Jocs que no van sortir del Japó: Sutte Hakkun

Aquest nom possiblement no us sonarà de res, a mi com a mínim no em sona pas i no l'havia llegit fins que no m'he posat a buscar material per a una nova entrada d'aquesta secció, però m'ha semblat simpàtic i és per això que l'he triat.

Sutte Hakkun és un joc, o més aviat una sèrie de jocs, que va sortir només per a les Super Nintendo japoneses, les Super Famicom, entre 1997 i 1999. Veient-lo no acabarem d'entendre per què no es va exportar, perquè no és un d'aquells videojocs estranys que costen d'adaptar. Els motius de la seva exclusivitat japonesa són uns altres. Abans, però, vegem-lo:

Desenvolupat per la pròpia Nintendo en col·laboració amb Indieszero, el Sutte Hakkun és un títol de plataformes i trencaclosques en què hem de controlar el protagonista, un curiós ésser transparent que recorda un petit ninot de neu i que ha de recollir bocins d'un arc de Sant Martí. 

Com podem veure al vídeo, en Hakkun pot absorbir característiques d'alguns objectes per tal de desplaçar-se per la pantalla i solucionar els trencaclosques, més complicats com més avancem.

El motiu pel qual no va arribar a Occident és que es va començar a distribuir a través del Satellaview, un complex sistema de subscripció que permetia jugar a determinats jocs, millorats gràficament per a l'ocasió i amb locució, però tot plegat de manera temporal. 

Doncs bé, el Sutte Hakkun es va crear el novembre de 1997 per a l'esmentat Satellaview en un moment en què es notava una baixada de títols desenvolupats expressament per a aquest sistema, i va tenir tant d'èxit que el 1998 va sortir per en un altre format exclusivament japonès, el Nintendo Power.

Com ja vaig explicar (si seguiu l'enllaç ho podreu llegir) es tractava de cartutxos de memòria on es podien descarregar legalment videojocs en una cadena de botigues anomenada Lawson. Aquesta versió del Sutte Hakkun tenia 110 nivells i se n'havien millorat els gràfics. 

El mateix any sortia una segona versió del títol per al Satellaview, amb trencaclosques diferents, i el desembre del mateix any va acollir una altra versió, el Sutte Hakkun '98 Winter Event Version, amb decoració nadalenca i nous trencaclosques. El 1999 es distribuiria finalment la versió en cartutx, igual que la de Nintendo Power però amb manual d'instruccions. Tanmateix era el tram final de la vida de la Super Nintendo i ja era massa tard per a voler dur a les masses aquest joc de culte. 

Accessoris: Nintendo Power

Ha passat més d'un any des que vaig fer l'última entrada d'aquesta secció, i pràcticament no comptava amb tornar-ne a fer, perquè per les seves característiques no podia ser infinita (encara menys que les altres seccions), però em sorprenc a mi mateix trobant un tema que la ressuscita temporalment i per això avui en puc fer una nova entrada.

Es tracta dels cartutxos de memòria Nintendo Power (res a veure amb la revista nord-americana del mateix nom) que la companyia va llançar només al Japó el 30 de setembre de 1997. I en què consistien aquests cartutxos? Doncs permetien emmagatzemar jocs descarregables tant per a la Super Nintendo com per a la Gameboy.

Sí, era legal. De la mateixa manera que els discs del Famicom Disk System, permetien descàrregues legals en cartutxos regravables que es compraven i s'havien de dur a alguna botiga de la cadena japonesa Lawson, on hi havia les màquines Loppi, que eren el "copiador" de jocs. Aquests s'havien de pagar, és clar, però naturalment sortien més barats que si es compraven en la seva versió amb capsa i instruccions.

 

El sistema, doncs, era un precursor de l'actual tendència a llançar videojocs en versió digital a més a més de la física, però amb la diferència que amb Nintendo Power sortien més barats, mentre que ara en molts casos la versió física i la digital tenen el mateix preu, malgrat que la digital implica moltíssims menys costos de distribució, cosa que personalment em fa avergonyir de l'espècie humana, tant dels que ens volen enganyar com dels que es deixen enganyar.

A banda d'aquest servei Nintendo Power també tenia jocs exclusius, concretament la sèrie Picross NP, que va tenir 8 entregues, la primera de les quals dedicada a Pokémon i que hem vist al vídeo, només per a la Super Nintendo. Era de la mateixa col·lecció que els Mario's Picross, per cert.

Curiosament el Super Mario Bros. Deluxe, de la Gameboy Color, va sortir el 1999 a Occident, però al Japó només va arribar a través de Nintendo Power i l'any 2000. Sí, això significa que el cartutx NP de la Gameboy funcionava a la Gameboy Color. 

Aquest sistema de distribució també es va poder veure a la Xina, tal com vaig explicar en parlar de la consola iQue Player, però NP va ser descontinuat el 2007, força anys després de l'aparició del darrer joc de la Super Nintendo.