El personatge: Opa-Opa

Potser es podria argumentar que l'antropomorfisme dels personatges té un límit i que, segons quina sigui la base, no es poden considerar personatges com a tals.

Tanmateix, en el cas del personatge d'avui estem parlant d'una nau, sí, però d'una de ben bufona que té nom propi i que, als videojocs, té tractament de personatge, de manera que espero que l'accepteu com a protagonista de la nova entrada de la secció.

L'Opa-Opa és la nau protagonista de la saga Fantasy Zone, franquícia emblemàtica de la Sega dels anys 80, i a més de protagonitzar els jocs de l'esmentada sèrie també s'ha pogut veure fent aparicions estel·lars en diversos jocs tant de la companyia com d'altres, com anirem veient.

Es tracta d'un simpàtic vehicle sintent dissenyat per Yôji Ishii que, a la seva primera aventura, de 1986, es proposa alliberar la Fantasy Zone dels intents de domini del planeta Menon, que s'ha apoderat dels diners dels altres planetes de la zona.

Considerat, juntament amb el TwinBee de Konami, un dels precursors del subgènere dels cute'em ups, o els shoot'em ups bufons, el Fantasy Zone va ser un gran èxit de Sega per a recreativa que es va portar als sistemes domèstics de l'època, concretament la Master System, com seria lògic tractant-se d'un títol de Sega, però també per a màquines de la competència, encara que sigui sorprenent, com és el cas de la PC Engine, l'X68000, l'MSX i la Famicom.

Més endavant apareixeria en múltiples rellançaments tant de manera individual com en recopilatoris que la companyia ha anat llançant al llarg de les dècades -incloent-hi un port fet expressament per a la Mega Drive Mini 2-, però també va originar seqüeles: Fantasy Zone II: The Tears of Opa-Opa, Fantasy Zone: The Maze (que no és de naus, sinó que va en la línia del Pac-Man), Galactic Protector (un joc exclusiu del Japó que requereix l'ús del també únicament japonès controlador de rodeta), el Fantasy Zone de Game Gear, que és diferent, i el Super Fantasy Zone, de la Mega Drive, a més d'un parell de títols d'escurabutxaques japoneses més modernes.

Sempre s'ha dit que l'Opa-Opa és una de les primeres mascotes de Sega, almenys a l'imaginari popular, tot i que s'assumeix que abans d'en Sonic ho va ser l'Alex Kidd. El cas és que justament en un joc d'aquest últim, l'odiat Alex Kidd and the Lost Stars (1987) es va produir el primer dels moltíssims cameos que el nostre protagonista d'avui ha fet al llarg dels anys.

També va aparèixer, amb el seu germà Upa-Upa, a la sèrie animada del Zillion, un altre títol de la Master System, en un minijoc secret de l'Arnold Palmer Tournament Golf (Mega Drive), al Flash Point (un joc de puzzles de recreativa on també apareixia la Flicky), al sound test del Quartet i el veiem també, en diferents formes, en jocs més moderns com el Shenmue o el Yakuza 0 en forma de joguina que podem aconseguir a les recreatives, al Segagaga com a aliat, als dos Project x Zone com a part de l'atac especial de l'Ulala, com a convidat a l'exclusiu de recreativa Planet Harriers, al Sonic Riders com a monopatí volador o, de manera més directament jugable, el podem controlar al Sonic & Sega All-Stars Racing, de 2010.

No hi ha cap dubte que Sega estima el personatge i l'ha fet aparèixer en molts jocs, de manera molt testimonial la majoria de vegades, això és cert, però no se n'oblida, tampoc quan en rescata, per a sistemes moderns i de diferents maneres, els jocs que va protagonitzar.

Tanmateix, si ens queda l'espina de poder-lo tornar a controlar com a nau en un shmup, estem de sort, perquè al Dariusburst Chronicle Saviours (2016), de Taito, forma part d'un dels molts DLC que hi ha, concretament el de Sega, que ens permet jugar-hi amb naus de jocs mítics de la companyia, en concret amb ell, el senyor Harrier de l'Space Harrier (amb qui, per cert, es va estar a punt de trobar en un joc que no va veure la llum) i la nau del Galaxy Force II. 

Qui sap si el tornarem a veure en el futur, però tot i que la seva importància com a personatge protagonista va acabar a principis dels 90, sembla que ha aguantat prou bé el temps, de manera que no ens estranyi continuar tenint notícies de l'entranyable Opa-Opa tard o d'hora, com a mínim en algunes de les celebracions de la pròpia història que a Sega tant li agraden.
 

 

Videojocs i animació: Zillion

Potser ja ho sabeu, potser no us hi heu fixat, però en aquest blog hi ha dues seccions de noms molt similars. Una és la de Videojocs i animació, en què parlo de dibuixos animats que han estat adaptats a videojocs, i l'altra és Videojocs animats, que està dedicada a les adaptacions animades que es fan dels videojocs. 

He trobat un cas, però, en què no és tan fàcil veure si es tracta d'una cosa o de l'altra, però com que m'he de mullar i tampoc no vull crear una secció expressament per a aquest cas, em decanto per la primera opció.

Es tracta de Zillion, o Akai Kôdan Zillion, una sèrie animada japonesa que es va emetre el 1987 en només 31 episodis i que signava la mítica Tatsunoko Production, uns estudis que a molts videojugadors ens sonen pel genial joc de lluita de la Wii Tatsunoko vs. Capcom, però que el Japó són una llegenda per moltíssimes produccions i que després van tenir una escissió coneguda com a I.G Tatsunoko, finalment Production I.G, responsable de coses com la franquícia Ghost in the Shell, per exemple. 

El que vull dir és que els creadors d'aquesta sèrie no eren pas uns arreplegats, però com passa moltes vegades la sèrie malgrat tot no és recordada per tothom com una de les obres cabdals de l'animació japonesa. Ara bé, tot i que als Estats Units va fer llufa, amb només els 5 primers episodis, també he trobat informacions que se va arribar a emetre a l'estat espanyol, el Brasil i Polònia.

Aquest era el primer episodi sencer, en japonès amb subtítols en anglès, d'aquesta història tan vuitantera -la música és deliciosa-, ambientada al planeta Maris l'any 2387 i protagonitzada per tres adolescents que han d'enfrontar-se a una raça que vol eliminar tots els humans i substituir-los. 

Ho fan armats amb unes curioses pistoles que s'assemblen terriblement a la Light Phaser de la Master System, com ja vaig esmentar breument fa 5 anys en parlar de la pistola de la Master System. I no és casualitat: la pistola de la 8 bits de sobretaula de Sega, curiosament no llançada mai al Japó, va sortir als Estats Units el 1986 i a Europa el 1987, i la sèrie va venir després. A més, no només hi estava ficada la Tatsunoko, sinó també Sega, que això no ho havia dit. 

Aquests fets, però, són objecte de debat, perquè en algunes bandes diuen que l'anime va agafar el disseny de la Light Phaser per a la pistola i en d'altres s'assegura que tot plegat té l'origen en una pistola de llum que es va comercialitzar com a joguina a principis dels anys 90, i que per a explotar-la es va fer l'anime. 

Sembla que, sigui com sigui, més endavant el disseny de les pistoles de Zillion va canviar, i també ho van fer les de joguina, que per cert diuen que Tectoy va portar al Brasil, cosa que seria l'inici de les fructíferes relacions amb Sega que culminarien amb les curioses versions brasileres de les seves consoles i fins i tot les conversions a la Master System de títols que a la resta de països no van sortir mai per a aquesta consola.

Tota aquesta sinergia fa que no sigui estrany que el mateix 1987 sortís per a la Master System l'adaptació a videojoc d'aquella sèrie, amb el nom de Zillion i les plataformes d'acció com a gènere. Com es pot veure al vídeo, o més aviat sentir, la música hi tornava.

A banda d'això es veu que era un títol molt complet, llarg, profund i divertidíssim, de manera que si mai el trobeu agafeu-lo. No s'hi fa servir, curiosament, la Light Phaser. 

Tampoc a la seqüela, el Zillion II: The Tri-Formation Cycle, que va sortir al Japó al desembre de 1987 i a Occident ja el 1988 i que igual que la primera part té molt bon aspecte, però aquest cop amb un ritme de joc més elevat. 

Si us heu saltat aquest vídeo torneu enrere i abans que passin 30 segons veureu una altra connexió entre Sega i la sèrie, i és que l'Opa-Opa, el robot amb forma d'ou alat que protagonitza els Fantasy Zone i que per a alguns és la primera mascota de Sega, hi apareix fent un petit paper. 

Al debat sobre l'origen de les pistoles s'hi afegeixen les teories sobre que els Fantasy Zone eren spin-offs d'aquesta sèrie, però aquestes s'acaben ràpid: el primer Fantasy Zone és de 1986 i, la sèrie, de l'any següent. 

Suposo que després d'això ja enteneu per què dubtava de la secció en què havia de parlar d'aquests videojocs: no queda immediatament clar què va ser primer, són coses gairebé simultànies, Sega recolzava la sèrie i hi apareixia un personatge que havia debutat l'any abans. Déu n'hi do.