Ja fa temps que els beat'em ups em fascinen, em desperten molt d'interès, independentment de la meva habilitat a l'hora de jugar-hi, que és molt baixa. Tanmateix, tot i que sí que n'havia provat alguns, ha estat ara que m'hi he posat seriosament i he acabat títols emblemàtics com el Renegade o l'Streets of Rage.
Com que ara sí que hi estic jugant seriosament, i ho faig amb una perspectiva més o menys de repàs històric, vaig coneixent videojocs que van néixer a l'època del boom del gènere, a finals dels anys 80, alguns dels quals han passat per la història sense deixar empremta, i entre ells n'hi ha que no coneixia ni pel nom, a més que -o potser precisament per això- no se'n va fer cap conversió domèstica.
Parlo del Tough Turf (que vindria a significar "territori dur"), un nom que li escau molt, a un videojoc del gènere, però que haurem de veure si és tan potent com vol transmetre el seu títol, i és que es tracta d'un beat'em up de Sega de 1989, any en què també sortia un tal Final Fight, del mateix gènere, que va deixar pàl·lids tots els seus competidors del moment amb una proposta molt millor, en tots els sentits, que cap de les que s'havien vist fins llavors, ni tan sols en els anys immediatament anteriors.
Aquell salt de gegant va fer ombra a altres brawlers del mercat i li'n faria també a més d'un dels que encara havien de sortir, però bé, centrem-nos en un d'aquests títols que no van veure el sol per donar-li una mica de protagonisme, ja que el títol de Capcom es va endur tot el d'aquell any.
Desenvolupat entre Sega i Sunsoft, ens posa a la pell d'un paio (o dos, si triem jugar amb una altra persona) d'aspecte totalment normal, amb camisa i pantalons de treballar en una oficina, que sense cap preàmbul han de sortir al carrer a estomacar membres de bandes de delinqüents.
Ho farem amb l'ús d'un cop de puny, un cop de peu i el salt, i d'algunes armes (no gaires) que podrem agafar, concretament canonades, ampolles trencades i ganivets, tot molt típic del gènere i heretat directament del fins llavors gran referent que era el Double Dragon, així com la seva seqüela, el Double Dragon II: The Revenge.
Com podem veure al vídeo, malgrat que n'agafa una inspiració clara -també en els moviments, com el de fer el salt amb cop de peu prement els botons de salt i cop de peu alhora-, no té alguna cosa important de títols esmentats com el Double Dragon o el Renegade, com ara la possibilitat d'agafar i llançar els enemics, que facilitaria molt les coses i faria el joc més divertit. En canvi, aporta el moviment d'ajupir-se, que ens ajudarà a esquivar més d'un cop.
Tampoc els escenaris són gaire variats ni colorits, i cauen en els tòpics dins dels tòpics (en anys posteriors els beat'em ups presentarien altres menes d'escenaris, que també esdevindrien tòpics), com podem comprovar amb aquests paisatges industrials i urbans.
Però l'Astro City Mini no el va incloure, així que de moment em queda tenir-lo a la Raspberry, i haver-li dedicat aquesta entrada perquè vull conèixer (i donar a conèixer) la història dels videojocs d'aquest gènere dels mastegots de carrer i perquè dins d'aquest, amb el segell de Sega, hi ha vida més enllà de Streets of Rage i Golden Axe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada