El mes d'octubre no ha estat tan tranquil com esperava, però en realitat aquesta imatge està distorsionada pel fet que algunes de les coses que veurem han arribat aquest mes, però havien estat comprades abans.
Per tant, en realitat hi ha força calma des del punt de vista econòmic, encara que algunes de les coses que he d'ensenyar siguin potents.
Anem per ordre d'adquisició, com sempre, i comencem pel Battle Princess Madelyn, joc digital per a la Xbox One que he comprat ara que ha estat d'oferta, però que feia temps que em cridava l'atenció.
Un títol de plataformes i acció indie que té com a protagonista una nena anomenada com la filla del seu responsable principal, que li va demanar aparèixer en un videojoc. Com a pare d'una nena jo mateix, el volia perquè... s'inspira en el Ghouls n' Ghosts, un dels meus títols preferits.
Precisament aquell joc és un dels que inclou el magnífic llistat de 42 títols (en realitat, 44, perquè el Mega Man: The Wily Wars, són els tres primers jocs de la trilogia recopilats) de la Mega Drive Mini, l'aposta de Sega per la moda de les rèpliques en miniatura de consoles clàssiques.
Es va anunciar amb moltíssima antelació, se'n van donar molts detalls i ens va meravellar a tots quan la vam poder tenir a les mans. Si voleu conèixer-ne més coses, en vaig parlar a Retroscroll.cat.
WayForward és un petit estudi responsable de la saga Shantae, un dels seus productes més coneguts, i es va posar en contacte amb Arc System Works, que té els drets de la franquícia Kunio-kun actualment, per oferir-li una mena de spin-off d'homenatge a la saga, protagonitzat per les xicotes dels dos personatges més importants.
El resultat és aquest River City Girls -clara referència al títol River City Ransom-, un beat'em up que en principi era només digital, però que al mercat asiàtic ha rebut una versió física, amb doble CD de la banda sonora per a les reserves, i l'havia de tenir.
Aquest no me l'esperava pas, però en veure'l d'oferta digital per a la Switch amb un descompte bestial, vaig buscar una mica d'informació i me'l vaig comprar.
És el Bastion, un RPG d'acció desenvolupat per una companyia indie i que havia passat per força plataformes fins que ha arribat a l'actual consola de Nintendo. Té força bona pinta, però a veure quan li puc dedicar temps.
Tornem a la Xbox One, perquè aprofitant una rebaixa -gairebé no ho hauria ni de dir, això, ja, perquè gairebé sempre que compro jocs digitals espero una oferta- he adquirit el Little Nightmares en la seva edició completa, amb els DLC, en versió digital. Existeix en físic, però era una rebaixa molt difícil d'ignorar.
Tornem a la Xbox One, perquè aprofitant una rebaixa -gairebé no ho hauria ni de dir, això, ja, perquè gairebé sempre que compro jocs digitals espero una oferta- he adquirit el Little Nightmares en la seva edició completa, amb els DLC, en versió digital. Existeix en físic, però era una rebaixa molt difícil d'ignorar.
I el mateix dia 31 d'octubre, perquè ho han volgut fer coincidir amb Halloween, arribava el Luigi's Mansion 3, la tercera part d'aquesta petita saga de Nintendo que posava per primer cop com a protagonista en Luigi amb el joc amb què es va llançar la GameCube el 2001, provocant la decepció del públic, que esperava un nou Super Mario, i que després va resultar que era una petita joia i un dels títols més estimats del catàleg de la consola, amb una seqüela el 2013 per a la Nintendo 3DS i un remake per a la mateixa màquina el 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada