Accessoris: Dream Machine

Estimats lectors, estimades lectores, d'aquesta secció, una de les més veteranes, ja no se'n pot treure gaire més suc. Cada cop em costa més trobar accessoris dels quals no hagi parlat, però suposo que encara hi haurà algunes entrades més.

La d'avui està dedicada a un perifèric del qual no havia sentit mai a parlar, ni havia vist, però que com a concepte és quelcom impressionant.

Fins ara, tant a 3 Botons i START com a la vida real, hem vist diversos accessoris que jugaven amb el moviment real de l'usuari, des del primer que ens ve al cap, que és el comandament de la Wii, fins al clàssic i fallit Activator Ring de Sega. Però de cos sencer només hi havia el Kinect, de la Xbox 360 i la Xbox One... o això ens pensàvem.

Perquè el 2005 el senyor Robert James-Herbert, de la companyia Australian Simulation Control Systems, va presentar a la prestigiosa E3 de Los Angeles el seu invent, conegut com a Dream Machine, que prometia el control total a través del moviment del cos sencer i la més gran interacció física amb els videojocs de tota la història gràcies a la rotació en totes les direccions possibles i la inclinació cap als 4 costats.

Teòricament s'adaptava al cos de qualsevol usuari independentment de la seva edat i constitució física i, com es pot veure en aquesta segona imatge, permetia també la col·locació d'una cadira (suposo que s'incloïa al pack, que tenia un preu inicial de 1.700 dòlars). Al cap i a la fi, sembla que estava orientat principalment als videojocs de curses o de conducció de qualsevol vehicle en general, tant per a PC com per a les consoles de sobretaula del moment, perquè no sembla que detectés accions com saltar o fer cops de puny, de manera que segurament es feien prement els botons situats al manillar.

Ara bé, la idea era exercitar el cos, i veient la Dream Machine és fàcil pensar que hauria estat força més útil en aquest sentit que no pas els 2 quilets que diuen que pots perdre amb el Wii Fit. I parlo en condicional compost perquè, malgrat la poca informació que hi ha d'aquest accessori (no he trobat amb quins videojocs era compatible —no el veig amb un Mario, però els fabricants asseguraven que podia amb tot—, ni si funcionava bé), sí que es veu que no es va arribar a comercialitzar. Ni el 2007, com estava previst, ni mai.

Accessoris: Gamebike

Sovint els videojocs s'associen amb el sedentarisme i es relacionen amb l'obesitat o, sense anar tan lluny, la baixa forma i l'excés de pes. És cert que per tal de jugar-hi hem de seure i si ens hi passem llargues estones tendim a descuidar el nostre estat físic i el nostre aspecte, raó per la qual es recomana combinar aquesta activitat amb alguna altra de més moguda, però i si es poguessin fer totes dues coses alhora?

Això és el que van pensar els doctors Ted Parks i Craig Davis, que el 2003 van idear la GameBike, una bicicleta estàtica que es podia connectar a les consoles Playstation, Playstation 2, Gamecube i Xbox (i més endavant també s'hi ha pogut acoblar la Playstation 3) i permetre que, tot controlant la velocitat amb els pedals i la direcció amb el manillar, els usuaris poguessin jugar a videojocs alhora que perdien unes quantes calories i es posaven en forma.

Com que la GameBike és una bicicleta estàtica que també es pot fer servir sense connectar-la a cap videoconsola, era un producte interessant per a tenir a qualsevol llar amb un mínim de conscienciació per l'exercici físic, però és clar, a 3 Botons i START ens interessa aquesta vessant més lúdica, la que al cap i a la fi volia atraure el públic més jove, que és el més vulnerable als efectes nocius del sedentarisme i l'obesitat injustificada.

No ens imaginem jugant al Super Mario Bros. o al Pac-man amb un aparell d'aquests, perquè de fet estaven optimitzats per a la seva combinació amb títols de velocitat, que no són precisament pocs. I que la GameBike es pogués connectar a dispositius de companyies diferents i rivals entre si és tot un punt a favor del perifèric.

Hi va haver diversos prototips i versions comercials de l'aparell, però destaquen la GameBike Pro, que està pensada per a gimnasos i té una pantalla que controla el ritme cardíac, i la Recumbent GameBike Pro, que com diu el seu nom és reclinada com podem veure a la imatge, un model més allunyat de la idea d'exercici i més proper, potser, a la comoditat de seure amb l'esquena repenjada mentre juguem. A més, el manillar es va canviar per un volant, de manera que pràcticament estem davant d'una recreativa de conducció convencional.

Si us interessa, fent una cerca ràpida a Google es poden trobar diverses botigues online de fitness que encara venen aquest aparell a l'estat espanyol, però la diferència de preus entre cadascuna d'elles és sospitosament elevada. Serà qüestió de buscar bé. Posats a comprar-nos una bicicleta estàtica, si a més ens permet jugar mentre suem, millor.