Què estàs buscant?

dilluns, 13 de setembre de 2021

Exclusius de recreativa: Flashgal

Ara que fa temps que m'interessen molt els beat'em ups vaig descobrint coses que no coneixia, a més de jugar per primer cop a títols llegendaris. El joc que porto avui a la secció d'exclusius de recreativa no seria del segon grup, més aviat al contrari, perquè en no haver-se portat mai a cap consola, ni haver-se recopilat o rellançat enlloc, és molt desconegut, i per tant és del primer cas, el dels descobriments de jocs.

Però bé, precisament per això vull parlar-ne aquí, en aquesta secció pensada per fer una mica de llum a aquells videojocs que es van quedar als salons arcade, de manera merescuda o no.

Flashgal és un títol de Kyugo -que també hi va posar el moble- publicat per Sega el 1985, i pertany a un gènere que va començar l'any 1984 amb el Kung-Fu Master, amb el Renegade / Nekketsu Kôha Kunio-kun (1986) i el Double Dragon (1987) com a exponents que en van establir unes característiques que farien de fonaments per a desenes de títols posteriors, de manera que estem davant d'un dels primers beat'em ups, encara que sigui en 2D, sense cap mena de profunditat, cosa que per a algunes persones el descartaria com a tal.

Probablement la primera cosa que crida l'atenció és que sembla que la seva protagonista sigui la Wonder Woman, la llegendària superheroïna de DC Comics, i tot i que el flyer compartit més amunt provi de dissimular-ho canviant-li el color dels cabells, l'sprite en si -i la marquesina de la versió estatunidenca- la mostra com a morena, així que podria ser. No s'hi fa referència. Homenatge? Plagi sense llicència? Llicència perduda en algun punt del procés? No he trobat informació que permeti aclarir-ho.

El que sí que podem dir és que es tracta del primer personatge femení en un beat'em up, cosa que li dona un caràcter històric. A banda d'això, i com a ingredient menys important, tenim un scroll automàtic durant gairebé tota la pantalla que no és gaire habitual en el gènere.

El joc consisteix a anar superant pantalles en què hem d'arribar al final després de vèncer tots els enemics, com correspon a aquesta mena de jocs, però potser el que el desqualificaria com a beat'em up és que algunes pantalles ens fan conduir vehicles, com una moto, un helicòpter o una moto d'aigua, i en d'altres fem servir armes, com ara una katana o una pistola amb munició infinita que només podem trobar en un punt concret del joc. De tota manera, al capdavall continua tractant-se de derrotar els enemics.

Aquests, per cert, no són tan repetitius com es podria esperar del gènere i d'un dels seus exemples més primerencs: hi ha mafiosos amb trajo, gossos, ninges, micos, uns submarinistes voladors (sí), ocells robot, samurais, pneumàtics que roden o boten, uns robots estranys, experts en arts marcials, galls dindi o uns paios ben lletjos i bronzejats en banyador.

Sí que té, però, coses força repetitives: l'enemic del final de pantalla sempre és un mafiós calb i amb ulleres de sol acompanyat de dos esbirros -a les pantalles on sí que hi ha enemic final-, i tot i la diversitat d'enemics i escenaris, al tram final es repeteixen, tot augmentant la dificultat del joc i el nombre d'enemics simultanis. 


Pel que fa al sistema de vida, la protagonista del Flashgal, que suposo que es diu així, Flashgal, té una barra de poder que es va buidant a mesura que rep cops però també amb el pas del temps. Per sort, derrotar enemics ens la va reomplint, així que haurem de vigilar perquè els encerts compensin els errors. 

El so, si heu mirat el vídeo, recorda molt el de la Master System, però malauradament, perquè tot i les seves mancances sembla que ha de ser divertit, és un joc que no es va arribar a portar, com deia més amunt i justifica l'entrada, a cap sistema domèstic. Tampoc ha estat dels escollits per reaparèixer en cap mena de col·lecció de Sega. Llàstima.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...