Diferències regionals: Mickey Mousecapade

Aprofitant l'avinentesa que l'última entrada que vaig escriure va ser sobre els videojocs de Capcom amb llicències Disney que no havien acabat de sortir bé, és a dir, els pitjors d'aquell grapat que per sort va tenir excel·lents exemples, resulta que un d'ells presentava diferències segons la regió on va sortir.

En vull parlar, doncs, en aquesta secció en què repassem petites discrepàncies en versions diferents d'un mateix videojoc, deixant les grans per a la secció Jocs maquillats. De vegades, però, la línia és molt fina. En fi, som-hi. 

Dels jocs citats l'altre dia l'escollit és el Mickey Mousecapade, de la NES, que a la Famicom va sortir com a Mickey Mouse: Fushigi no kuni no daibôken, és a dir "Mickey Mouse: La gran aventura al país misteriós". 

De fet, allà hi havia sortit abans, al març de 1987 per l'octubre de 1988 als Estats Units, i a Europa, mentre que a Europa, com ja vaig explicar, ens en vam quedar sense. Doncs bé, l'original japonès l'havia desenvolupat Hudson Soft, i s'hi podien veure coses com que els protagonistes disparaven una mena de boles blanques, que en la versió americana de Capcom van passar a ser estrelles. 

Aquí en vèiem l'exemple del joc per a la Famicom, i per poder il·lustrar la diferència toca, evidentment, posar un exemple de la versió de l'altra banda del Pacífic: 

Què? Espaterrant, oi? També hi ha una altra curiositat, i és que per recuperar energia hem d'agafar uns ítems amb el cap d'en Donald, mentre que als Estats Units van passar a ser diamants.

 

Bé, passem a coses més serioses: l'argument del joc ens posa a la pell d'en Mickey Mouse, acompanyat per una Minnie que no podem controlar directament, sinó que ens segueix -i que de vegades es perd o fa més nosa que servei, pel que en diu la informació que he trobat del joc-, que avancen per una sèrie de pantalles de temes diversos com una casa de diversions (no sembla que en tinguem l'equivalent aquí, però en anglès es diu fun house), un bosc, el mar, un vaixell pirata i un castell, per tal de rescatar una "amiga" que resulta que és l'Alícia d'Alícia al País de les Meravelles. 

Això, que es podria considerar spoiler segons com, sembla que a les instruccions de l'original japonès queda ben clar perquè al noia hi apareix amb profusió. En tot cas, aquesta és la premissa en tots dos casos, però ara bé la part interessant:

En aquesta pantalla l'enemic final és el cocodril dels malsons del Capità Garfi (o Ganxo o Ganxut), almenys ho sembla encara que sigui marró -o potser és verd i jo el veig marró, que pot ser perquè soc daltònic amb segons quins verds i marrons-, mentre que a la versió original japonesa, al mateix punt, hi trobem aquest altre enemic:

És el dodo Pat, d'Alícia al País de les Meravelles. Aquest és un fenomen que es produeix al llarg de tot el joc, i del que crec que no cal posar més exemples, tot esperant que em cregueu. Resulta que la versió japonesa basa no només la trama de rescat de l'Alícia, sinó també els enemics, en aquella pel·lícula, amb un parell de picades d'ullet a Peter Pan. 

En canvi, l'estatunidenca agafa enemics de diversos altres llocs, com la bruixa de la Blancaneu, la serp Kaa d'El llibre de la selva o la Malèfica de La bella dorment. En realitat, cap dels enemics finals apareix en els dos jocs, ni tan sols l'últim: l'esmentada Malèfica a la versió americana i la Reina de Cors a la japonesa. 

Són petites però curioses diferències que no fan que, com hem vist en d'altres comparatives, canviï l'univers del joc en si. Tot queda a la casa Disney, però segurament a Capcom van pensar que seria més atractiu per al públic occidental un joc amb personatges de diverses franquícies de la companyia, en comptes de centrar-se en una amb pinzellades d'una segona. Heu provat aquest videojoc? Què us sembla?

 

Cinema i videojocs: Hook

Probablement la pel·lícula de 1991 anomenada Hook, i que fa de seqüela de les aventures d'en Peter Pan publicades en forma de llibre 80 anys abans (i no de la pel·lícula animada de Disney, que hauria implicat que la productora del senyor Walt hi hauria ficat cullerada), forma part de la vostra infantesa i la recordeu amb afecte.

Certament tenia un repartiment de luxe, amb Robin Williams, Dustin Hoffman i Julia Roberts al capdavant, un director de renom com és l'Steven Spielberg i un material de base potent. Que les crítiques fossin especialment negatives és una dada que potser, com a mi, us havia passat per alt. En qualsevol cas és un clàssic dels 90 que també té videojocs.

De fet només és un, però va tenir diverses versions, cadascuna amb les seves particularitats però basant-se en la pel·lícula i llançades el 1992. La primera, que jo no coneixia, és la de recreativa, un beat'em up clàssic que permetia controlar 5 personatges diferents i el joc simultani de 4 persones.

Aquest vídeo és un exemple de la modalitat per a 4 jugadors, que poden triar entre els 5 personatges que consisteixen evidentment en el protagonista, en Peter Pan, i els nens perduts. 

El de la Super Nintendo, de Sony Imagesoft, pertanyia al gènere de les plataformes d'acció amb scroll lateral, i sembla que va agradar força i representa una per desgràcia excepcional mostra d'èxit a l'hora d'adaptar un film al format de videojoc.

D'allà va sortir la conversió que arribaria a la Mega Drive i el Mega-CD, versió aquesta última que he volgut posar com a exemple per tal que també es pugui veure com va aprofitar la superioritat sonora del suport, que també va permetre algun vídeo prerenderitzat. 

La versió d'Ocean per a Amiga, Atari ST i MS-DOS era completament diferent, perquè com podem veure canviava el gènere pel de l'aventura gràfica, tan pròpia dels ordinadors i tan adequada per a l'ús del ratolí. Argumentalment es tractava de sortir de Ciutat Pirata i esdevenir en Peter Pan per tal de vèncer el Capità Ganxo/Ganxut/Garfi. 

Ara bé, la versió que jo tinc, la que recordo perquè és un dels jocs de la meva infantesa, és la de la Gameboy, idèntica a la de la NES però amb la limitació cromàtica típica de la primera portàtil de Nintendo i també responsabilitat d'Ocean. 

Tornem al gènere de les plataformes d'acció amb un Hook de gràfics detallats, sprites grans, diversitat d'escenaris i estils de pantalla (arribarem a lluitar, nedar i fins i tot volar) i una durada prou llarga com perquè valgui la pena deixar-s'hi els diners, tot i que per desgràcia no permet desar la partida en cap moment, aspecte negatiu que se suma al fet que la necessitat d'explorar a la recerca de determinats objectes no sempre evidents ni anunciats fa que la dificultat del títol sigui remarcable. De tant en tant hi penso i m'agradaria dedicar-m'hi a fons algun dia.