El personatge: Opa-Opa

Potser es podria argumentar que l'antropomorfisme dels personatges té un límit i que, segons quina sigui la base, no es poden considerar personatges com a tals.

Tanmateix, en el cas del personatge d'avui estem parlant d'una nau, sí, però d'una de ben bufona que té nom propi i que, als videojocs, té tractament de personatge, de manera que espero que l'accepteu com a protagonista de la nova entrada de la secció.

L'Opa-Opa és la nau protagonista de la saga Fantasy Zone, franquícia emblemàtica de la Sega dels anys 80, i a més de protagonitzar els jocs de l'esmentada sèrie també s'ha pogut veure fent aparicions estel·lars en diversos jocs tant de la companyia com d'altres, com anirem veient.

Es tracta d'un simpàtic vehicle sintent dissenyat per Yôji Ishii que, a la seva primera aventura, de 1986, es proposa alliberar la Fantasy Zone dels intents de domini del planeta Menon, que s'ha apoderat dels diners dels altres planetes de la zona.

Considerat, juntament amb el TwinBee de Konami, un dels precursors del subgènere dels cute'em ups, o els shoot'em ups bufons, el Fantasy Zone va ser un gran èxit de Sega per a recreativa que es va portar als sistemes domèstics de l'època, concretament la Master System, com seria lògic tractant-se d'un títol de Sega, però també per a màquines de la competència, encara que sigui sorprenent, com és el cas de la PC Engine, l'X68000, l'MSX i la Famicom.

Més endavant apareixeria en múltiples rellançaments tant de manera individual com en recopilatoris que la companyia ha anat llançant al llarg de les dècades -incloent-hi un port fet expressament per a la Mega Drive Mini 2-, però també va originar seqüeles: Fantasy Zone II: The Tears of Opa-Opa, Fantasy Zone: The Maze (que no és de naus, sinó que va en la línia del Pac-Man), Galactic Protector (un joc exclusiu del Japó que requereix l'ús del també únicament japonès controlador de rodeta), el Fantasy Zone de Game Gear, que és diferent, i el Super Fantasy Zone, de la Mega Drive, a més d'un parell de títols d'escurabutxaques japoneses més modernes.

Sempre s'ha dit que l'Opa-Opa és una de les primeres mascotes de Sega, almenys a l'imaginari popular, tot i que s'assumeix que abans d'en Sonic ho va ser l'Alex Kidd. El cas és que justament en un joc d'aquest últim, l'odiat Alex Kidd and the Lost Stars (1987) es va produir el primer dels moltíssims cameos que el nostre protagonista d'avui ha fet al llarg dels anys.

També va aparèixer, amb el seu germà Upa-Upa, a la sèrie animada del Zillion, un altre títol de la Master System, en un minijoc secret de l'Arnold Palmer Tournament Golf (Mega Drive), al Flash Point (un joc de puzzles de recreativa on també apareixia la Flicky), al sound test del Quartet i el veiem també, en diferents formes, en jocs més moderns com el Shenmue o el Yakuza 0 en forma de joguina que podem aconseguir a les recreatives, al Segagaga com a aliat, als dos Project x Zone com a part de l'atac especial de l'Ulala, com a convidat a l'exclusiu de recreativa Planet Harriers, al Sonic Riders com a monopatí volador o, de manera més directament jugable, el podem controlar al Sonic & Sega All-Stars Racing, de 2010.

No hi ha cap dubte que Sega estima el personatge i l'ha fet aparèixer en molts jocs, de manera molt testimonial la majoria de vegades, això és cert, però no se n'oblida, tampoc quan en rescata, per a sistemes moderns i de diferents maneres, els jocs que va protagonitzar.

Tanmateix, si ens queda l'espina de poder-lo tornar a controlar com a nau en un shmup, estem de sort, perquè al Dariusburst Chronicle Saviours (2016), de Taito, forma part d'un dels molts DLC que hi ha, concretament el de Sega, que ens permet jugar-hi amb naus de jocs mítics de la companyia, en concret amb ell, el senyor Harrier de l'Space Harrier (amb qui, per cert, es va estar a punt de trobar en un joc que no va veure la llum) i la nau del Galaxy Force II. 

Qui sap si el tornarem a veure en el futur, però tot i que la seva importància com a personatge protagonista va acabar a principis dels 90, sembla que ha aguantat prou bé el temps, de manera que no ens estranyi continuar tenint notícies de l'entranyable Opa-Opa tard o d'hora, com a mínim en algunes de les celebracions de la pròpia història que a Sega tant li agraden.
 

 

Exclusius de recreativa: Planet Harriers

Últimament, en aquesta secció de recent creació, he parlat d'exclusius de recreativa que han acabat veient la llum, però no en forma de port per a consola, sinó que han estat oficialment emulats. És el cas del 64th Street - A Detective Story i el Trio the Punch - Never Forget Me..., però és que ja en vaig parlar sabent això, de manera que no és un problema d'obsolescència de les entrades. 

La realitat és que són títols de recreativa als quals no es va poder jugar a casa de manera oficial en el seu dia, cosa que a l'època implicava una conversió a un sistema domèstic, i aquest no va tenir lloc. Per tant, faig aquest aclariment perquè crec que la inclusió d'aquesta mena de títols que, ara sí, s'emulen en consoles modernes a canvi d'uns diners per part de l'usuari, no invalida l'esperit de la secció. Dit això, parlem d'un nou videojoc, que quan escric això no em consta que hagi d'aparèixer gràcies als Arcade Archives ni a Sega Ages ni cap d'aquests projectes per reviure el retro. I si la situació canvia, millor per a tothom.

El més interessant del cas, però, és que es tracta d'una entrega d'una sèrie prou coneguda i que sí que més o menys ha anat passant per les consoles, i diverses vegades. Parlo del Planet Harriers, un arcade desenvolupat per Amusement Vision i publicat per Sega l'any 2000 al Japó i que va arribar també als Estats Units i Europa el 2001.

Com ja us podeu imaginar, pertany a la saga Space Harrier, iniciada amb el títol de 1985 per a recreatives que va ser portat a múltiples sistemes domèstics, a més de tenir les seqüeles Space Harrier 3-D (Master System) i Space Harrier II (Mega Drive) el 1988 i rellançaments durant dècades. Però una entrega nova de la franquícia es va quedar a les sales recreatives, i és la protagonista de l'entrada d'avui.

És evident que la mecànica del joc és la mateixa que a les entregues que tots coneixem: duem un personatge que vola o corre "cap al fons" de la pantalla i dispara als objectius, aquesta vegada en un entorn totalment tridimensional en comptes del clàssic sprite scaling dels 16 bits. Corria a la placa Hikaru de Sega, que es va fer servir només per a aquest joc, el Brave Fire Fighters (1999), l'Star Wars: Racer Arcade (2000) i el NASCAR Arcade (2000).

El Planet Harriers ens permet triar entre quatre personatges: Glenn, X, Cory (al vídeo) i Nick, però hi ha un truc per fer-hi aparèixer el mític Opa-Opa dels Fantasy Zone, que sense el truc surt igualment però per oferir-nos continuar quan el nostre personatge cau en combat.

El moble arcade consistia en una màquina doble, pensada per jugar-hi assegut, amb una palanca per controlar el personatge i anar disparant. Evidentment, això permetia fer partides amb un altre jugador, però també hi havia l'opció de fer partides diferents simultàniament.

Amb uns gràfics nítids, que mostraven partícules, força llunyania de dibuixat, punts de llum i una alta càrrega poligonal, se'n va dir, en aquell moment, que tenia els millors gràfics que s'havien vist mai, i va ser l'estrella de l'Amusement Machine Show de 2000, a més de tot un èxit a les recreatives japoneses.

És normal, doncs, que també arribés a Occident, però per alguna raó no se'n va fer cap conversió domèstica, si bé es va arribar a parlar de dur-lo a la GameCube. Una autèntica llàstima, perquè sembla que era tot el que l'Space Harrier original hauria desitjat si tècnicament hagués estat possible a la seva època.

Videojocs i animació: Zillion

Potser ja ho sabeu, potser no us hi heu fixat, però en aquest blog hi ha dues seccions de noms molt similars. Una és la de Videojocs i animació, en què parlo de dibuixos animats que han estat adaptats a videojocs, i l'altra és Videojocs animats, que està dedicada a les adaptacions animades que es fan dels videojocs. 

He trobat un cas, però, en què no és tan fàcil veure si es tracta d'una cosa o de l'altra, però com que m'he de mullar i tampoc no vull crear una secció expressament per a aquest cas, em decanto per la primera opció.

Es tracta de Zillion, o Akai Kôdan Zillion, una sèrie animada japonesa que es va emetre el 1987 en només 31 episodis i que signava la mítica Tatsunoko Production, uns estudis que a molts videojugadors ens sonen pel genial joc de lluita de la Wii Tatsunoko vs. Capcom, però que el Japó són una llegenda per moltíssimes produccions i que després van tenir una escissió coneguda com a I.G Tatsunoko, finalment Production I.G, responsable de coses com la franquícia Ghost in the Shell, per exemple. 

El que vull dir és que els creadors d'aquesta sèrie no eren pas uns arreplegats, però com passa moltes vegades la sèrie malgrat tot no és recordada per tothom com una de les obres cabdals de l'animació japonesa. Ara bé, tot i que als Estats Units va fer llufa, amb només els 5 primers episodis, també he trobat informacions que se va arribar a emetre a l'estat espanyol, el Brasil i Polònia.

Aquest era el primer episodi sencer, en japonès amb subtítols en anglès, d'aquesta història tan vuitantera -la música és deliciosa-, ambientada al planeta Maris l'any 2387 i protagonitzada per tres adolescents que han d'enfrontar-se a una raça que vol eliminar tots els humans i substituir-los. 

Ho fan armats amb unes curioses pistoles que s'assemblen terriblement a la Light Phaser de la Master System, com ja vaig esmentar breument fa 5 anys en parlar de la pistola de la Master System. I no és casualitat: la pistola de la 8 bits de sobretaula de Sega, curiosament no llançada mai al Japó, va sortir als Estats Units el 1986 i a Europa el 1987, i la sèrie va venir després. A més, no només hi estava ficada la Tatsunoko, sinó també Sega, que això no ho havia dit. 

Aquests fets, però, són objecte de debat, perquè en algunes bandes diuen que l'anime va agafar el disseny de la Light Phaser per a la pistola i en d'altres s'assegura que tot plegat té l'origen en una pistola de llum que es va comercialitzar com a joguina a principis dels anys 90, i que per a explotar-la es va fer l'anime. 

Sembla que, sigui com sigui, més endavant el disseny de les pistoles de Zillion va canviar, i també ho van fer les de joguina, que per cert diuen que Tectoy va portar al Brasil, cosa que seria l'inici de les fructíferes relacions amb Sega que culminarien amb les curioses versions brasileres de les seves consoles i fins i tot les conversions a la Master System de títols que a la resta de països no van sortir mai per a aquesta consola.

Tota aquesta sinergia fa que no sigui estrany que el mateix 1987 sortís per a la Master System l'adaptació a videojoc d'aquella sèrie, amb el nom de Zillion i les plataformes d'acció com a gènere. Com es pot veure al vídeo, o més aviat sentir, la música hi tornava.

A banda d'això es veu que era un títol molt complet, llarg, profund i divertidíssim, de manera que si mai el trobeu agafeu-lo. No s'hi fa servir, curiosament, la Light Phaser. 

Tampoc a la seqüela, el Zillion II: The Tri-Formation Cycle, que va sortir al Japó al desembre de 1987 i a Occident ja el 1988 i que igual que la primera part té molt bon aspecte, però aquest cop amb un ritme de joc més elevat. 

Si us heu saltat aquest vídeo torneu enrere i abans que passin 30 segons veureu una altra connexió entre Sega i la sèrie, i és que l'Opa-Opa, el robot amb forma d'ou alat que protagonitza els Fantasy Zone i que per a alguns és la primera mascota de Sega, hi apareix fent un petit paper. 

Al debat sobre l'origen de les pistoles s'hi afegeixen les teories sobre que els Fantasy Zone eren spin-offs d'aquesta sèrie, però aquestes s'acaben ràpid: el primer Fantasy Zone és de 1986 i, la sèrie, de l'any següent. 

Suposo que després d'això ja enteneu per què dubtava de la secció en què havia de parlar d'aquests videojocs: no queda immediatament clar què va ser primer, són coses gairebé simultànies, Sega recolzava la sèrie i hi apareixia un personatge que havia debutat l'any abans. Déu n'hi do.

Jocs que no van veure la llum: Space Fantasy Zone

M'he adonat que aquesta secció, per a mi força interessant -modèstia a part-, no la tocava des de 2014, i em semblava un crim que a les acaballes d'aquest 2015 encara no li hagués dedicat cap entrada. Val més tard que mai, i mentre buscava material per a solucionar el problema he trobat un títol que tenia molt bona pinta però que, com correspon a aquesta secció, no va veure la llum.

Dic que tenia molt bona pinta perquè si havíeu pensat, pel títol, que aquest joc no publicat tenia alguna relació amb els clàssics de Sega anomenats Fantasy Zone... teniu tota la raó. L'Space Fantasy Zone havia de sortir per a PC Engine, l'estaven desenvolupant el 1991 els de NEC Avenue, res a veure amb Sega, i no només semblava una barreja de les franquícies Fantasy Zone i Space Harrier, sinó que ho era.



Adequadament acreditada a la pantalla de títol hi ha Sega, però aquest videojoc havia de sortir només per a la PC Engine de NEC, concretament els models compatibles amb el format Super CD-ROM². Com es pot veure és talment això: l'Opa-Opa dels Fantasy Zone en una aventura que es desenvolupa com el també clàssic de Sega Space Harrier. Per si encara hi ha algun advocat del diable, els enemics venien de tots dos jocs i la música també.

Si en podem veure el vídeo és perquè al final, com sol passar, es va filtrar una versió jugable -no polida del tot, però- d'aquest títol i, per tant, es pot fer anar en emuladors. Per les fotos que he vist a Google Imatges sembla que també hi ha gent que s'ha dedicat a gravar-los en CD aptes per a les PC Engine i distribuir-los, suposo que a canvi de calés, per tal de fer l'experiència com més realista millor.

Per què no va sortir a la venda? En pàgines com aquesta s'especula amb què en aquell moment Sega ja estava pensant en el Mega-CD i va decidir que no volia llicenciar aquell títol a la competència, però també es diu que la qualitat aconseguida, sobretot per als efectes de l'Space Harrier, potser no era prou satisfactòria, concretament pel que fa a l'scaling o escalat. Els que l'han provat parlen, també, de problemes amb la jugabilitat d'aquesta genial i nostàlgica idea que no va arribar a veure la llum.