Presentació de la Switch 2: Les meves impressions

Quan llegiu això ja s'ha destapat un dels grans misteris els darrers anys pel que fa la revelació d'una nova consola. Em penso que poques vegades hi ha hagut tanta expectativa, o almenys tantes ganes de veure la substitució d'una consola que encara és viva i que ha sigut un èxit rotund, és ben curiós, però també és cert que, cada cop més, les xarxes socials i els mitjans especialitzats s'alimenten de rumors i filtracions, i després de tant de temps de parlar de la successora de la Switch, tard o d'hora havia d'arribar.

Fa poc, la pròpia Nintendo, segurament pressionada per tot plegat, en va fer un teaser, però va dir que li dedicaria un Direct sencer el 2 d'abril. Doncs bé, aquest dia ja ha passat, hem vist la Switch 2 i, igual que vaig fer fa una mica més de 8 anys amb la primera, vull compartir amb vosaltres les meves impressions al respecte. 

Doncs ja l'hem vist, aquest és l'aspecte de la Nintendo Switch 2, amb què la Gran N ha volgut, com deien tots els rumors i filtracions, capitalitzar l'èxit de la primera proposta híbrida (si no hi comptem la Wii U, experimental en aquest sentit) i així ho ha reflectit el seu nom.

Com també van anticipar els rumors i filtracions -producte també dels temps actuals, que per desgràcia no deixen gaire marge per a la sorpresa-, aquesta vegada els seus joy-con (anomenats "joy-con 2") s'acoblen a la consola de manera magnètica, cosa que hauria d'acabar amb els problemes de desacoblaments indesitjats de la primera Switch, i tenen funció de ratolí, que esperem que faciliti l'experiència de joc amb determinats títols que originalment venen de PC, per exemple, i que s'implementi de manera intel·ligent i amb sentit en els més innovadors. Tinc els meus dubtes sobre les conseqüències estètiques que tindrà per als botons, però, això de "fregar" els comandaments sobre una superfície, però espero que estigui contemplat.

Però no les confondrem pas, perquè la Switch 2 serà més gran que la 1, amb una pantalla de 7,9 polzades respecte a les 6,2 actuals, que ja estaven prou bé. Aquest primer model, perquè podem assumir que en el futur n'hi haurà més, tindrà una pantalla LCD amb una resolució de fins a 1080p, i permetrà un rendiment de fins a 120 fps, mentre que al dock, que també serà més gran i amb les cantonades superiors arrodonides, podrà oferir una resolució 4K als monitors que hi estiguin preparats.

Res d'això és sorprenent, més o menys s'esperava, però canvia força el joc, i és que títols potents que fins ara no arribaven a la consola de Nintendo, o que ho feien amb retalls més o menys evidents i, en el pitjor dels casos, un rendiment no gaire òptim, ara podran ser jugats de manera portàtil, cosa que personalment em sembla molt interessant perquè, per tal d'afrontar títols de llarga durada, per circumstàncies meves necessito que siguin en format portàtil, i ara se m'obre la possibilitat de jugar a la Switch 2 a un Elden Ring, un Final Fantasy VII Remake o un Cyberpunk 2077, títols confirmats durant aquest llarg Nintendo Direct, entre molts altres.

Una característica molt interessant, i que ja era hora que Nintendo adoptés, és que alguns videojocs permetran el multijugador local amb una sola còpia del joc, cosa que també vol dir que, gràcies a la retrocompatibilitat amb la primera Switch, serà possible que, per exemple, jo jugui amb la meva filla, un amb la Switch 2 (jo, és clar) i l'altre amb la Switch, sense haver de passar per la pantalla de la televisió.

 

També s'ha explicat la funció del misteriós botó C del nou joy-con dret: permet accedir al menú de xat ("chat" en anglès, d'aquí la inicial) de veu, una funció que permetrà una possibilitat que el públic va trobar a faltar amb la primera Switch, i és la de poder mantenir converses amb amics mentre es juga a un joc. Però en aquest cas també permetrà compartir pantalla, encara que s'estigui jugant a jocs diferents, com ens mostra l'anunci, amb les ja clàssiques sales d'estar enormes i uns jugadors de somriure permanent, joves i guais. Tot això es complementarà amb una càmera, que es vendrà per separat. 

 

Tant una cosa com l'altra són molt interessants i les celebro, però no crec que jo en faci gaire ús. En gairebé 8 anys puc comptar amb els dits de les mans (tampoc exageraré dient que només una mà) les vegades que he jugat online. Però la gent ho fa, així que benvinguda sigui la funció.

 

No ha estat cap sorpresa una cosa que els usuaris de la Switch han estat reclamant, gairebé exigint, des que va néixer el servei de videojocs clàssics del Nintendo Switch Online: l'arribada de part del catàleg de la GameCube al núvol retro de Nintendo.

 

Suposo que per potència s'ha esperat fins a l'arribada de la Switch 2, i ja des de la sortida hi haurà, en exclusiva per als subscriptors de l'expansion pack, jocs de la primera consola de disc de Nintendo. Això sí, té el "cognom" de "Nintendo Classics", que sospito que vol dir que no hi veurem gaires third-parties, com sí que passava amb les altres consoles emulades fins ara. A mi m'anirà bé per gaudir d'alguns títols que no he aconseguit comprar-me i que van massa cars, però els més típics ja els tinc en el format original, així que ja veurem quin ús en faig. Altre cop, la portabilitat podria ser clau en les meves decisions al respecte.

 

Pel que fa a coses que no m'agraden tant, la retrocompatibilitat està molt bé, però aquesta vegada Nintendo ha pres nota del que fa Sony i diversos dels seus jocs tindran versions millorades per a la Switch 2, anomenades Nintendo Switch 2 Edition, cosa que per altra banda és normal i comprensible, com també ho és que alguns dels jocs anunciats recentment per a la Switch seran intergeneracionals i sortiran per a totes dues consoles, com ara el Metroid Prime 4: Beyond. Els que ja els tinguin a la Switch, però, també podran millorar-los amb un pack de millora... de pagament. Encara no s'ha parlat del preu d'això, però sospito que no ens agradarà. De fet, penso que hauria de ser gratuït, com en molts casos a la PlayStation 5.

 

S'ha explicat que la consola tindrà un emmagatzematge intern de 256 GB, molt més que els 32 de la primera, cosa que està molt bé, però que per a ampliar-lo caldran unes targetes micro SD express, ja que la velocitat de lectura és superior. Si pensàvem aprofitar alguna targeta de la Switch actual a la segona, no podrà ser. L'emmagatzematge intern està força bé, però era el mínim que podien fer, perquè sembla que les targetes de joc no seran tan atractives com a la Switch, i en alguns casos funcionaran com un codi de descàrrega, cosa que no és diferent del que ja passava amb moltes edicions code in a box de la Switch. Al final, totes les companyies cauen en pràctiques anticonsumidor, però també val a dir que alguns títols són tan bèsties que hauria estat sorprenent que no calgués fer-ho així, a diferència dels esmentats codis en capsa de la Switch, en cap cas necessaris. 

 

Tampoc ha agradat el preu de la consola, 469,99 € sense cap joc, 509,99 € amb el Mario Kart World, l'esperada i espectacular nova entrega de la saga... en versió digital. Esperava que costés menys, però el que més mal m'ha fet és que no hi hagi un pack amb el joc en físic. I es diu que els jocs valdran prop de 90 €, cosa que és una salvatjada. Ja veurem de quina manera podem rebaixar-los una mica, això sí. Dies sense IVA, per exemple. Tot arribarà. 

 

M'havia fet el propòsit de comprar-la des del primer dia, però he de reconèixer que me l'esperava una mica més barata i que el preu dels jocs m'espanta. Caldrà veure si tot plegat ha estat un tret al peu o Nintendo repetirà l'èxit, al capdavall diu la tradició que, sense comptar les portàtils pures, els surt una consola bé de cada dues, cosa que és un mal presagi. 

 

També em queden preguntes sense resposta: s'ha presentat un nou comandament Pro, però els de la Switch funcionaran a la Switch 2? I els joy-cons de la primera es podran fer servir com a comandaments addicionals, tal com els de la Wii eren, de fet, els comandaments addicionals de la Wii U? Podrem tenir una Switch 2 i una Switch amb el mateix usuari i jugar als jocs que tenim a la màquina que ens convingui a cada moment o hi haurà algun procés innecessàriament pesat per fer-ho? I quan arribarà, el nou joc d'en Mario, tot i que també és tradició que no surti amb la consola?

 

En fi, ja s'anirà veient tot plegat amb el temps. Però si voleu veure tot això que he explicat -almenys les coses bones- en moviment, amb imatges de la consola en si, i encara no ho heu vist, aquí en teniu el tràiler general: 

 

 

Adéu a Satoru Iwata

Reconec que quan vaig llegir que el dia 11 de juliol s'havia mort en Satoru Iwata vaig pensar que, descansis en pau a banda, no era res més que el president d'una companyia importantíssima de cara coneguda, més o menys com un Bill Gates o un Steve Jobs (aquest últim també mort) però a una escala inferior. 

Però resulta que, si bé és una exageració afirmar coses com ara "se'n va una part de la nostra infantesa", el senyor Iwata havia fet coses importants abans de presidir la Gran N i, un cop convertit en el cap visible de la companyia, va prendre decisions que van ser cabdals per al futur d'aquesta.

El fet que dediqui una entrada al desaparegut president i executiu en cap (CEO) de Nintendo es deu a la popularitat que va adquirir gràcies a que era de la conya i li agradava sortir en presentacions i mostrar el jugador que duia dins. La seva figura anava més enllà del típic líder d'una companyia que, d'altra banda, com totes, es dedica al que es dedica amb la intenció d'obtenir-ne beneficis i prenent decisions de vegades equivocades i d'altres polèmiques, com hem pogut veure quan ha passat de criticar els DLC de pagament a adoptar-los amb força i fer-nos pagar morterades per coses que potser no valen tant.

Quedarà per sempre com una frase associada a ell la cita: "a la meva targeta de negocis sóc el president d'una companyia. Al meu cap, un programador de videojocs. Però, al meu cor, sóc un jugador".

Nascut el 1959 a Sapporo, la capital de l'illa de Hokkaidô, al Japó, va entrar a treballar, de seguida de graduar-se en ciències de la computació, a la companyia desenvolupadora de videojocs HAL Laboratory, freqüent col·laboradora de Nintendo.

La llista de videojocs en què va treballar inclou el clàssic Balloon Fight (1984, per a recreatives i diversos sistemes domèstics, la NES inclosa), l'Earthbound (o Mother 2 originalment, que va sortir el 1994 per a la Super Nintendo, el 2003 per a la Gameboy Advance i el 2013 per a la Consola Virtual de la Wii) i també alguns títols de la saga Kirby.

L'any 2000 va entrar a Nintendo, tot i que no va tallar del tot els lligams amb HAL Laboratory, i el 2002 va esdevenir el successor del senyor Hiroshi Yamauchi, de manera que es va convertir en el quart president de la història de la companyia, i el primer sense relació familiar amb els Yamauchi.

Va agafar les regnes de la companyia en un moment en què les coses no li estaven anant gaire bé. La Gamecube no havia donat els resultats esperats, havia fracassat en comparació amb la competència i el senyor Iwata va decidir donar un gir a la trajectòria de l'empresa, amb importants decisions com abandonar el nom "Game Boy" en les portàtils, que desembocaria en el desenvolupament de la Nintendo DS, i la creació de la revolucionària Wii, que amb una tecnologia inferior va vendre molts milions més que la competència, la Xbox 360 i la Playstation 3.

A la següent generació, amb la Nintendo 3DS i la Wii U, va aplicar la mateixa filosofia: es tractava d'incloure innovadores maneres de jugar per tal d'atraure jugadors de sectors tradicionalment menys interessats en els videojocs, sense abandonar, és clar, els de sempre. La idea era, doncs, que hi hagués més jugadors que mai.

Amb tot plegat va conduir la companyia a un èxit que no coneixia des de feia molts anys, i hi ha qui pensa que això és gràcies al fet de tenir experiència com a programador, cosa que no és ni un requisit per a ser president d'una companyia d'aquest sector ni un fet gaire habitual. De fet, quan ja era el "presi" de la Gran N, va fer de productor executiu de desenes de videojocs de famoses sagues com Pokémon, Mario, Zelda i altres franquícies per a totes les consoles de la companyia.

 

En Satoru Iwata va ser també l'impulsor de l'acostament de Nintendo al públic, amb divertides presentacions en vídeo conegudes com a Nintendo Direct, que consisteixen en vídeos curts i dedicats a un tema concret, o fins i tot un sol videojoc, sovint adreçat a un sol segment del públic o un dels tres grans mercats. 

A la fira més important del món del videojoc, l'E3 de Los Angeles (Estats Units), Nintendo ha deixat de fer-hi presentacions llargues, a diferència d'altres companyies, per decisió del ja desaparegut Iwata, que el 2014 no hi va assistir precisament perquè l'estaven operant del tumor de conducte biliar que se'l va endur fa uns dies, però a la darrera edició, celebrada del 16 al 18 de juny, hi va aparèixer en forma de titella juntament amb en Reggie Fils-Aime (cap d'operacions de Nintendo Amèrica, d'on des de 2013 l'Iwata era CEO) i en Shigeru Miyamoto, el llegendari pare d'en Mario.


 
Ens deixava gairebé un mes després als 55 anys, i l'inesperat traspàs va deixar mostres de condol per part de fans de la companyia, col·legues, rivals i redactors dels mitjans especialitzats. No hauria tingut el mateix ressò si no hagués estat tan popular.

Sigui com sigui estem parlant d'un home que, amb la seva gestió, va revitalitzar una companyia que ens havia donat moltes alegries però que, com Sega -evidentment no tant-, estava quedant enrere amb la irrupció al món dels videojocs d'empreses que no hi tenien tanta tradició. Descansi en pau.