Exclusius de recreativa: Flashgal

Ara que fa temps que m'interessen molt els beat'em ups vaig descobrint coses que no coneixia, a més de jugar per primer cop a títols llegendaris. El joc que porto avui a la secció d'exclusius de recreativa no seria del segon grup, més aviat al contrari, perquè en no haver-se portat mai a cap consola, ni haver-se recopilat o rellançat enlloc, és molt desconegut, i per tant és del primer cas, el dels descobriments de jocs.

Però bé, precisament per això vull parlar-ne aquí, en aquesta secció pensada per fer una mica de llum a aquells videojocs que es van quedar als salons arcade, de manera merescuda o no.

Flashgal és un títol de Kyugo -que també hi va posar el moble- publicat per Sega el 1985, i pertany a un gènere que va començar l'any 1984 amb el Kung-Fu Master, amb el Renegade / Nekketsu Kôha Kunio-kun (1986) i el Double Dragon (1987) com a exponents que en van establir unes característiques que farien de fonaments per a desenes de títols posteriors, de manera que estem davant d'un dels primers beat'em ups, encara que sigui en 2D, sense cap mena de profunditat, cosa que per a algunes persones el descartaria com a tal.

Probablement la primera cosa que crida l'atenció és que sembla que la seva protagonista sigui la Wonder Woman, la llegendària superheroïna de DC Comics, i tot i que el flyer compartit més amunt provi de dissimular-ho canviant-li el color dels cabells, l'sprite en si -i la marquesina de la versió estatunidenca- la mostra com a morena, així que podria ser. No s'hi fa referència. Homenatge? Plagi sense llicència? Llicència perduda en algun punt del procés? No he trobat informació que permeti aclarir-ho.

El que sí que podem dir és que es tracta d'un dels primers personatges femenins en un beat'em up, cosa que li dona un caràcter històric. A banda d'això, i com a ingredient menys important, tenim un scroll automàtic durant gairebé tota la pantalla que no és gaire habitual en el gènere.

El joc consisteix a anar superant pantalles en què hem d'arribar al final després de vèncer tots els enemics, com correspon a aquesta mena de jocs, però potser el que el desqualificaria com a beat'em up és que algunes pantalles ens fan conduir vehicles, com una moto, un helicòpter o una moto d'aigua, i en d'altres fem servir armes, com ara una katana o una pistola amb munició infinita que només podem trobar en un punt concret del joc. De tota manera, al capdavall continua tractant-se de derrotar els enemics.

Aquests, per cert, no són tan repetitius com es podria esperar del gènere i d'un dels seus exemples més primerencs: hi ha mafiosos amb trajo, gossos, ninges, micos, uns submarinistes voladors (sí), ocells robot, samurais, pneumàtics que roden o boten, uns robots estranys, experts en arts marcials, galls dindi o uns paios ben lletjos i bronzejats en banyador.

Sí que té, però, coses força repetitives: l'enemic del final de pantalla sempre és un mafiós calb i amb ulleres de sol acompanyat de dos esbirros -a les pantalles on sí que hi ha enemic final-, i tot i la diversitat d'enemics i escenaris, al tram final es repeteixen, tot augmentant la dificultat del joc i el nombre d'enemics simultanis. 

Pel que fa al sistema de vida, la protagonista del Flashgal, que suposo que es diu així, Flashgal, té una barra de poder que es va buidant a mesura que rep cops però també amb el pas del temps. Per sort, derrotar enemics ens la va reomplint, així que haurem de vigilar perquè els encerts compensin els errors. 

El so, si heu mirat el vídeo, recorda molt el de la Master System, però malauradament, perquè tot i les seves mancances sembla que ha de ser divertit, és un joc que no es va arribar a portar, com deia més amunt i justifica l'entrada, a cap sistema domèstic. Tampoc ha estat dels escollits per reaparèixer en cap mena de col·lecció de Sega. Llàstima.

Les primeres protagonistes femenines de la història dels videojocs

Els personatges femenins, tant als videojocs com en qualsevol altre mitjà d'entreteniment, encara han de fer un camí més llarg cap a la igualtat de gènere que no pas les dones del món real, que ja és dir.

Tradicionalment han estat personatges estereotípics: princeses en perill, lluitadores amb menys roba que els seus rivals masculins o, en el millor dels casos, secundàries amb funcions de recolzament.

S'ha avançat força, és veritat, i actualment tenim força exemples de protagonistes femenines tant sexualitzades com no, o d'altres com la Lara Croft, que abans ho estaven i ara estan dissenyades d'una manera més adequada. 

Feta aquesta introducció, el que em proposava era saber quina havia estat la primera protagonista de la història dels videojocs.

I va ser la Lady Bug, del joc del mateix nom, que va arribar a les recreatives l'octubre de 1981 inspirant-se força en el Pac-man.

Curiosament, la primera que va gaudir de popularitat va ser la Ms. Pac-man, de desembre de 1981, que en el fons era la feminització d'en Pac-man, el mític personatge nascut l'any anterior.

Que el seu nom fos una referència impossible d'ignorar al que podríem deduir que era el seu marit no ofereix precisament la imatge de personatge femení independent i tot plegat, però. La il·lustració de la recreativa original, tampoc.

Però el que hem vist fins ara no eren personatges humans. El primer exemple que n'he trobat, tot i que a les descripcions sempre diu que és "un dels primers" pertanyents a la nostra espècie, va ser aquest altre:

Girl's Garden com a mínim va ser un dels pioners en aquest sentit, a més del primer joc d'en Yûji Naka, el pare den Sonic.

La protagonista d'aquest joc de 1984 per a la SG-1000 es deia Papri i havia d'evitar que el seu xicot se n'anés amb una altra noia tot recollint les flors d'un jardí. En fi.

Al Ninja Princess, un altre de Sega, de 1985 i per a recreatives, teníem una hàbil kunoichi com a protagonista. 

Això ja és més el que buscàvem, i segurament hi té alguna cosa que el joc fos dissenyat per la senyora Rieko Kodama (Phantasy Star). Per desgràcia, és més coneguda la versió per a Master System, anomenada The Ninja i amb un paio com a protagonista.

Podem esmentar exemples posteriors de protagonistes femenines allò que en diuen "empoderades" -cosa que odio perquè és un calc de l'anglès-, com la Toby "Kissy" Masuyo del Baraduke o la Samus Aran de Metroid, però més o menys ja hem vist diverses pioneres i les seves característiques.

Com deia al principi, queda molta feina per fer i encara hi ha molts personatges femenins poderosos i independents, però alhora estereotipats. Vull pensar que ara que la igualtat de gènere és un tema molt més important i debatut els videojocs també acceleraran en aquest sentit.

Heroïnes dels videojocs

Avui és el Dia de la Dona (repetiré aquí per si de cas que considero sobrer afegir-hi "treballadora") i per primera vegada (i última, per motius evidents) els faré el meu propi homenatge tot repassant alguns dels personatges femenins més coneguts i/o importants de la història dels videojocs.

I si parlem de dones i videojocs hem de parlar necessàriament de la Lara Croft, una mena d'Indiana Jones femenina que protagonitza la franquícia Tomb Raider, que veurà aparèixer una nova entrega aquest 2012 en forma de rellançament i que, ja en vaig parlar a bastament, per desgràcia s'ha fet famosa per motius que no tenen a veure amb els seus jocs pròpiament dits.

De la Samus Aran en vaig parlar l'estiu passat, quan la saga que protagonitza, Metroid, va fer els 25 anys. Ja vaig dir llavors que és un dels primers personatges femenins de la història dels videojocs, s'entén que amb protagonisme propi i independent del seu sexe, ja que no és cap princeseta que calgui rescatar ni res de tot això.

La Chun-li és sense cap mena de dubte el personatge femení del gènere de la lluita més famós de tots els temps. Amb una primera aparició a l'Street Fighter II, de 1991, ha aparegut en gairebé tots els títols posteriors de la saga. I és un personatge que acostumo a triar quan jugo a qualsevol dels Street Fighter.

Una altra de Capcom, la Jill Valentine, present en uns quants Resident Evil i debutant al primer de tots, a més de ser un dels personatges lluitadors dels dos últims Marvel vs. Capcom.

També tenim la Bayonetta, la dona més recentment creada del repàs d'avui, protagonista del joc que duu el seu nom i que és una meravella de la que parlaré d'aquí a no gaire temps. És una bruixa amb una gran capacitat per a la lluita i una actitud altiva però que en el fons pot mostrar emocions humanes.

La senyora Pac-man (que també es podria haver anomenat Pacwoman) no és una dona, però sí un personatge femení, i és aquí perquè Ms. Pac-man era una seqüela no autoritzada del Pac-man original que va crear Midway i que després va adoptar Namco en veure l'enorme èxit sense precedents que havia tingut. I ara sí, passem a les "princesetes":

Aquesta és la Princesa Peach, la de l'Univers Mario, que es guanya un lloc en aquesta entrada per la seva popularitat però també per aquest joc, el Super Princess Peach de la Nintendo DS, en què la protagonista és ella i només ella, que ha de rescatar en Mario per una vegada. També la vam veure saltant al Super Mario Bros. 2 occidental. 

Acabem amb la Princesa Zelda, que dóna nom a la llegendària saga de RPG de Nintendo The Legend of Zelda, on ha tingut diverses encarnacions segons la línia temporal de cada entrega i que no és pas la protagonista (aquest seria en Link), però en canvi la podem controlar als jocs de lluita Super Smash Bros. Melee i Super Smash Bros. Brawl. 

Naturalment aquestes són les més destacades, però hi ha altres grans personatges femenins a la història dels videojocs, tant protagonistes com secundaris, i en gèneres que van des de les plataformes fins als RPG o l'acció, passant per la lluita, on en trobem més exemples. I si voleu veure com he tractat el dia d'avui a Cementiri de Pneumàtics esteu convidades i convidats a llegir-ho.