Suposo que recordeu el Hammerin' Harry, el clàssic de recreativa de 1990 desenvolupat per Irem. Quantes tardes i setmanades gastades en aquesta màquina, "la de monedas que le eché", eh? Doncs jo no, no vaig conèixer la seva existència fins fa poc, i malauradament encara no ha estat emulat en cap sistema que jo tingui, almenys legalment.
En fi, a més de la versió original arcade va tenir un port a la Famicom (i després la NES) l'any 1991, una seqüela per a la Game Boy anomenada Hammerin' Harry: Ghost Building Company el 1992, una segona entrega per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo amb el títol japonès -perquè no es va localitzar- de Daiku no Gen-san 2: Akage no dan no gyakushô el 1993, una incursió a la Super Famicom amb el Ganbare! Daiku no Gen-san, també el 1993; repetia a la Game Boy el 1994 amb el Daiku no Gen-san: Robot teikoku no yabô, ja l'any 2000 la saga debutaria a la Game Boy Color amb el Daiku no Gen-san: Kachikachi no tonkachi ga kachi, i finalment el 2008 arribava a la PSP l'última entrega de la franquícia, Hammerin' Hero, o GenSan a Europa.
Tot aquest rotllo ha estat per dir que n'existeix una adaptació a anime, però com que es basa en el darrer joc de la saga, el de la PSP, i amb el mateix nom al Japó, Ikuze! Gen-san ("Som-hi, Gen!") -encara que el del videojoc, sencer, era Ikuze! Gen-san: Yûyake daiku monogatari-, primer havia de donar el context de la sèrie.
Es tracta del que es coneix com a ONA, o "Original Net Animation", perquè es va publicar a la web de GyaO l'any 2008. I el primer episodi era així (em sap greu, no n'he trobat amb subtítols en cap idioma):
En total són 24 episodis, cadascun amb 9 minuts de durada, que l'any següent, tot i que només al Japó, es van posar a la venda també en DVD. Hi veiem en Genzô Tamura, un treballador de la construcció de 19 anys que protegeix, amb el seu martell gegant, el seu barri, Beranme, de qualsevol amenaça, sobretot la del Grup Kuromoku.
Si busquem vídeos del joc en si, que no compartiré per no carregar tant l'article, per altra banda no gaire llarg de text, veurem com les noies que apareixen a la sèrie hi surten també, i que té una estètica anime reforçada per la tècnica del cel shading, i la coincidència temporal fa pensar, sense que sigui cap fita de la història de la investigació, que tots dos productes van ser creats en paral·lel, en allò que anomenen sinergia.
Així doncs, si teniu bons records d'aquest clàssic dels videojocs, o sobretot si us agrada l'entrega per a PSP, i sabeu japonès, ara també sabeu que existeix una sèrie animada basada en les aventures del seu protagonista.
Molt bona!!! Fa poc vaig parlar de la.història de Irem, i aquest marrec va aconseguir convertir-se, temporalment, en la seva "mascota". M'ha agradat molt llegir l'article
ResponEliminaMoltes gràcies per passar per aquí! No sabia això de la seva tasca com a mascota oficiosa d'Irem. Bon apunt!
EliminaM'has recordat com als anys 90, quan anava de vacances amb els meus pares, no era estrany que als hotels hi hagués alguna màquina recreativa. D'aquells estius, en recordo 3 jocs que em van marcar. El Shinobi, Street Fighter 2 i aquest que comentes avui!
ResponEliminaEra a un poblet de l'aragó, no recordo on i en aquest cas, no era a l'hotel si no a un bar del poble, però recordo que animava cada dia a la família a anar-hi a prendre algo xDD
Va costar, però ja fa uns anys que el Mame permet rejugar-lo eficientment (recordo que hi van haver molts problemes per emular-lo bé) i en coneixia només un port de GameBoy, no sabia que n'hi havia tants més! hi faré un cop d'ull!
No esperava tanta resposta d'aquesta entrada, me n'alegro :)
EliminaI he de dir que em fan molta enveja totes aquestes històries d'experiències en recreatives. De petit no anava pràcticament mai a aquells antres, i el poc que recordo és algun Street Fighter II de bar, però comptadíssimes vegades, per passar del primer combat amb sort i caure al segon. Tampoc és que m'interessessin gaire les recreatives, preferia jugar a casa, però ara en retrospectiva tinc un trauma amb aquells temps que no tornaran...
Curiós això que expliques de la dificultat per emular-lo...
Jo tampoc era molt freqüent als salons. La meva experiència ja dic, es basa sobretot en bars i hotels als estius de vacances.
EliminaPer això la meva afició als arcade tampoc és molt gran, si no per contra, molt específica, m'agraden uns pocs jocs (no més de 10), que són els que vaig jugar de petit.
De més gran i amb el Mame, m'he pogut permetre el luxe de jugar a molts altres jocs i fer la prova de jocs arcade als quals havia jugat en versió consola, però això ja seria una altra llista XD