Les primeres protagonistes femenines de la història dels videojocs

Els personatges femenins, tant als videojocs com en qualsevol altre mitjà d'entreteniment, encara han de fer un camí més llarg cap a la igualtat de gènere que no pas les dones del món real, que ja és dir.

Tradicionalment han estat personatges estereotípics: princeses en perill, lluitadores amb menys roba que els seus rivals masculins o, en el millor dels casos, secundàries amb funcions de recolzament.

S'ha avançat força, és veritat, i actualment tenim força exemples de protagonistes femenines tant sexualitzades com no, o d'altres com la Lara Croft, que abans ho estaven i ara estan dissenyades d'una manera més adequada. 

Feta aquesta introducció, el que em proposava era saber quina havia estat la primera protagonista de la història dels videojocs.

I va ser la Lady Bug, del joc del mateix nom, que va arribar a les recreatives l'octubre de 1981 inspirant-se força en el Pac-man.

Curiosament, la primera que va gaudir de popularitat va ser la Ms. Pac-man, de desembre de 1981, que en el fons era la feminització d'en Pac-man, el mític personatge nascut l'any anterior.

Que el seu nom fos una referència impossible d'ignorar al que podríem deduir que era el seu marit no ofereix precisament la imatge de personatge femení independent i tot plegat, però. La il·lustració de la recreativa original, tampoc.

Però el que hem vist fins ara no eren personatges humans. El primer exemple que n'he trobat, tot i que a les descripcions sempre diu que és "un dels primers" pertanyents a la nostra espècie, va ser aquest altre:

Girl's Garden com a mínim va ser un dels pioners en aquest sentit, a més del primer joc d'en Yûji Naka, el pare den Sonic.

La protagonista d'aquest joc de 1984 per a la SG-1000 es deia Papri i havia d'evitar que el seu xicot se n'anés amb una altra noia tot recollint les flors d'un jardí. En fi.

Al Ninja Princess, un altre de Sega, de 1985 i per a recreatives, teníem una hàbil kunoichi com a protagonista. 

Això ja és més el que buscàvem, i segurament hi té alguna cosa que el joc fos dissenyat per la senyora Rieko Kodama (Phantasy Star). Per desgràcia, és més coneguda la versió per a Master System, anomenada The Ninja i amb un paio com a protagonista.

Podem esmentar exemples posteriors de protagonistes femenines allò que en diuen "empoderades" -cosa que odio perquè és un calc de l'anglès-, com la Toby "Kissy" Masuyo del Baraduke o la Samus Aran de Metroid, però més o menys ja hem vist diverses pioneres i les seves característiques.

Com deia al principi, queda molta feina per fer i encara hi ha molts personatges femenins poderosos i independents, però alhora estereotipats. Vull pensar que ara que la igualtat de gènere és un tema molt més important i debatut els videojocs també acceleraran en aquest sentit.

Jocs de la meva infantesa: Especial Ninges (MSX)

Us he parlat algunes vegades dels meus disquets plens de jocs de l'MSX. Quan era petit era així com me'ls passaven, tots en disquets, i per tant pirates. Però no tenia cap altra manera d'aconseguir-los, i de fet actualment comprar-ne d'originals tampoc no és a l'abast de qualsevol butxaca. Doncs bé, cada cop que el meu pare venia a casa amb un nou disquet, que era un esdeveniment de periodicitat irregular, em feia una il·lusió tremenda. Un dels disquets venia ple de jocs de ninges, i avui el que faré serà comentar els que més m'agradaven. Comencem:

Aquest, el vídel qual he pujat jo de l'emulador perquè no hi era, és el Ninja Kage (Hudson Soft, 1984), que era divertit però tenia la limitació del tipus de moviment, sempre igual: portem el ninja en pantalles de moviment horitzontal, algunes fins i tot estàtiques, i anem disparant als enemics que apareixen per dalt. Això sí, les pantalles com a mínim són variades. Ara veurem el Ninja-kun: Majô no Bôken (Jaleco, 1984):

Aquest també l'he pujat jo. Existeix una versió per a la NES, tècnicament per sobre.

I el 1994 va sortir com a Super Ninja-kun a la Super Nintendo!

També té versió per a Nintendo el que veurem a continuació, que és el meu preferit, el Ninja Jajamaru-kun (Jaleco, 1986). Només de veure'n el vídeo em vénen unes ganes enormes de jugar-hi.

En aquest cas m'ha quedat amb el so molt baix, us en demano disculpes. I ara la versió de la Nintendo, novament superior però tampoc no tant, en aquest cas. 

Per acabar, el Ninja Princess (Sega, 1986), que tampoc no estava malament i que tenia el prestigi de ser un producte de Sega (i de fet fora del Japó es coneixia com a Sega Princess):

Aquest, però, té una història una mica més extensa: va aparèixer a les recreatives el 1985, i l'any següent, a banda del port de l'MSX, també va aparèixer a les consoles SG-1000 i Master System, totes dues de Sega, i en el cas de la Master amb el nom de The Ninja i canviant la protagonista per un home, així com un redisseny dels escenaris.

La versió de les recreatives...

La de la SG-1000, que és clavada, però clavada, a la versió de l'MSX, i de fet només podem saber que no és la mateixa perquè el logo de Sega del principi és diferent...

 

...I la de la Master System, que jo personalment trobo inferior. Doncs bé, aquí s'acaba el meu repàs dels jocs de ninges de la meva infantesa (alguns tenen preqüeles i seqüeles, però jo parlo dels que conec, i he posat el de la Super Nintendo només com a curiositat), amb un format que fins ara no havia fet servir en aquesta secció, però és que ha estat començar a buscar informació d'un d'ells i adonar-me que podia parlar perfectament de tots.