Compres: abril de 2019

Aquest mes d'abril m'he portat força bé, ja ho avanço. He comprat poca cosa, i a més han estat en el 75% dels casos adquisicions que tenia molt decidides des de feia temps, i en l'altre 25%... bé, una decisió impulsiva basada en la curiositat. 

Comencem amb un títol que, igual que les dues primeres entregues de la saga, es va anunciar molt poc abans del seu llançament, a diferència del que passa amb altres títols de la línia Arcade Archives.

Es tracta del Donkey Kong 3, només per a la Switch, que igual que el primer Donkey Kong i el Donkey Kong Jr., té versió per a la NES, però aquesta és la de recreativa i es pot jugar per primer cop de manera oficial gràcies a Hamster. 

No l'havia provat mai, i he de dir que l'estona que de moment he pogut dedicar-li ha estat divertidíssima. Una sorpresa que no m'estranyaria que m'agradés més que els seus dos germans grans i molt més coneguts. L'última entrada d'aquest blog, precisament, hi té molt a veure en parlar sobre el seu protagonista. O, més ben dit, aquesta compra la va motivar.

De la mateixa gent, els de Hamster, però a la línia ACA Neo Geo, he comprat el Baseball Stars 2, que tampoc havia provat mai, però em venia de gust tenir a la Switch un altre joc de beisbol, que se suma al meu estimat Super Baseball 2020, i el complementa amb una proposta arcade, també, però no pas futurista.

Li tenia moltes ganes, des que en va sortir l'entrega anterior, Baseball Stars Professional, que no vaig voler perquè tenia entès que aquesta la superava en tot, i finalment es va anunciar aquesta entrega i va acabar sortint. 

Com que ho explico per ordre cronològic, ara toca la compra impulsiva, i és aquest Nintendo Labo VR Kit per a la Switch, l'aposta de Nintendo per la realitat virtual de baix cost, però que està meravellant tothom per la seva relació qualitat-preu, i que per a algú com jo, sense experiència en aquesta tecnologia més enllà d'haver-la provat breument dues vegades, sembla un producte ideal. 

Reconec que part de la meva motivació per comprar-ho, quan no vaig fer -ni faré- cas dels altres packs de construccions amb cartró d'aquesta línia Nintendo Labo, a més de la qüestió de les ulleres de realitat virtual, va ser que s'havia d'implementar al The Legend of Zelda: Breath of the Wild i al Super Mario Odyssey, els dos jocs més emblemàtics de la consola, però sembla que el resultat no ha estat gaire bo, en el primer cas perquè diuen que mareja molt i en el segon, perquè són minijocs curtets, però espero que m'agradin les coses que hi ha al kit.

I acabem amb un amiibo, que ara feia temps que no me'n comprava. Al Super Smash Bros. Ultimate han afegit en Ken com a "Echo Character" d'en Ryu, és a dir que són pràcticament iguals, però canvia l'aspecte. Com a la saga Street Fighter, vaja. 

El cas és que van anunciar que en farien un amiibo, i com que al capdavall és el meu personatge habitual a la saga més popular del gènere dels videojocs de lluita -encara que, com sempre dic, m'agrada agafar-los tots-, l'havia de tenir, i he esperat pacientment fins que ha sortit. 

Això ha estat tot. Ja veurem de cara al maig, perquè hi ha un parell de coses que vull i una altra que vaig comprar fa temps però triga en arribar -estava previst, cap problema en aquest sentit- i espero que arribi al maig. Sigui com sigui, a l'abril m'he portat força bé. M'he gastat més diners en llibres i còmics, això sí.

   

El personatge: Stanley the Bugman

Qui no coneix el Donkey Kong? Hi hàgim jugat o no, crec que tothom sap, de seguida que en veu una imatge, quin joc és, aquest. Fins i tot si el coneixement al respecte no permet discernir si el jugador hi controla el personatge que li dona nom o el del petit Jumpman, que després es rebatejaria com a Mario. Al capdavall, és un dels títols més revolucionaris i importants de la història del videojoc.

No és tan conegut, sens dubte, el Donkey Kong Jr., la seqüela, en què, ara sí, portem el personatge del títol, aquest cop per rescatar el nostre pare de les "urpes" del "malvat" Mario, però qui va tenir una NES a l'època o l'ha tingut després o, sense anar més lluny, ha descobert la consola a través de la NES Mini en els últims temps, sap quin joc és, aquest.

Què passa, però, amb el Donkey Kong 3? En aquest títol que arribava el 1983 a les recreatives, dos anys després del Donkey Kong original i un després de la seva seqüela, el sistema de joc canviava totalment -ja en parlaré algun dia, perquè ara en tinc la versió de recreativa a la Switch-, i el seu protagonista, també: era l'Stanley, també conegut com a Stanley the Bugman.

L'Stanley és un exterminador d'insectes que fa servir el seu repel·lent en forma d'esprai per fer fugir en Donkey Kong, que ha irromput al seu hivernacle amb una colla d'insectes que no només amenacen els cultius, sinó que també ataquen el protagonista i alhora fan d'escut per al goril·la, en una mecànica de joc força interessant que em va fer enamorar del joc de seguida.

Aquell joc seria portat a la NES el 1984 (a Europa el 1987), però els orígens del personatge sembla que els trobem l'any 1982, a la maquineta Game & Watch anomenada Greenhouse, en què un fumigador havia de protegir unes plantes d'uns insectes.

No diu enlloc que el protagonista es digui Stanley, ni hi surt en Donkey Kong, però si pocs mesos després es llançava el Donkey Kong 3 amb un fumigador com a protagonista només cal lligar caps, oi?

El mateix Donkey Kong 3 tindria, al seu torn, el 1984, una versió Game & Watch per a dos jugadors, un dels quals controlava el simi, i en aquest cas es tractava d'enviar unes abelles al costat de l'oponent amb un esprai. 

Aquella Game & Watch seria representada al cartutx Game & Watch Gallery 4 de la Game Boy Advance, el 2002, que com a la resta de la col·lecció presentava versions clàssiques i modernes dels mateixos jocs de les maquinetes LCD. En aquest cas, però, a la versió moderna l'Stanley era substituït per en Mario.

Al Super Smash Bros. Melee (GameCube, 2001) l'Stanley apareixia com a trofeu, i als jocs WarioWare: Twisted! (Game Boy Advance, 2004), WarioWare: Touched! (Nintendo DS, 2004) i WarioWare: Do It Yourself - Showcase (Nintendo DS, 2009) hi havia minijocs basats en el Donkey Kong 3 i, per tant, hi tornava a aparèixer el nostre protagonista d'avui. 

Després d'allò va sortir al NES Remix (Wii U, 2013), un per a mi molt recomanable títol format per desafiaments de videojocs de la 8 bits de Nintendo de sobretaula, un dels quals el Donkey Kong 3, i l'últim cop que se l'ha vist ha estat com a esperit al Super Smash Bros. Ultimate (Switch, 2018).

Tornem a l'any 1984, però, perquè hi van passar dues coses importants relacionades amb el personatge. La primera, la veiem al vídeo, és que va sortir a l'episodi Greenhouse Gorilla de Saturday Supercade, una sèrie d'animació basada en videojocs arcade. 

L'altra és que va sortir el videojoc Donkey Kong 3: Dai Gyakushû, que significa "Donkey Kong 3: El gran contraatac", un títol desenvolupat per Hudson Soft (sí, Hudson, amb llicència de Nintendo, igual que el Super Mario Bros. Special, per exemple) per NEC PC-6001mkII, NEC PC-6601, NEC PC-8801 i Sharp X1 (al vídeo).

Es tractava d'una mena de seqüela, amb una mecànica molt similar, però sense la possibilitat de saltar, cosa que l'acostava molt al concepte de videojoc de naus de pantalla fixa i vertical, i amb uns escenaris que anaven canviant i que no tenien res a veure amb hivernacles.

Queda clar, doncs, que l'Stanley the Bugman ha estat reconegut en diverses ocasions, homenatjat fins i tot, però també que se l'ha associat sempre al mateix joc. Potser ja és hora que Nintendo faci alguna cosa més que referenciar aquell títol -cosa que, per altra banda, celebro perquè és una petita joia poc coneguda- i ens els ressusciti amb una mica més de substància, amb algun cameo potent, com va fer amb la Pauline recentment al Super Mario Odyssey.