El personatge: Lakitu

A l'univers Mario, ara més mainstream que mai gràcies a la pel·lícula animada que se n'ha estrenat als cinemes, les tortugues antropomòrfiques -i inicialment unes que no ho eren- són un element tan conegut com entranyable, tot i que en Bowser també se suposa que pertany a l'espècie. 

Tanmateix, el màxim representant d'aquesta és el meu estimadíssim Koopa Troopa, en realitat un tipus de tortuga i no un personatge individual, com passa amb els Toad, però avui volia reivindicar un altre personatge que és clarament una tortuga, però prou diferent tant en aspecte com en rol com per tenir una entrada dedicada a ell.

Parlem d'en Lakitu, l'entranyable enemic d'en Mario i companyia que destaca per haver dut a terme diferents tasques al llarg de la saga, en alguns casos no pas d'enemic, sinó d'observador neutral i, fins i tot, d'aliat.

El vam veure debutar al Super Mario Bros., el 1985, volant damunt del seu núvol, des del qual ens enviava ous punxeguts que, quan tocaven el terra, esdevenien spinies, aquells enemics amb closca vermella punxeguda. Si el matàvem, però, ens deixava en pau, tot i que després reapareixia, o venien congèneres seus, segons com ho interpretem. 

Es podria dir que és el primer enemic francament molest del llegendari i revolucionari joc, perquè trobo que després els Germans Martell són molt més pesats i complicats.

En Lakitu repetiria la tasca al Super Mario Bros. 2 japonès -no apareixeria a l'occidental, atès que, com ja sabeu, és un reskin d'un altre joc i l'ambientació canvia del tot-, i el veuríem altre cop al Super Mario Bros. 3 i al Super Mario World, fent més o menys el mateix però amb alguns canvis en els seus patrons.

Al Super Mario Bros. 3, per exemple, pot llançar closques punxegudes verdes, que no eclosionen, sinó que roden per terra i si ens toquen ens fan mal. I al Super Mario World ens va seguint en comptes d'anar endavant i endarrere. També ens pot proporcionar ítems interessants, com veiem a la imatge, i un cop derrotat ens podem enfilar el seu núvol per accedir a zones inabastables d'una altra manera, cosa que es mantindria a la saga New Super Mario Bros. Per cert, al Super Mario World 2: Yoshi's Island hi apareixen amb més freqüència que mai.

Però a banda de tot això, en Lakitu també és conegut per altres tasques que ha dut a terme al llarg de la història d'en Mario, i una de les més recordades és la que veiem a continuació:

Aquesta entranyable tortuga és l'àrbitre de les curses de tota la saga Mario Kart, començant per la primera entrega, Super Mario Kart, de 1992 i per a la Super Nintendo. És el personatge que, amb el seu semàfor, ens indica quan podem arrencar, ens rescata quan caiem a l'aigua o al buit -i ens cobra unes monedes per fer-ho- i ens avisa quan anem contra direcció.

A partir del Mario Kart 7, de la Nintendo 3DS, també esdevé un personatge jugable, de manera que podem arribar a veure dos Lakitu en pantalla, s'entén que en aquest cas com a companys d'espècie, no és que sigui una duplicació del personatge. Suposo.

Un moment... l'any 1996 sortia al mercat el també revolucionari Super Mario 64, on es recuperava en Lakitu en una altra tasca, sempre damunt del seu núvol: era el càmera de la primera aventura tridimensional de la mascota de Nintendo. 

Però si llegim aquest text veurem una cosa que no s'havia vist fins llavors: es parla dels germans Lakitu, de manera que no és únic. Se suposa que hi ha el que veiem a la imatge, que ens explica com funciona la càmera, i el que és darrere d'en Mario, que no es veu excepte quan ens posem davant d'un mirall, mentre que qui parla en aquesta captura marxa just després de fer l'explicació. El cas és que, de tota manera, també apareixen Lakitus com a enemics, confirmant d'aquesta manera que són molts.

El nostre amic pescador tornaria a aparèixer al Super Mario Galaxy 2 (es va saltar el primer), els esmentats New Super Mario Bros. (tots quatre), el Super Mario Run de mòbils i l'entrega més recent, tot i que ja té uns anys, de les aventures plataformeres tridimensionals d'en Mario, a l'excel·lent Super Mario Odyssey, aparició que val la pena remarcar perquè no hi fa d'enemic, sinó que podem posseir-lo amb la gorra per pescar Cheep Cheeps! 

Ja hem vist que a banda dels jocs de plataformes d'en Mario és un personatge important a la saga Mario Kart, però també apareix en altres spin-offs de l'univers del lampista italoamericà, com per exemple fent de miniboss al Yoshi's Safari.

Al Tetris Attack, que també és un reskin però del Panel de pon japonès, en Lakitu fa les funcions de la fada Windy, i per tant és un aliat del protagonista. En qualsevol cas, és un habitual de les aventures del nostre estimat dinosaure, que té un bon grapat de videojocs en què el controlem a ell.

El veiem fent tasques d'assistència a la saga Mario Tennis, i altre cop fa d'enemic al Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars. 

En Lakitu té força presència també a la saga Mario Party, on habitualment explica a quin minijoc es jugarà, com funciona, rescatant els jugadors que han caigut d'alguna plataforma o fent, ell mateix, d'enemic.

Per altra banda, a la saga Smash Bros. se l'ha pogut veure movent-se per algun escenari, en forma de trofeu, enemic a la modalitat Smash Run de l'entrega de la Nintendo 3DS i, de manera més recent, en forma d'esperit al Super Smash Bros. Ultimate. 

No oblidem, tampoc, que surt en les diverses entregues de la saga d'RPG Paper Mario, atès que se situa a l'univers d'en Mario i, per tant, hi apareixen amics i enemics dels seus videojocs, a banda de personatges originals.

Això de ser àrbitre o assistent en esdeveniments esportius li encanta, a en Lakitu, i li va molt bé poder ser dalt d'un núvol. El veiem, per exemple, deixant anar el disc a l'hoquei o la pilota al bàsquet en jocs com el Mario Sports Mix o el Mario Slam Basketball, donar indicacions als golfistes de la saga Mario Golf, on també rescata pilotes de l'aigua, fer d'àrbitre a la saga Mario Baseball i també a la de Mario & Sonic, que és la dels Jocs Olímpics.

Tampoc no faré un llistat de tots els jocs on apareix, crec que ja n'hem tingut una bona mostra, però val la pena comentar que els cameos no li són estranys.

Un bon exemple el tenim al The Legend of Zelda: The Minish Cap, de la Game Boy Advance, on apareix com a enemic a la zona dels núvols del joc. També el trobem com a rival al Tetris DS, en un dels minijocs del WarioWare: Touched!, entre altres petites aparicions en diversos productes de Nintendo.

Segurament us esteu preguntant si en Lakitu té cames, i la resposta és que sí, com es pot comprovar als Mario Kart en què es pot controlar, i les té perfectament funcionals. Però també ho vam poder veure per primer cop quan, al Super Mario World, el matàvem i perdia el núvol, mentre que al Super Mario Bros. i al Super Mario Bros. 3 moria sense desenganxar-se del núvol.

Ja hem establert que en Lakitu és un personatge emblemàtic dels videojocs d'en Super Mario, i no ens hauria de sorprendre que també sortís als dibuixos animats que s'han fet de la franquícia, com per exemple el llargmetratge japonès de 1986 Super Mario Bros.: Peach-hime kyûshutsu daisakusen!, o als dibuixos estatunidencs de la mítica DIC Cartoons, però és d'aquests últims que vull mostrar una imatge perquè déu n'hi do, com el retrataven:

A mi em recorda més en Hans Moleman d'Els Simpson que una altra cosa, però bé. La imatge correspon a The Super Mario Bros. Super Show!, i de cara a The Adventures of Super Mario Bros. 3 l'aspecte era més proper al dels videojocs, però ja se sap que en aquelles produccions els dissenys dels personatges de la franquícia eren, almenys mirats amb el prisma d'avui, força ridículs.

Hem repassat una mica la història d'en Lakitu, i val a dir que també el podem trobar en marxandatge com ara ninots de plàstic, de peluix o fins i tot rellotges amb alarma (amb el seu inseparable núvol i la canya de pescar, evidentment). Què li espera, a aquesta emblemàtica tortuga, en futurs videojocs?

El personatge: Waluigi

Fa poc, parlant amb els companys de Retroscroll sobre l'origen del nom d'en Waluigi, em vaig adonar que podia ser interessant dedicar-li una entrada d'aquesta secció en què homenatjo personatges de la història dels videojocs, però que apareix al blog de manera molt esporàdica.

M'agrada més quan es tracta de personatges no tan coneguts, o secundaris de franquícies populars, com va ser el cas d'en Sabreman, el pingüí de Konami o la Pauline. De fet, m'agradaria que la secció sortís més sovint i orientar-la d'aquesta manera, al capdavall els grans personatges ja han tingut la seva entrada. Doncs bé, avui trobo que és un d'aquells casos.

En Waluigi -no és cap secret- va néixer, és evident, inspirat per en Wario. Si la "versió malvada" d'en Mario tenia un nom que sortia de girar la inicial del nom del lampista italoamericà, tard o d'hora n'havia de sortir una d'en Luigi, però... què podien fer amb una ela? La van posar a l'inrevés a la gorra del personatge, sí, però això no es va reflectir en el nom.

Tirem una mica enrere, perquè cal explicar l'origen de tot això. I és ben senzill: en japonès "warui" és "dolent", i el que es va fer amb en Wario va ser agafar "Mario" i barrejar-ho amb "warui", de manera que va quedar "Wario", una mica agafat pels pèls. En el cas del personatge que avui ens ocupa funciona pitjor des del punt de vista occidental, però en japonès, tot i que una ela a l'inrevés no sembla una ve doble, el nom funciona millor que en el cas d'en Mario, i és que "warui" més "Luigi" connecta més bé i queda "Waluigi", atès que en japonès no es fa distinció entre les nostres erra i ela a l'hora de pronunciar-les, i queda una mena d'erra suau -i no l'odiosament tòpica ela atribuïda als asiàtics en general-. Per cert, canviant l'ordre de les síl·labes surt "ijiwaru", que significa "cruel".

En Waluigi no té una història tan llarga com altres personatges de l'univers Mario, però els seus orígens es remunten unes quantes consoles de Nintendo enrere: va debutar al Mario Tennis, de 2000 i per a la Nintendo 64. 

Durant el desenvolupament d'aquell joc es van trobar amb la necessitat de trobar una parella de dobles per al veterà Wario, i se'ls va acudir que podia ser el rival d'en Luigi, tal com en Wario ho era d'en Mario. I, de la mateixa manera que en Wario exagerava la qualitat de rodanxó d'en Mario, en Waluigi tenia una constitució més alta i prima que la d'en Luigi, i força angulosa. 

Com a curiositat, ens explica la Super Mario Wiki que es van plantejar fer una rival per a la Peach amb el mateix estil, però el mateix Shigeru Miyamoto, el pare d'en Mario, la va desaprovar.



El rival d'en Luigi continuaria sortint a la saga Mario Tennis, on va debutar, i el mateix 2000 en què el vam poder veure per primera vegada es va afegir a la plantilla del Mario Party 3, una altra saga on es va quedar i ha sortit sempre des de llavors, excepte en el Mario Party Advance.

A la Game Boy Advance també se'l va poder veure als jocs Boxing i Rain Shower del Game & Watch Gallery 4 (2002), i va començar a jugar a golf al Mario Golf: Toadstool Tour, de la Gamecube (2003), i va repetir al Mario Golf: Advance Tour (Game Boy Advance, 2004) i al Mario Golf: World Tour (Nintendo 3DS, 2014).



No podia faltar a la saga Mario Kart, on es va estrenar amb el Mario Kart: Double Dash!! (Gamecube, 2003), i l'hem pogut veure en totes les entregues posteriors de la franquícia, excepte el Mario Kart 7 i el Mario Kart Arcade GP.

A la saga on sí que surt en totes les entregues, tot i que era fàcil havent-n'hi només dues, és a la dels jocs de beisbol d'en Mario, que són el Mario Superstar Baseball (Gamecube, 2005) i el Mario Super Sluggers (Wii, 2008, inèdit a Europa). 



Té més mèrit, potser, que hagi sortit a tota la saga dels Jocs Olímpics d'en Mario i en Sonic, formada per 5 jocs que han passat, segons l'entrega, per la Wii, la Nintendo DS, la Nintendo 3DS i la Wii U. Al vídeo, imatges de la prova de ping-pong del primer, Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii, 2009).

Se l'ha vist també jugar a futbol al Super Mario Strikers (Gamecube, 2005) i el Mario Strikers Charged Football (Wii, 2007), a bàsquet al Mario Slam Basketball (Nintendo DS, 2006) i a diversos esports al Mario Sports Mix (Wii, 2010) i al Mario Sports Superstars (Nintendo 3DS, 2017).

La Super Mario Wiki, d'acord amb diverses fonts com ara les explicacions donades en alguns videojocs, ens el descriu com un paio amargat, mal perdedor -i sortint en tants títols de caràcter competitiu és quelcom que es nota molt-, envejós, autocompassiu i amb una baixíssima autoestima, i el que més desitja és destacar, ser popular i tenir el seu moment de glòria, encara que sigui perquè són els altres els que fallen.

De tota manera és evident que no és un inútil, perquè si no no tindria sentit controlar-lo en aquesta mena de jocs. Salta, colpeja amb punys i peus i té característiques pròpies en sagues com Mario Kart o Mario Tennis, com les tenen també els altres personatges, que el fan més fort en alguns punts i més feble en d'altres. En general, la llargada de les seves cames fa que en alguns videojocs sigui un bon saltador, i també hi té força a l'hora de clavar cops de peu.

Pel que fa a la relació amb els altres personatges, sens dubte marcada per la seva personalitat, resulta que no té amics, llevat d'en Wario, amb qui en realitat el que té és una aliança, amb els seus estires i arronses, perquè no és que el rival d'en Mario el tracti gaire bé, de vegades.

Amb en Luigi, repetint l'esquema d'en Wario amb en Mario, hi té una gran rivalitat, desfogada -o no, segons els resultats- en tots aquests títols competitius, però té la batalla perduda pel que fa a l'àmbit sentimental: sembla que també està enamorat de la Daisy, però aquesta no li fa gens de cas i, de fet, el menysprea. Ja se sap que en Luigi i la Daisy són parella, o si més no tot hi apunta.

L'aparició d'en Waluigi als videojocs, malauradament, es limita a les sagues esmentades, perquè a diferència d'en Wario no té cap títol de plataformes on el puguem controlar, ni ha estat mai protagonista.

Tanmateix, tampoc no es pot dir que sigui un personatge amb poques presències, i se l'ha homenatjat a bastament en diversos títols on no surt com a tal. Per exemple, al Super Mario Odyssey (Switch, 2017) en forma de roba que pot dur en Mario, també amb la roba en un pack del Minecraft de la Wii U i la Switch o en un dels conills del Mario + Rabbids Kingdom Battle (Switch, 2017).

Personalment, repassant-ne la història, m'ha fet una mica de llàstima, i em proposo controlar-lo la propera vegada que jugui a un joc on se'l pot seleccionar. El vull reivindicar.

El personatge: Toad

Ara que feia temps que no dedicava una entrada a un personatge icònic del món dels videojocs he decidit que aquest cop és el torn d'un que no és pas protagonista, ni un dels 5 personatges més populars d'aquest mitjà d'entreteniment (si n'agafem 10 potser sí), però sí que és una de les figures més recognoscibles del sector i, sens dubte, es mereix un homenatge.

Parlo d'en Toad, un simpàtic personatge que no podem evitar associar amb els jocs d'en Mario i amb Nintendo en general. De fet, la seva primera aparició es va produir al Super Mario Bros. (1985), on cada cop que derrotem en Bowser apareix —més gran que en Mario i en Luigi, per cert— dient que la princesa, en realitat, és en un altre castell.

És evident, i així ho assegura el seu creador, en Shigeru Miyamoto, que l'aspecte d'en Toad s'inspira en el dels bolets, que tan importants són als videojocs de la franquícia, però no només això, sinó que no hi ha un únic Toad: els Toads (nom occidental, al Japó és Kinopio) són una raça, els habitants del Regne Xampinyó, governat per la Princesa Peach. I en Bowser els transforma gairebé tots en les canyeries, els blocs i les monedes que omplen les pantalles de les aventures del lampista italoamericà i el seu germà.

En realitat, però, ha estat sempre un personatge principalment no jugable, amb tasques d'assistència com ara donar informació, proporcionar objectes i vides, presentar concursos i competicions, fer d'àrbitre o de punt de desar la partida. Ara bé, no han estat poques les ocasions en què se l'ha pogut controlar, com ara al Super Mario Bros. 2 (1988), que com ja vaig explicar no és l'autèntic Super Mario Bros. 2, però sí que va marcar aquesta fita i va fer diverses aportacions a l'univers Mario que s'hi han quedat per sempre.  

En Toad tindria el seu primer paper de protagonista absolut al Wario's Woods, aparegut el 1994 per a NES (al vídeo) i Super Nintendo, tot i que com podeu veure no és un títol del gènere de les plataformes. I trigaria a repetir, però ja ho veurem després.

Pel que fa als jocs que sí que són de plataformes, una altra de les seves aparicions destacades és la que fa al New Super Mario Bros. Wii (2009), de la Wii, però no amb l'aspecte amb què estem acostumats a veure'l, tant a ell com els seus congèneres clònics.

En aquell joc, per primera vegada, fins a 4 jugadors humans poden dur cadascun un personatge, i entre els seleccionables hi ha el Toad blau i el groc, l'aspecte dels quals s'altera, lògicament, quan agafen segons quins objectes. El mateix passaria al New Super Mario Bros. U (2012), per a la Wii U.

A la mateixa consola el recuperaríem, en la forma de Captain Toad amb què se l'arriba a veure al Super Mario Galaxy, al títol Super Mario 3D World (2013), fet destacable perquè ha generat un spin-off que ha d'arribar enguany per a la consola de sobretaula més recent de Nintendo amb el nom de Captain Toad: Treasure Tracker.

Hem esmentat les principals aparicions jugables del personatge en videojocs de plataformes o allà on fos protagonista, però també se'l pot controlar breument al Mario & Luigi: Superstar Saga (Gameboy Advance, 2003) i en alguns minijocs. I, és clar, també tenim desenes i desenes de jocs on assumeix diverses funcions encara que no el puguem controlar, i un fotimer d'aparicions estel·lars i/o en forma de cameo en títols tant de la franquícia Mario com en d'altres jocs de la casa.

En Toad (o els Toad) també el trobem en videojocs que no són de plataformes, com ara els esportius, els Mario Party o els d'en Mario i en Sonic als Jocs Olímpics, i no sempre hi és en forma jugable (als Smash Bros., per exemple, fa de "moviment especial" de la Peach, als primers Mario Party només feia de presentador i només és jugable als dos primers Mario Tennis), però un dels productes derivats del llegendari Super Mario Bros on més destaca aquest personatge és la saga Mario Kart, on el veiem i el podem escollir com a pilot en totes les entregues, que sempre tenen també alguns circuits dedicats a la seva imatge.

Igual que als altres videojocs on apareix, no és un dels més potents, en absolut. En Toad és un personatge entranyable, simpàtic i un gran aliat, que s'amoïna per la Princesa Peach, però també és poruc i té un cos no gaire apte per a l'acció. És més aviat un símbol, un representant del seu poble, un ajudant valuós i un ésser estimat (o odiat, vés a saber) pels videojugadors, que no pas un protagonista nat. 

Aquí tenim un altre exemple de la possibilitat de controlar-lo en un títol no de plataformes. En aquest cas és el Mario Smash Football (Gamecube, 2005), també conegut com a Super Mario Strikers, que tindria una seqüela amb el Mario Strikers Charged Football (Wii, 2007), on podem portar en Toad com a membre dels equips, fer que xuti i passi la pilota, però en canvi no és el líder de cap dels conjunts que hi apareixen.

Tanmateix és un personatge important dins l'univers Mario, i com a tal apareix en moltes de les adaptacions de la franquícia en d'altres formats, com ara els còmics o els diversos dibuixos animats protagonitzats pels germans lampistes. Naturalment, el podem veure també en tota mena de marxandatge.

Ja hem vist que, tècnicament, no és un únic personatge, o que segurament no totes les vegades que el veiem es tracta del mateix Toad, o que n'hi ha moltíssims d'iguals. I hem vist també que n'hi ha variants amb altres colors i indumentàries, però encara que no sigui estrictament el Toad que coneixem hem de veure dos casos especials que, de fet, són personatges diferents, començant per la Toadette, la germana d'en Toad.

Aquesta versió femenina d'en Toad va debutar al Mario Kart: Double Dash!! (Gamecube, 2003) acompanyant el nostre homenatjat com a personatge assistent, i des de llavors ha tingut diverses aparicions als videojocs de la colla, principalment en papers auxiliars i fent cameos, com en Toad, però amb algun cas també jugable, sobretot en alguns dels Mario Kart, alguns Mario Party o els dos jocs de beisbol d'en Mario que han sortit fins ara amb aquests personatges, Mario Superstar Baseball per a la GameCube i Mario Super Sluggers per a la Wii, el segon inèdit a Europa.  

L'altra "variant" destacable, perquè com deia és un personatge diferent, és en Toadsworth o Mestre Kinopio, una mena de Gran Barrufet que és el referent ancià dels Toads i que va debutar al Super Mario Sunshine (GameCube, 2002). Des de llavors, sobretot ha tingut papers auxiliars i un parell d'aparicions jugables, que són les dels videojocs de beisbol que esmentava més amunt.

Es podria dir que en Toad és el clàssic personatge secundari, però això no vol dir que sigui poc important. De fet, que tothom el conegui o com a mínim l'associï a l'univers Mario és precisament perquè per mèrits propis ha esdevingut un personatge molt important a la història dels videojocs.