Els primers jocs de la Nintendo 64

El 23 de juny de 1996, no fa ni dos mesos en feia 15 anys, va sortir al Japó la Nintendo 64, que sorprenia el món perquè tècnicament estava per sobre de les que remenaven les cireres llavors, la Playstation i la Saturn, però es presentava... en format cartutx. Tot i ser una gran consola, les crítiques que va rebre i encara rep, encertades o no, s'han de tenir en compte, però oblidem-nos-en per un moment i repassem quins van ser els jocs que la van acompanyar en el seu naixement.

Si no sabeu quin és aquest joc val més que toqueu el dos d'aquí abans que no us enxampi, perquè es tracta del Super Mario 64, un dels millors videojocs de la història, el primer en 3D d'en Mario i el que va marcar com havien de ser els plataformes tridimensionals, imitat desenes de vegades i mai igualat. En generacions posteriors els gràfics van esdevenir, lògicament, millors, però el salt que va fer aquest títol a tots els nivells no ha estat mai superat. Això sí que és començar amb un títol fort, i no el que li ha passat a Nintendo amb la 3DS...

El Pilotwings 64, que era la segona entrada en una saga formada, de moment, per tres jocs, era un altre dels títols que acompanyaven la 64 bits de Nintendo al mercat japonès en el seu primer dia. El tercer i últim, però, és d'aquells tan típicament japonesos que "donen la nota":

El Saikyô Habu Shôgi, un títol del joc de taula japonès shôgi que a més promocionava la imatge del senyor Habu, un jugador famós d'aquest joc. Evidentment, aquest no va arribar a Occident. Als Estats Units la consola va sortir el 23 de setembre del mateix any, però només amb dos títols, que són els esmentats Super Mario 64 i Pilotwings 64, per tant no els tornaré a posar. Tampoc en parlar de la sortida de la consola a Europa, l'1 de març de 1997, on a més d'aquests dos també venia amb els que mostraré ara:

És l'Star Wars: Shadows of the Empire, un joc d'acció en tercera persona amb pantalles de naus que un any després també va sortir per a PC. N'hi va haver dos més. D'un d'ells (de la saga, de fet), ja en vam parlar:

Un dels sovint esmentats com a imprescindibles del catàleg de la consola, el Turok: Dinosaur Hunter, que segons la Wikipedia, si entrem a la pàgina dedicada al joc, en realitat va sortir el dia 4 de març, de manera que tècnicament, si això és cert, no seria un títol aparegut el mateix dia de llançament de la consola. Sí que ho és, però en aquest cas ho he descobert jo, el següent:

El Cruis'n USA, un arcade de velocitat que va rebre una acollida més aviat pobra, perquè era un joc de recreatives de 1994 que l'any 1997 (desembre de 1996 als Estats Units) quedava gràficament força per sota d'altres jocs, i és que pel que sembla la conversió va ser complicada i lenta. 

Petits clàssics: Pilotwings

El d'avui sí que és un clàssic petitó, no com els d'altres dies, que potser el nom de "petit" els queda massa... petit. Es nota que tinc el do de l'escriptura, eh? Dic que és un petit clàssic perquè és un títol pròpiament de Nintendo pero no ha passat a la història com una de les seves marques més conegudes. El Pilotwings va sortir el desembre de 1990 al Japó poc després de l'arribada de la Super Nintendo en aquell país, i quan va aparèixer al mercat nord-americà ho va fer com a un dels títols de llançament de la consola, el 23 d'agost de 1991. Al nostre continent va esperar fins el 1992, i també va sortir amb la consola. 

De fet, ja n'havia parlat l'altre dia en la inauguració de la secció Els Primers, però tant és: el Pilotwings, com es pot veure clarament al vídeo, és un joc d'aviació, o més aviat de vehicles o sistemes voladors. No es tracta d'un simulador de vol ni del típuc títol de guerra aèria, sinó de dur a terme missions que ens encarreguen per tal de demostrar la nostra habilitat a l'hora de conduir aquests aparells. Després de "treure'ns el carnet" sí que hem de fer alguna missió real en què podem perdre la vida, però bàsicament són proves per tal de polir la nostra habilitat. 

Jo no hi he jugat mai, però cada cop tinc més ganes de provar-lo, malgrat que l'acollida que va tenir va ser la pròpia d'un joc que està bé però que tampoc no és cap imprescindible. El 1996 (1997 a Europa) va sortir-ne una seqüela força més ben rebuda, el Pilotwings 64, que a més era joc de llançament de la Nintendo 64 a tots tres mercats. 

Van agradar especialment l'obvi salt gràfic i l'ús de les 3D, que amb el comandament de la nova consola de Nintendo es gaudien plenament. I el que semblava que podia significar una nova franquicia d'aquelles que tenen almenys una aparició per consola va tenir, a partir de llavors, mala sort: havia de sortir-ne un altre per a la Nintendo 64, però es va cancel·lar. El següent intent havia de ser per a la Gamecube i al final es va traslladar a la Wii, però tot i que el joc estava acabat no va arribar a sortir, per decisió de Nintendo, que no n'estava convençuda. Afortunadament, el tercer Pilotwings ha arribat aquest 2011:

És el Pilotwings Resort, que novament és joc de llançament d'una consola, en aquest cas la Nintendo 3DS. Però aquest cop no ha estat així al Japó, on fa unes setmanes que es ven la nova portàtil de Nintendo, mentre que el joc sortirà allà a l'abril. Per tant és a Europa i als Estats Units, per aquest ordre, on sí que coincideix amb la sortida de la màquina, deixant de banda les botigues que han decidit vendre la 3DS i els seus jocs de llançament abans de la data oficial. 

Al vídeo no es pot apreciar, per desgràcia, la qüestió de les 3D reals de la consola, però sembla que tenen una importància cabdal a l'hora de dur a termes les tasques que ens encarreguen. Això suposa la culminació de l'evolució de les tres dimensions dins la saga, de manera que al primer joc hi eren de manera "falsa" (la Super Nintendo no donava més de si), el segon sí que era plenament poligonal, i en aquest tercer s'hi afegeix la profunditat real. Veurem com acull la crítica i el públic aquest títol. De moment d'una manera més semblant al que va passar amb el de la SNES que no al gran èxit del de la Nintendo 64, però encara és massa aviat per mirar-nos-ho des de la distància. 

 

Els primers jocs de la Super Nintendo

L'altre dia estava pensant que, ja que sovint parlo dels últims jocs que van sortir per a diverses consoles, estaria bé parlar també de les que van acompanyar el seu llançament. I és això el que començaré a fer avui, que inauguro la secció Els primers amb la 16 bits de Nintendo, la popular El Cervell de la Bèstia, la Super Nintendo. 

Per als més despistats (i ho haurien d'estar molt), aquest és el Super Mario World, que al Japó (i al principi) tenia el "cognom" de Super Mario Bros. 4. Una fita a la història dels videojocs, un plataformes excel·lent que encara es deixa jugar i que mai no quedarà obsolet. Les seves melodies ens transporten a principis dels 90, que és quan va aparèixer. Acompanyava la consola al seu llançament japonès (21 de novembre de 1990) i també a l'americà (23 d'agost de 1991). Un altre joc que va sortir aquest dia va ser un altre clàssic de la SNES:

L'F-Zero, que ha tingut seqüeles per a Nintendo 64, Gamecube i Gameboy Advance, ha estat superat en tots els sentits per diversos jocs de velocitat, però continua als nostres cors (de fet, jo de tant en tant hi faig una partida, i això que el tinc des de fa poc) i no ha perdut la seva gràcia ni per un moment. Doncs bé, aquests dos van sortir amb la SNES als mercats japonès i americà, però com que el ianqui va ser un llançament posterior, s'hi va sumar aquest títol:

El Pilotwings, un cartutx d'aviació al que mai no he tingut el plaer de jugar, però que sempre m'ha cridat l'atenció. També va tenir una seqüela, el Pilotwings 64, naturalment per a la Nintendo 64, i aquest 2011 arribarà per a la Nintendo 3DS. I nosaltres, els europeus, que normalment som l'últim dels tres grans mercats en rebre les coses, vam estrenar Super Nintendo l'11 d'abril de 1992. Als jocs ja esmentats (llevat de l'F-Zero, que sortia al juny) s'hi sumaven els següents:

El Super Tennis, un clàssic. No hi he jugat mai, però m'agraden molt els videojocs d'aquest esport, tot i que no en miro mai els partits per televisió, i encara menys en estadis de debò. La cosa continuaria anant de Supers, a Europa, perquè un altre que va sortir alhora que la consola va ser el modest Super Soccer:

Sobta la perspectiva visual d'aquest joc, però ja l'havíem vist, per exemple, al World Cup Italia '90, un joc mític on els hi hagi. El següent "Super" ja són figues d'un altre paner, i per això el poso malgrat que també va sortir un mes i escaig després que la consola, el 4 de juny, igual que l'F-Zero. És un dels grans: el Super R-Type:

I un dels que més desitjo de la Super Nintendo, per cert. El tinc per a la Gameboy i per a la Master System, però no pas per a la 16 bits de Nintendo. Això ha estat tot, m'ha agradat encetar aquesta nova secció i espero fer-ne més entregues en les properes setmanes.