més basa els seus minijocs en franquícies clàssiques de Nintendo. Va vendre 5,17 milions de còpies, tot i que era un joc típic de pack de la consola, sobretot amb el model senzill, blanc i amb només 8GB de disc dur intern.

Han quedat fora del Top 5 títols honorables com l'Splatoon (4,80 milions) i el Super Mario Maker (3,95). L'esmentat The Legend of Zelda: Breath of the Wild ni es va acostar als 5 primers llocs de la llista, però tot i haver sortit amb la consola ja descontinuada i ser un dels títols de llançament de l'esperada Switch, 1,08 milions de còpies no està gens malament.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...